FESTIVAL ACUSTICA DE FIGUERES 03-040910

Museu Dalí de Figueres

FESTIVAL ACÚSTICA DE FIGUERES Sens dubte és un dels referents de música més importants del país. En pocs dies i concentrats en un escenaris ben propers pots escoltar el bo i millor dels grups convidats; bàsicament catalans -encara que cantin en castellà-. El format és l'ideal; concerts d'aproximadament una hora, la major part d'ells acúsitcs (guitarra i veu o veus). Amb excepcions, evidentment; hi ha grups que toquen com si fos un concert normal. DIVENDRES 030910 Concerts: Miquel Abras, El niño de la hipoteca, Roger Mas, Love of Lesbian, Mishima, Los Manolos-Gertrudis, Cafè del Mar (Dj Juanma).

Miquel Abras La tarda la vam començar a la plaça de l'Ajuntament amb en Miquel. És un cantant brutal! Té unes lletres espectaculars; d'amor, desamor, la vida... i té una força en la seva veu que s'encomana. Els concerts els comences asseguts però acabaries dret encomanat de la força que de la seva trencada veu surt. Molt recomanables les cançons Crida, Entre mil vidres trencats, Amb tu sóc jo, Contradiccions, M'agrada sentir el que tu sents, És per tu, Fràgil.

Sopar del divendres

Roger Mas Cantant i poeta. És un clàssic malgrat la seva joventut. Els seus concerts estan plens de cançons sentides i poesia. Entre cançó i cançó recita versos i mai deix indiferent. És un artista que necessita ser escoltat en un lloc tranquil i és que cada paraula que surt de la seva boca és una imatge o un símbol que segur que alguna vegada hem pensat però que no hem sabut expressar amb la màgia i la intimitat que ell li sap donar. Em quedo amb La caseta d'enlloc, L'home i l'elefant, La calavera, Tanco els ulls, Caminant, Anem, Les Maragdes, El rei de les coses, Les obagues de l'Eixample, Dona'm vida.

Love of Lesbian (LoL)

Per fi els vaig poder escoltar. Va ser el moment més gran del cap de setmana i em sembla que fins i tot un dels moments més màgics de la meva vida. I és que tenen una mena de màgia que t'enganxa i et fa pujar l'arenalina per tot el cos. Van fer un concert en format acústic en el que de tant en tant es deixaven portar aparcant l'acústic. El bateria tenia unes baguetes que per una banda tocaven fluixet però que quan volia transformava l'actuació en un concert normal. Quin ganxo! Vam començar asseguts com si estiguessim en una actuació d'un tenor, però a mesura que el concert va anar pujant de to la gent es va anar aixecant tirant endevant, cap a l'escenari, al mig del passadís, drets, damunt de les cadires. Notaves com una mena de no sé què que et pujava pel teu interior i et llençava a bellugar-te, fer-te aixecar, cantar, cridar.. És una sensació inigualable! Aquella veu del Santi Balmes és com la d'un encantador de serps, aquells moviments, aquelles melodies... És que són els millors, de veritat. Heu d'escoltar-nos però si podeu aneu a un concert; no us deixarà indiferent. Vaig sentir unes emocions que nooo se s'hi havia sentit mai. Em venien ganes de cantar, d'implicar-me, de cridar, de moure'm, de... no sé! És una sensació tan guapa! La pell s'em posava de gallina! Són un cracks! I els canvis de ritme de les seves cançons et martellegen el cor i el cervell, fent-se passar de la tristesa més profunda a l'alegria desbordada. Tenen tantes cançons bones: Club de fans de John Boy, Donde solíamos gritar, Niña imantada, Incondicional, Universos infinitos, Mi personalidad, Incendios de nieve, 1999, Segundo asalto, Noches reversibles, Me amo, Un día en el parque, Cuestiones de familia, Los colores de la sombra, Voy a romper ventanas, La mirada de la gente que conspira, Shiwa, La parábola del tonto, Dios por Dios es cuatro. Bufffff! No acabaria mai! Escolteu-los, us captivaran!

Mishima
Quin desobriment! El seu directe és boníssim! Amb els seus ritmes una mica estranys i la veu del David Carabén, vas entrant en una òrbita que et va fuetejant per no deixar-te'n sortir més. És una manera molt personal, i per tant subjectiva, de la vida. Les seves lletres et fan pensar, et fan veure les coses del dia a dia d'una altra manera i aquí està la màgia. Saben transmetre't el de sempre de manera diferent el que tots pensem i veiem dia a dia. Si hi afegeixes la màgia del directe t'acaben enganxant del tot. Músicalment et transporta a altres dècades passades. Només una pega; a vegades la veu no se sent bé! Cal escoltar: Un tros de fang, Tot torna a començar, Despertes l'inútil, Deixa'm creure, Llavors tu simplement, Neix el món dintre l'ull, Quin n'ha begut, La tarda esclata, Tornaràs a tremolar, L'olor de la nit, Com abans, Agueev, Em deuria enamorar.

Los Manolos, Gertrudis (Tribut Gato Pérez)
Van posar el contrapunt a la nit. La plaça de l'Ajuntament és va omplir per seguir aquest homenatge al Gato. Evidentment, la rumba va ser el fil conductor del concert.


Concert Plaça de l'Ajuntament


Cafè del mar (Dj Juanma) La nit la vam acabar d'una manera més relaxant amb aquesta sessió de dj amb música chill-electrònica del cafè del mar. Va ser el moment ideal per asseure's a la haima amb una bona cervesa a la mà, fresqueta, escoltar la sessió musical i deixar-te portar. Una bona manera d'acabar la nit!


DISSABTE 040910
Titot i Dept, Joanjo Bosk-Meritxell Gené-Ivette, Los Seis Días, Mine!, Max Meser, Sanjosex, Amics de les Arts, The Carbiolets, Delafé y las flores.


No ens vam llevar aviat evidentment. Vam esmorzar al nostre Hostal La Barretina -molt recomanable, per cert-, i amb mitja horeta llarga vam fer cap a Cadaqués; un dels pobles amb més encant de la Catalunya Mediterrània. Vam passejar pels seus laberíntics carrers empredrats, atapeïts de cases blanques i plens de botiguetes. Te la miris d'on te la miris té un encant encisador. Després d'un banyets en una caleta un bon peixet va permetre rematar la sortida. El dia seria llarg.


Cadaqués


Titot i Dept Puntuals, a les 19h el Titot i David Rossell (Dept) ens vam oferir un repertori de cançons de diferents grups i cantants catalans, vinculats al nostre país, la nostra terra i el sentiment de països catalans i llibertat. Estaria molt bé que ho recollissin en un cd. No cal dir que amb Bramhs, Dijous paella i els altres grups amb els que ha col'laborat, el Titot ha fet i ha cantat de tot. És un autor molt prolífic. La cara però de l'acústic i d'aquest nou format és la millor d'ell. Dept (David Rossell) és un grup desconegut i mira que tomben des del 2001. Em quedo amb el seu cd Visions; té cançons boníssimes com Ser del món, Buit, Setge, Orb o Vols. De la resta Sensacions, Quan et miro als ulls, Senzill...


Los seis días Cançons tranquil'les i amables amb una bonica veu femenina i compaginant instruments diversos com acordions, pianoles. Fan un pop alternatiu i hi col'labora en Santi Balmes (LoL).Val la pena escoltar el cd Lunes amb Te odio, Globos aerostáticos, Pretérito perfecto, Hazme lo que quieras. Recorda una mica Presuntos Implicados.


Ivette i Meritxell Gené, Joanjo Bosk Destaco especialment la veu lleidatana iconfusible de Meritxell Gené ja que ha musicat moltes cançons d'un dels poetes desconegut del panorama català poètic i que més m'agrada personalment: Màrius Torres, a part de Miquel Martí i Pol entre d'altres. Tots tres han musicats poemes. La Ivette, que recorda la veu de la Beth, intenta fusionar pop i cançó (Guerres dolcíssimes, L'aristòcrata, Fes-te meva) i el Joanjo centrant-se més amb poetes de l'empordà (Voldria ser, El Vent, Una tela de l'infern).


Max Meser
Té cançons amb forta arrel americana en anglès clar. Toca l'harmònica al mateix temps que toca la guitarra.

Sanjosex
Un dels plats forts. El vam veure per primer cop precisament a l'Acústica i des de llavors ha seguit una línia ascendent fins convetir-se en un dels referents de la música catalana actual. El cd Temps i rellotge ja estava prou bé amb cançons com Temps i rellotge, Córrer, Dia a dia, Coses meves o Set dies. Ara amb Al marge del camí es consagra: Al marge del camí, Corriols, Futur incert, Són instints o Espai llunyà.
És un noi senzill que acompanyat del seu grup són capaços de fer un directe esplèndit. Les cançons que sol triar en les actuacions segueixen un fil que va de la melancolia, a històries del dia a dia i visions molt particulars de la rutina.

Amics de les Arts

La plaça estava que no hi cabia ni una agulla més. El seu Bred & Breakfast ha estat tot un èxit que, després de participar en el Sona9, els ha catapultat al capdavant del panorama musical català. Tenen un punt infantil que pot agradar o no però no hi ha dubte que saben enganxar la gent en els directes apropant-se a la Trinca, aproximant-nos als dibuixos animats de la nostra infantesa, fent aparèixer el gos llençant paperets, fent participar al públic en les seves cançons... Era una mica escèptic ja que sóc més partidari de la música més compromesa. Malgrat tot reconec que enganxen les seves cançons i a més parlen del Barça: l'Home que treballa fent de gos, 4-3-3, Jean Luc, Bred & Breakfast.

Bimba Bosé (The Cabriolets) Massa ràpid! Veure-la dalt de l'escenari no deix indiferent a ningú. Canvia molt de veure-la amb el seu tiet tota "modoseta" ella. Amb The Cabriolets es transforma en una mena de maniquí sense sexe o d'ambdós sexes, plena d'energia i força però amb una música una mica massa radical. Té una bona, malgrat que està desaprofitada.

Delafe y la flores

Un altre èxit! Fan una fusió musical extraordinària mentre la combinen amb dues veus contrastades i fan un bon espectacle. Fusionen una espècie de hip-hop amb pop. Espíritu Santo, Mar el poder del mar, La primavera, La fuerza, La Juani, Río por no llorar, La luz de la mañana... entre moltes altres són excepcionals.