ENTRADA 1000
Anar a Barcelona és
tota una aventura positiva de descobriments. El primer tram de la tarda el vam
dedicar a passejar-nos breument pels principals carrers del Barri de Gràcia,
tot aprofitant que era el darrer dia de la festa major i encara hi havia els
carrers engalanats. Ens causà una enorme impressió la recreació japonesa del
carrer Verdi del mig així com tota l’engalanda relacionada amb París, amb una
altíssima Torre Eiffel al bell mig.
D’allà vam fer cap
a la part més antiga de la ciutat. Baixar per les Rambles, perdre’s per ciutat
vella, quedar de nou embadalit amb la catedral i fer una copeta a la plaça de
sant Jaume... tot un plaer!
Havent sopat una
mica vam pujar Passeig de Rambla amunt. A mig carrer, pujant a mà esquerra
sobresurt l’edifici de la Casa Batlló. De nou visitar-la, després de la pluja
del darrer cop que vinguérem, va ser un regal que la mateixa casa en ha permès
recrear. Vam col·locar-nos l’audioguia i amb gran sigil vam resseguir cadascuna
de les etapes amb les que ens parlen de les estances de la casa. L’escala
principal, el despatx, les sales... res en comparació amb l’estança principal
aixecant-se al bell mig del passeig. Mirar com passeja la gent des dels seus
grans finestrals no et deixa indiferent. Si vas amb una mica de temps et fa
recular temps enrere. Et fa sentir important! No hi ha cap detall en va! Tot hi
és posar amb un objectiu i amb un significat. El que volia Antoni Gaudí era
recrear el Mediterrani i fer-se garant de la línia corba; costa trobar-hi
línies rectes allà dins. Els grans finestrals -i sinó trucs de llum- permeten
que els habitacles puguin tenir sempre il·luminació. I amb tot les escales i
els patis interiors llueixen en blaus i recreen el mar i el cel. A dalt de tot
arribes a l’anima de la gran bèstia; les arcades ondulades que aguanten el gran
terrat. I al final, la gran sorpresa. Tot un privilegi tornar a sortir a
aquesta magnífica terrassa coronada. Les característiques et reben silencioses,
amatents a les mil històries que els ha tocat viure. El trencadís dóna un toc
al conjunt multicolor. I amb tot una consumició i un concert de soul a la
mateixa terrasseta per donar el darrer comiat al dia, mentre la lluna tossuda
s’amagava i sortia per darrere de les xemeneies. Una gran vetllada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada