Rubin Kazan 1 - Barça 1 (Villa)
El millor del partit: la solvència de l'equip
El pitjor del partit: Valdés i els contractacs que en feien i que érem incapaços d'aturar.
LA CRÒNICA ____________________
Un dels partits dificilíssims pel Barça més ben solventats. Ara ja es pot dir que el Rubin és la nostra bèstia negra; no en tinc cap dubte! Els equips petits tenen molt clar com jugar contra el Barça, el problema és saber fer-ho amb disciplina i durant tot el partit. Allò de la defensa numantina a partir d'ara ho haruem de dir allò de la defensa "ruiantina". Ho tenen molt ben après i ho porten a terme a la perfecció; prenem-ne nota perquè és la manera que ens poden aturar arreu.
Cal jugar amb una defensa molt ben estructurada, amb centrals forts i ràpids i amb un lliure per acabar de rematar la feia si passen en denfesa i a mig camp. Ells van jugar amb sis paios darrere; una defensa de tres centrals, dos carrilers-laterals rapidíssims (per poder aturar els nostres laterals) i un lliure. Al mig hi van deixar dos mitjos dels quals en destaca un tècnic Noboa i davant dos més a córrer ben oberts per desorientar la nostra defensa. Clar, ells en defensa sempre poden fer bones cobertures ja sigui a les bandes o al mig. Quan vam crear més perill era quan la tocàvem ràpid o quan feiem passades a l'espai o altes cap als davanters.
El Barça va jugar de conya. Jo crec que en guanyat amb solvència. Veus l'equip que hi va i hi va, i hi va de cara atacant, no remenant la perdiu com es feia amb en Rijkaard tocant la pilota lateralment. Això ens possava malalts! Ahir vam tenir un 82% de possessió; increïble! I ahir va quedar clar que això no és sinònim de victòria.
La primera part va ser desesperant. Vam crear un munt d'ocasions; fins i tot Pedro va fumbre una pilota al travesser, però noi no vam marcar. I en canvi en una errada en el refús de Valdés ells van recollir una pilota davant l'àrea i van provocar el penal que ens va costar el primer gol (1-0). Era el pitjor que podia passar ja que ara encara es tancarien més; i així ho van fer. Nosaltrs no vam perdre la tenacitat en el joc, tot i que vam caure en una certa letàrgia fins l'entrada de Leo (el qual reapareixia després de la lesió d'Ujfa). Vam tenir ocasions i vam arriscar molt -ja està bé- fent pujar Piqué reforçant el mig camp i rematant a l'àrea. Hi va haver molts moments que en defensa només hi havia Puyol i Max. Ens van enganxar en dos contratacs claríssims que ens podien have costat el segon gol; un d'ell Martins (boníssim per aquest joc) va rematar al pal.
Sort en vam tenir que ens van pitar el penal de l'Iniesta. Villa va fer el gol de l'empat i cap a casa (1-1), a esperar que vinguin aqui per guanyar-los àmpliament -si pot ser-. Iblama
Un dels partits dificilíssims pel Barça més ben solventats. Ara ja es pot dir que el Rubin és la nostra bèstia negra; no en tinc cap dubte! Els equips petits tenen molt clar com jugar contra el Barça, el problema és saber fer-ho amb disciplina i durant tot el partit. Allò de la defensa numantina a partir d'ara ho haruem de dir allò de la defensa "ruiantina". Ho tenen molt ben après i ho porten a terme a la perfecció; prenem-ne nota perquè és la manera que ens poden aturar arreu.
Cal jugar amb una defensa molt ben estructurada, amb centrals forts i ràpids i amb un lliure per acabar de rematar la feia si passen en denfesa i a mig camp. Ells van jugar amb sis paios darrere; una defensa de tres centrals, dos carrilers-laterals rapidíssims (per poder aturar els nostres laterals) i un lliure. Al mig hi van deixar dos mitjos dels quals en destaca un tècnic Noboa i davant dos més a córrer ben oberts per desorientar la nostra defensa. Clar, ells en defensa sempre poden fer bones cobertures ja sigui a les bandes o al mig. Quan vam crear més perill era quan la tocàvem ràpid o quan feiem passades a l'espai o altes cap als davanters.
El Barça va jugar de conya. Jo crec que en guanyat amb solvència. Veus l'equip que hi va i hi va, i hi va de cara atacant, no remenant la perdiu com es feia amb en Rijkaard tocant la pilota lateralment. Això ens possava malalts! Ahir vam tenir un 82% de possessió; increïble! I ahir va quedar clar que això no és sinònim de victòria.
La primera part va ser desesperant. Vam crear un munt d'ocasions; fins i tot Pedro va fumbre una pilota al travesser, però noi no vam marcar. I en canvi en una errada en el refús de Valdés ells van recollir una pilota davant l'àrea i van provocar el penal que ens va costar el primer gol (1-0). Era el pitjor que podia passar ja que ara encara es tancarien més; i així ho van fer. Nosaltrs no vam perdre la tenacitat en el joc, tot i que vam caure en una certa letàrgia fins l'entrada de Leo (el qual reapareixia després de la lesió d'Ujfa). Vam tenir ocasions i vam arriscar molt -ja està bé- fent pujar Piqué reforçant el mig camp i rematant a l'àrea. Hi va haver molts moments que en defensa només hi havia Puyol i Max. Ens van enganxar en dos contratacs claríssims que ens podien have costat el segon gol; un d'ell Martins (boníssim per aquest joc) va rematar al pal.
Sort en vam tenir que ens van pitar el penal de l'Iniesta. Villa va fer el gol de l'empat i cap a casa (1-1), a esperar que vinguin aqui per guanyar-los àmpliament -si pot ser-. Iblama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada