APARTATS

25 d’ag. 2015

VISITA I CONCERT A LA CASA BATLLÓ 200815



ENTRADA 1000

 Anar a Barcelona és tota una aventura positiva de descobriments. El primer tram de la tarda el vam dedicar a passejar-nos breument pels principals carrers del Barri de Gràcia, tot aprofitant que era el darrer dia de la festa major i encara hi havia els carrers engalanats. Ens causà una enorme impressió la recreació japonesa del carrer Verdi del mig així com tota l’engalanda relacionada amb París, amb una altíssima Torre Eiffel al bell mig.




D’allà vam fer cap a la part més antiga de la ciutat. Baixar per les Rambles, perdre’s per ciutat vella, quedar de nou embadalit amb la catedral i fer una copeta a la plaça de sant Jaume... tot un plaer!





Havent sopat una mica vam pujar Passeig de Rambla amunt. A mig carrer, pujant a mà esquerra sobresurt l’edifici de la Casa Batlló. De nou visitar-la, després de la pluja del darrer cop que vinguérem, va ser un regal que la mateixa casa en ha permès recrear. Vam col·locar-nos l’audioguia i amb gran sigil vam resseguir cadascuna de les etapes amb les que ens parlen de les estances de la casa. L’escala principal, el despatx, les sales... res en comparació amb l’estança principal aixecant-se al bell mig del passeig. Mirar com passeja la gent des dels seus grans finestrals no et deixa indiferent. Si vas amb una mica de temps et fa recular temps enrere. Et fa sentir important! No hi ha cap detall en va! Tot hi és posar amb un objectiu i amb un significat. El que volia Antoni Gaudí era recrear el Mediterrani i fer-se garant de la línia corba; costa trobar-hi línies rectes allà dins. Els grans finestrals -i sinó trucs de llum- permeten que els habitacles puguin tenir sempre il·luminació. I amb tot les escales i els patis interiors llueixen en blaus i recreen el mar i el cel. A dalt de tot arribes a l’anima de la gran bèstia; les arcades ondulades que aguanten el gran terrat. I al final, la gran sorpresa. Tot un privilegi tornar a sortir a aquesta magnífica terrassa coronada. Les característiques et reben silencioses, amatents a les mil històries que els ha tocat viure. El trencadís dóna un toc al conjunt multicolor. I amb tot una consumició i un concert de soul a la mateixa terrasseta per donar el darrer comiat al dia, mentre la lluna tossuda s’amagava i sortia per darrere de les xemeneies. Una gran vetllada!