SETMANA SANTA (DE DIJOUS SANT A DILLUNS DE PASQUA)

TEXT: Iblama

FOTOS: Xell Gaya, Josefina Martí i Isaac Blanch

DIJOUS SANT 210411

PROCESSÓ DEL SILENCI

Surt de Sant Francesc i certament és força emotiva. Enguany el temps no va acompanyar massa i la celebració de la processó va perillar. Al final però es va decidir que els passos sortissin recoberts amb plàstics perquè no es veiessin afectats per l’aigua de la pluja. I dit i fet, va començar la processó i va començar a ploure i a bufar un fort vent; sorts dels plàstics. Nosaltres vam fer el seguiment des de Sant Francesc fins al fossar vell. La veritat és que el tram amb el campanar al fons fa posar la pell de gallina amb tots els participants, els armats i els diferents passos religiosos. A part el silenci i el respecte que se “sent” fa que encara sigui més espectacular.

DIVENDRES SANT 220411

VIA CRUCIS MATINAL DE SANT JOAN

A les set en punt del matí va sortir des de la parròquia de Sant Joan. Hi ha tres punts o moments que m’agraden: el primer és quan pugen pel passeig; es produeix un efecte espectral al quedar el sol per darrere dels passos. El segon és la baixada pel carrer Ample. Si et situes a la zona de la Llibertat tens una perspectiva única. El tercer punt és ja dins a l’interior de l’església de sant Joan, quan la gent hi ha arribat junt amb la creu. Lamentablement la pluja també va fer acte de presència i de nou els passos van haver de seguir la processó tapats amb plàstics. Un cop dins la creu i els seus portadors se situen a la part alta –a l’altar- i la gent va a honorar la imatge del sant Crist crucificat.

ANADA DE LA IMATGE DEL SANT CRIST DE LA SANG A SANT PERE

Aquesta processó junt amb la tornada a l’església de la Sang i les tres Gràcies són unes de les més simbòliques de la setmana santa reusenca.

A les 11:30 hores el seguici surt de la Sang cap a Sant Pere. La comitiva l’encapçalen els armats seguits de la Creu amb el Crist crucificat dut alçat per membre s de la Sang i la resta de participants vestits segons la confraria a la que pertanyen. És una combinació diversa de colors: negre, vermell, blanc, verd... Un dels punts més bonics veure el seguici des del carrer de l’Hospital ja que el veus en perspectiva. Després també val la pena entrar una estona a Sant Pere per veure com posen la creu a l’altar i els armats la honoren abans de marxar per seguir la missa. Evidentment, posteriorment val la pena seguir el retorn de la Creu fins a la Sang i veure les tres Gràcies.

PORRERA NIT – MISSA I PROCESSÓ

A les 20:30 hores va iniciar-se la missa on es llegeix la passió de Jesús i on es venera la creu. Acte seguit, aprofitant que no plovia, es va procedir a fer el Via Crucis pels inclinats carrers de Porrera. La creu es portada per un portador i als costats hi van de dues a tres persones de reforç per quan el portador descansa poder ajudar-lo a sustentar la creu. Als laterals hi va la gent amb espelmes enceses. Al centre el mossèn i un cor de gent van cantant cançons religioses en les que es ressalta el patiment de Jesús abans de morir al llarg de recorregut. En ell hi ha quatre moments impactants: la sortida i l’entrada de l’església, la baixada del carrer de la Font de dalt, el pont vell i el pas per la zona del rellotge Asens.

DISSABTE 230411 – SANT JORDI

REUS

Ens vam llevar ben d’hora per poder donar un tomet matinal a les parades de Reus. Ens pensàvem que no trobaríem massa gent al coincidir amb la setmana santa però no va ser així. Els carrers i sobretot la plaça Mercadal, la plaça Castell i la zona de l’Absis estaven força plenes de gent. Es respirava l’ambient típic de Sant Jordi: estelades i banderes catalanes als balcons, noies amb roses a les mans i nois amb llibres. Potser la plaça Mercadal semblava una mica més buida que altres ocasions; de fet les parades enguany estaven repartides per altres zones. Em va donar la sensació que aquest 2011 els preus de les roses havien baixat una mica. També vam comprovar que hi havia moltes parades de roses i molts venedors ambulants en qualsevol racó. Finalment , dir que la gran estelada del casal Despertaferro estava situada a l’edifici de cal Tomàs Barberà-.

COLLDEJOU

Vam deixar Reus mentre hi queia un fort xàfec i vam arribar a Colldejou amb un temps força inestable. Primer de tot, com a bons catalans, vam col·locar la bandera de Catalunya al balcó –junt amb la de Colldejou i la del Barça. A la Biblioteca Magda Guerrero ens vam reunir per assistir a la presentació de la La fada Xiela, un conte escrit per Judit Robert i il·lustrat per Cristina Caupena. La sorpresa va ser trobar la sala perfectament ambientada per a l’ocasió i repleta de públic. A la taula hi havia una reproducció de la fada i la seva maleta de viatge i a sobre de la mateixa il·lustracions i esbossos fets per acompanyar el conte. Primer la Presidenta del Centre Cultural va fer la presentació de l’acte i després va cedir la paraula a la Judit i la Cristina, les quals ens van parlar de com es va gestar la història i com es van anar fent els dibuixos. Acte seguit la Judit ens va obsequiar amb un relat teatralitzat del conte, fet que va hipnotitzar els més menuts, i molts de no tant menuts. A continuació tant la Judit com la Cristina van signar els llibres que la gent va comprar. L’acte va finalitzar amb el repartiment de “xuxes” recordatori entre els més menuts i fent entrega per part de Centre Cultural de dues roses per commemorar el dia de sant Jordi junt amb dues revistes del darrer número de Lo Collet amb les dues autores. Precisament el Centre Cultural va obsequiar els assistents amb un pica pica a la nova sala polivalent del centre, mentre xerràvem una bona estoneta amb les autores d’una forma més distesa.

Vam dinar i en un tres i no res ens vam retrobar a l’església. Calia muntar la paradeta dels llibres, les roses i les revistes, i com que el temps perillava vam optar per muntar-ho a l’interior del temple. A la part esquerra hi havia tres taules amb tot tipus de llibres tant en castellà com en català, infantils, juvenils, d’adults... i a la part dreta les roses i la revista que en el número 48 ja ha sortit coincidint amb el sant Jordi. En tot moment els altaveus del poble van reproduir música tradicional catalana, mentre la gent anava venint al recinte fullejant els llibres, comprant-ne i adquirint roses i revistes.

Una vegada més la diada ha tingut un gran èxit, per tant cal felicitar al Centre Cultural, a la gent que ha col·laborat a muntar-ho tot i a les persones que es van acostar a la paradeta. Gràcies!

La nit la vam tancar sopant una pizza Popeye i una Blancaneus al Teatret a Porrera. Un punt i final a un gran dia!

Més fotos a: http://blocs.tinet.cat/lt/blog/lo-collet-digital/category/530/general/2011/04/26/sant-jordi-220411

DIUMENGE 240411

PASQUA

Vam anar a dormir amb aigua i vam llevar-nos amb aigua. Quin dia! Pluja, estrés, mones, nebots, mones, mones... Després de dinar vam procedir als actes d’entrega de mones. Tots els padrins i els fillols ens vam anar retrobar per dur a terme el ritual. Des dels més menuts als més grans vam dir allò de –“Bona Pasqua padrí i padrina”- i llavors el padrí o la padrina van fer entrega de l’apreciada mona. Jo em sento molt i molt especial aquest dia ja que actuo tant de padrí amb el Pau i el Manel com de nebot amb la tieta Mercè i el tiet Ricardo. Jejejeje, em sento un privilegiat. Són uns moments molt especials i sense queda un raconet per la nostàlgia per recordar quan era petit i pujava a Porrera a recollir de mans de la padrina Mercè i el padrí Ricardo la moneta anual. Com xalava amb les plomes i els pollets. I ara mira, gaudeixo com la Judit, el Pau i el Manel –i d’aquí ben poquet la Laieta i el Joanet- s’encampen pel pis i innocentment quan els dius que bufin les espelmes, les bufen com si fos un aniversari. Santa innocència! Per mi, un dels dies més bonics de l’any. Un dia per estar amb la família i poder gaudir-ne. Gràcies!

DILLUNS 250411

DIA D’ANAR A MENJAR LA MONA

Doncs si, avui hem anat a menjar-nos la mona i ho hem fet a la Baronia dels Vives Sanabra. Hem fet un bon pica pica, unes amanides suculentes i una bona cuixa o pit de pollastre a l’ast. Com sempre el millor moment ha vingut a l’hora de provar les diferents mones que cadascú ha portat. La millor mona però ha estat la de l’AdeGUI. Les pastisseries no tenen res a fer. Curiosament després fins i tot a l’espai del temps n’ha sortit una per la tele, una igual que la que ens hem cruspit! La tarda l’hem matat amb una intrigant peli que feien a la tercera d’una filla desapareguda i bla, bla, bla! I res, doncs que en un tres i no res ha passat la setmana santa. Enrere queden els magnífics dies que hem passat a la Terra Alta junt amb les menjades, el vinets, sant Jordi, les processons... I no ho interpreteu com una queixa, ja que no tinc dret a queixar-me ja tinc molta sort de poder fer unes dies de vacances, interpreteu-ho com un lament perquè ja s’han acabat aquets dies de pau, tranquil·litat i bons aliments. Ara tornem a la rutina, la dieta, els mals rotllos, l’estrès i el dia a dia...