VISITES

contador de visitas

30 d’ag. 2015

ACÚSTICA DE FIGUERES 2015




Un any més –i ja en van molts- hem tornat a pujar a aquesta magnífica terra per celebrar el final de l’estiu en el context de l’Acústica de Figueres. Tres clàssics: allotjar-nos a la Barretina, passar el dissabte a Cadaqués i anar de concerts. Un veritable plaer!

DIVENDRES 290815
Què m’agrada de Figueres? Arribar al migdia i prendre possessió a la Barretina. Baixar al menjador i dinar un bon menjar casolà, amb uns plats ben agraïts, enguany excepcionalment amb la família amb nosaltres. Fer una bona migdiada i amb el cos recuperat començar la tarda amb els concerts teòricament concebuts per als més menuts. 

De l’Acustiqueta vam presenciar les actuacions del País de Xauxa (potser millor per a un públic més menut) i el Manel Fuentes and The Spring’s Team (més adequat pels molts pares que van assistir-hi per tenir ben a prop la veu clònica del Bruce Springsteen). Primer tastet!






Sopàrem al Vermut unes hamburgueses boníssimes. Calia recuperar forces per una nit que seria molt especial. A la plaça Catalunya vam tornar a ser testimonis de la posada en escena dels Projecte Mut que ens van presentar el seu disc Idò. Tv3 els ha fet conèixer una miqueta més gràcies a ser els protagonistes de l’anunci de la campanya de l’estiu de l’emissora amb la cançó Junts. Tot i que el so no era massa bo, ho van petar! A la primavera els veiérem a Reus, després al Canet Rock i ara a l’Acústica; camí tancat.




L’escenari de la Rambla va ser ocupat èxit per la Dharma. Amb un públic ben variat van repassar els seus grans èxits en un exemple de força i superació. Sempre hi ha un moment per al record dels germans desapareguts. Realment fa posar la pell de gallina. Cada vegada que pugen als escenaris el record d’ells és ben present. Amb un munt de temes vinculats amb folkore català ens van fer suar la gota gorda. Un privilegi que després de tants anys encara pugin i ens facin embogir als escenaris.







I entremig unes cervesetes per refrescar una mica l’ambient xafogós; a Figueres una de les nits més fastigoses de tot l’estiu.
Cerveseta mentre veiem els Mishima i el seu estil pop  molt personal. Presentaren el treball publicat el 2014: L’ànsia que cura. Bon directe!


Amb quasi mitja hora de retard els Catarres feren cap a l’escenari de la Rambla per acabar de fer-nos esgotar. Dir que el seu darrer disc Big Bang ha estat un èxit a aquestes alçades és una evidència. Té una parròquia fidel de seguidors i no només de nenes i nens jovenets sinó de pares que acompanyen aquestes nens i que ja se saben fins i tot les cançons. Per cert; espectacular començament amb llançament de canons de paperets i tires de paper. I com no podia ser d’una altra manera, un foradet per recuperar la Jennifer que els va dur a dalt de tot.




No em vaig poder posar al llit sense una bona dutxa refrescant!

DISSABTE 300815
No va ser un dia tan calorós de nit però de dia déu ni do. Ens vam llevar i treta la son de les orelles i ben esmorzats amb un entrepà de fuet i un cafè carregat a la Barretina, ens posàrem camí de Cadaqués. Dissabte i Cadaqués són dues paraules símptoma d’aglomeracions i cues. Malgrat tot no vam tardar massa a arribar-hi. Un banyet en una de les seves caletes a tocar de la façana lateral, un passeig pels seus laberíntics carrers i a dinar. Vam repetir al Garbí; bona paella per cert! A L’Empordà i en concret a Cadaqués no hi ha res en va. Hi pots trobar tots els elements que caracteritzen el Mediterrani: carrerons, barques, colors blancs, blaus, verd, sol, platges, peix, pedres, pau, temps alentit i pausa.












D’allà vam fer cap al Port de la Selva, tomet i cap a casa que a la tarda i la vesprada prometien emocions fortes. Becaina, dutxa i als carrers de Figueres; amb un cafetó per aixecar els ànims. Quina màgia que tenen aquests carrers del centre. Edificis modernistes, botigues amb estil propi, les places, l’església de sant Pere i a dalt de tot el Museu Dalí.






De l’Acustiqueta vam seguir l’actuació dels Delafé i las Flores azules. La música, els ritmes, les lletres però sobretot els moviments constants enganxen i t’acaben fent-te aixeca i bellugar les cames. Ens repassaren temes ja consolidats entre sortejos de lots per a nens.



Aturadeta per prendre alguna cosa a la Rambla, veure el Barça com guanyava i sopar lleuger a la Barretina, amb unes braves que mai no oblidarem per seva picor. Com a casa! Amb la família barretina ben a la vora.
L’Anna Roig ens va anar posant en òrbita amb unes íntimes i casolanes cançons, just davant de la Fira de Menjars del Món. No cal dir que té una veu excepcional i sensual. Barreja cançons en francès i en català. Recomanable per moments íntims! Aquest passat 2014 va treure el darrer disc: Un pas i neu i un pas.


En aquest mateix escenari de la plaça Catalunya un dels descobriments del certamen: Molotov Jukebox amb la Natàlia Tena. Aquesta polifacètica actriu anglesa (participant a Harry Potter o Joc de Trons) i cantant, amb el seu grup ens van presentar un reguitzell de cançons enèrgiques enganxada a l’acordió. S’emmarquen en l’estil que anomenen gypstep. Cal escoltar-los! No oblidareu el trompetista i el violinista. Es poden escoltar a l’Spotify.




Entremig els Blaumut van prendre el relleu de l’escenari principal a la Rambla per presentar-nos el seu darrer treball El primer arbre del bosc i repassar els grans èxits del Turista, el seu primer cd i amb el que no fa tant es van donar a conèixer. El violí i el xelo no deixen indiferent a ningú. Encara que són un grup més per ser escoltat en la intimitat d’un auditori o d’un teatre alguns dels seus temes com Pa amb oli i sal ja són cançons que ronden pels nostres cors.




El més gran i darrer pla de l’Acústica es va fer esperar una mica però va valdre molt la pena. Els Amic de les Arts van prendre l’escenari per brindar pels 10 anys de debut en el festival. Ens van repassar els temes més destacats de la seva discografia. No va caler massa per evidenciar que són dels grups més consolidats dels panorama musical en català. Gent de tots els públics va cantussejar i va ballar amb les seves cançons, amb pics veritablement espectaculars com en el Jean Luc o Preferiria no fer-ho. Un regal poder sentir-los, gratuïtament i sense aglomeracions. La vida passa i vosaltres ho heu sabut referenciar bé en les vostres cançons.




Ens hem llevat tard si! Hem esmorzat i ens hem acomiadat de la Barretina i els seus. Abans de marxar m’agrada treure el cap pel balcó que dóna a la Rambla i inspirar aquell aire i quedar-me en la retina amb mi aquest record per sempre. No se l’any que ve si podrem pujar, el que si sé és que ens heu acollit com a casa. Si mai he d’anar a viure a algun lloc tinc clar on aniré! Gràcies Figueres! Gràcies Empordà!

CRÒNIQUES FUTBOLERES. TEMPORADA 2015-2016



1) COMPETICIÓ. Lliga Espanyola.
2) MARCADOR I GOLEJADORS. BARÇA 1 (Veermalen) – MÀLAGA 0.


3) TV O RÀDIO. Tv i CatRàdio a la Barretina de Figueres.
4) EL TITULAR DE PREMSA. Victòria treballada, justa i curta!
4) EL TÒPIC/LA DADA/L’ANÈCDOTA. 2 partits jugats, 2 gols, 6 punts. 65 jugades d’atac. La dada que avui donava el Mundo deportivo és aplastant.
5) ELS JUGADORS.
-EL MILLOR. Veermalen.
-EL PITJOR. Rakitic.
-L’INDULTAT. Sergi Roberto.
6) L’ENTRENADOR. El tio es penja una medalla a l’acabar el partit. Diu que vol destacar el treball de Sergi Roberto. Diu que el fa ell (jugar en diverses posicions) només ho poden fer persones molt intel·ligents. Res més lluny del que el propi Luis Enrique li va tocar viure a Can Barça. Ahir va donar més instruccions Unzúe que ell.
7) L’ÀRBITRE. Mancat de criteri. Encerta en el gol anul·lat a Suàrez. Deix de xiular dos penals a favor nostre. Un per unes mans igual que les que si es van xiular al Bernabéu en contra nostra. L’altre per una traveta a Suàrez dins de l’àrea. A més amb les targetes va tenir un tracte expectant. No en va treure fins el tram final del partit.
8) ELS EQUIPS.
-EL RIVAL. Tancat al darrere i esperant tenir-ne una. Enguany no vàreu tenir la mateixa sort. Molt pobre. Si aquesta el l’aposta del vostre president magnat del petroli doncs quina misèria. Teniu un enorme porter!
-EL BARÇA.
-VIRTUTS. Gran partit del Barça. Contundents i ràpids en defensa i persistents en atac, obrint les bandes fent bascular el rival per trobar forats.
-DEFECTES. No xutar més des de tres quarts de camp. No tenim banqueta!
-DUBTES. A la que cometem un error el podem pagar molt car. Ahir quasi que ens tornen a marcar un altre gol des de mig camp.
9) QUÈ DIU O QUÈ DIR A LA CAVERNA. Només ha trobat lloances per al partit del Madrid, com si el Barça no hagués jugat. En Roncero ja se’n fot del Barça i diu que el Madrid ens passarà per sobre. Nosaltres a la nostra i més amb els arbitratges en contra.
10) PRONÒSTIC/PROPER RIVAL. He encertat que el Barça guanyaria però no la porra. El Calderon serà un gran repte per a nosaltres per dues raons. Una per l’aturada de la lliga i dos per les baixes que tenim. Deurem tenir el trident davant. Va... seré positiu. Guanyem 1-2.

25 d’ag. 2015

VISITA I CONCERT A LA CASA BATLLÓ 200815



ENTRADA 1000

 Anar a Barcelona és tota una aventura positiva de descobriments. El primer tram de la tarda el vam dedicar a passejar-nos breument pels principals carrers del Barri de Gràcia, tot aprofitant que era el darrer dia de la festa major i encara hi havia els carrers engalanats. Ens causà una enorme impressió la recreació japonesa del carrer Verdi del mig així com tota l’engalanda relacionada amb París, amb una altíssima Torre Eiffel al bell mig.




D’allà vam fer cap a la part més antiga de la ciutat. Baixar per les Rambles, perdre’s per ciutat vella, quedar de nou embadalit amb la catedral i fer una copeta a la plaça de sant Jaume... tot un plaer!





Havent sopat una mica vam pujar Passeig de Rambla amunt. A mig carrer, pujant a mà esquerra sobresurt l’edifici de la Casa Batlló. De nou visitar-la, després de la pluja del darrer cop que vinguérem, va ser un regal que la mateixa casa en ha permès recrear. Vam col·locar-nos l’audioguia i amb gran sigil vam resseguir cadascuna de les etapes amb les que ens parlen de les estances de la casa. L’escala principal, el despatx, les sales... res en comparació amb l’estança principal aixecant-se al bell mig del passeig. Mirar com passeja la gent des dels seus grans finestrals no et deixa indiferent. Si vas amb una mica de temps et fa recular temps enrere. Et fa sentir important! No hi ha cap detall en va! Tot hi és posar amb un objectiu i amb un significat. El que volia Antoni Gaudí era recrear el Mediterrani i fer-se garant de la línia corba; costa trobar-hi línies rectes allà dins. Els grans finestrals -i sinó trucs de llum- permeten que els habitacles puguin tenir sempre il·luminació. I amb tot les escales i els patis interiors llueixen en blaus i recreen el mar i el cel. A dalt de tot arribes a l’anima de la gran bèstia; les arcades ondulades que aguanten el gran terrat. I al final, la gran sorpresa. Tot un privilegi tornar a sortir a aquesta magnífica terrassa coronada. Les característiques et reben silencioses, amatents a les mil històries que els ha tocat viure. El trencadís dóna un toc al conjunt multicolor. I amb tot una consumició i un concert de soul a la mateixa terrasseta per donar el darrer comiat al dia, mentre la lluna tossuda s’amagava i sortia per darrere de les xemeneies. Una gran vetllada!