2 d’ag. 2015

BALANÇ DE LA TEMPORADA 2014-2015 DEL BARÇA



He volgut esperar una mica més a veure com avançava la pre temporada per comentar una mica els fitxatges, les eleccions i la Copa Amèrica per fer un millor balanç. Anant de més al final al principi. Els fitxatges -Arda i Aleix Vidal- m’agraden; ara a veure si en cau algun més, tot i que no podran jugar fins l’any vinent. Pel que fa les eleccions els resultats són una mica el que la gent esperava. Els títols han fet que en Bartomeu tingui un vot de confiança, malgrat que una de les primeres decisions que ha pres –no recórrer la multa per les estelades a la final de la Xampions- no ha agradat. I pel que fa els jugadors i la seva participació en la Copa Amèrica... més pena que glòria. Cap lesió, han descansat més... per nosaltres que els paguem perfecte. La temporada va començar però amb molt dubtes. Intentaré comentar-la una mica.



A principis de temporada ningú pensava que en Luis Enrique faria un equip mega campió. Començàvem des de pràcticament zero, amb nous jugadors i una nova manera d’enfocar els partits. Calia adaptar-se i calia fer-ho ràpid. El cert és que vam començar força bé però l’equip va rebre diverses clatellades que semblaven desfer-lo. Per un costat la visita al Bernabéu on el Madrid ens va passar per sobre i després la derrota contra la Real Societat. Tot i la contundència en les declaracions i aquest anar al grà, l’entrenador semblava no acabar de trobar la tecla adequada per fer que els jugadors rutllessin com un equip. En determinats moments a l’equip tècnic se li va notar una certa apatia. El Barça no rutllava del tot i enmig dels partits no es feien canvis o no es feien els adequats. Volíem tenir la pilota però tampoc no ens tornàvem bojos com en altres temps per posseir-la; fins i tot podíem cedir-la. Si calia ser ràpids al mig i fer transicions ràpides es feien. Hem vist diversos gols de contraatac. Està clar que es volia tenir un pla b i aquest passava per la puntada i a córrer. Això volia dir contundència a dalt, rapidesa en l’execució i tenir un mig del camp que moltes les veia passar de llarg, però que amb l’ajut dels laterals en defensa es reforçava molt. Vam començar la lliga fent jugar Munir i Sandro  i es va anar donant protagonisme també a Sergi Roberto. S’ha de dir que van fer un paper ben digne, amb gols decisius i compromís. En aquestes que el rendiment d’en Piqué i el Messi –dos dels puntals de l’equip- va baixar. Piqué va acceptar el rol de la suplència i pel que s’ha dit, Messi no. La corda es va tensar entre entrenador i jugador; la tensió era evident. Però devien parlar i Messi va sortir fent unes declaracions a Barça tv on deia que tot estava arreglat. L’estabilitat va anar arribant al vestuari. Ni les imputacions dels antics i actuals membres de la directiva, ni les sancions van aconseguir desestabilitzar-nos del tot. I al final les rotacions van deixar pas a un equip de gala que ens ha donat la Lliga, la Copa i la Xampions: Bravo-Ter, Alves, Alba, Piqué i Mascherano en defensa, Busi, Rakitic i Iniesta al mig, i davant Suarez, Messi i Neymar. Per cert... destacar la bona forma física amb la que hem arribat a final de temporada.



A la porteria els dos porters (Bravo i Ter, mèrit de Zubizarreta) s’han anat alternant i han fet un paperàs. En defensa hem contrastat la contundència de Masche amb la classe i qualitat de Piqué, convertint els laterals en una de les claus de l’equip, ja que eren ells els que compensaven el mig del camp amb la seva incorporació, acabant configurant un mig del camp amb 5 homes. Al mig Busi ha fet de boia i Rakitic ha donat aquell punt de brega necessari. I Iniesta... una de les claus, ha actuat amb galons; ha fet de líder! Més en un segon pla ha quedat Xavi, acceptant el rol que li havia donat l’entrenador; un gran professional. Deixa el Barça després de 24 anys amb 25 títols aconseguits i 767 partits jugats. I què dir del davant? Ha estat una tripleta letal, capaç fins i tot de superar la millor davantera de la història blanca. Per fi hem trobat el davanter centre que buscàvem (Luis Suárez, tot i que no va poder jugar degut a la sanció que li imposaren per haver mossegat a Chiellini). Neymar se l’ha jugat amb criteri i Messi ha exercit de gran líder i de gran piconadora quan calia desencaixar les defenses. Entre els tres han marcat 122 gols.
 

Tot i que en molts partits es veia en fases una certa davallada de l’equip, globalment el Barça ha donat una bona imatge. El dubte que quedava era saber que passaria amb els equips grans. Al final hem aconseguit anar derrotant als campions de la lliga espanyola, italiana, francesa, alemanya i anglesa. Per tant mereixíem els millors premis. I així han arribat progressivament la Lliga (decisiva la victòria contra el Madrid), la Copa del Rei en la final contra l’Atlétic de Bilbao 1-3, del que no es va perdre cap partit (jugat al Camp Nou i de la que es recordarà la gran xiulada en contra de Felip VI), i finalment la Cinquena copa d’Europa a Berlín, derrotant la Juventus per 1-3. Queden moltes dades per analitzar i tenir en compte,  com que el Barça ha estat el primer equip en aconseguir dos triplets o que en els darrers deu anys hem aconseguit 4 copes d’Europa. Aquell canvi pel que va apostar l’antic president Nuñez amb Cruyff a la banqueta, amb els jugadors que van aconseguir la primera copa d’Europa a Wembley, després d’entrenadors (Guardiola i Luis Enrique), ara ens han permès junt amb Rijjkard fer llegenda. Al Barça dels nostres avis els hi van faltar el títols dels que nosaltres –i a ben segur que ells també- hem pogut anar gaudint. Felicitats Campions! I gràcies per aportar-nos petites dosis de felicitat a les nostre vides!