1. COMPETICIÓ. Lliga. Jornada 24.
2. MARCADOR i GOLEJADORS. EIBAR 0 – BARÇA 2 (Suàrez i Alba).
3. EL CONTEXT. Partit que arriba just abans de la jornada de xampions de dimarts contra el Chelsea. Nou partit amb pluja i que a conseqüència d’això s’ha hagut de jugar en un camp moll, amb tolls i ple de forats, cosa que no ha permès fer bones passades. Camp estret i petit que servirà de bona base de cara a l’enfrontament amb els anglesos. A Colldejou ha coincidit amb el carnaval una setmana després dels Carnavals normals.
4. QUÉ M’HA CRIDAT L’ATENCIÓ? 17 pals de Messi aquesta temporada que se sumen al total de 34. És una dada brutal; pensar que podríem dur 34 gols més. Em quedo amb una dada que demostra l’exigència del partit. Roberto va fer més d’11 quilòmetres. L’àrbitre ha expulsat a Orellana per segona groga. A veure; podem discutir si calia haver tret la groga al tenir-ne una, però el que fa és d’idiota tal com li va dir el propi entrenador.
5. EL BARÇA. Partit de màxima exigència pel camp i el rival; de fet equip titular per afrontar-lo. Un Barça més imprecís del normal amb pèrdues poc habituals de pilota. En global es va notar una mica de desajust en defensa i de falta d’entesa entre Umtiti i la resta. Partit justet del mig del camp i partidàs de Suàrez de nou.
‘GALLINA DE PIEL’. Suàrez. Lo d’aquest home és d’enciclopèdia. Lluita, té força i gol, assisteix i sobretot; mai perd la cara al partit.
MILLOR QUE S’HAGUÉS QUEDAT A CASA. Umtiti. Es va veure lent i mal col•locat i sense entesa amb la resta de la defensa.
L’INDULTAT. Indulto a Paulinho. Va donar aquella diferència al mig, tot i que ahir va ser tot una mica espès.
6. L’EQUIP TÈCNIC. 4-4-2 i vegades 4-5-1 amb Messi caient al mig. Valverde es va prendre el partit amb la màxima seriositat i no era per menys. Ens va costar molt treure la pilota, fet que va fer exigir molt més a Busi, Rakitic i Iniesta. El camp en mal estat no va permetre massa combinacions i es va optar per un futbol més directe. Per rematar-ho va anar bé la verticalitat de Coutinho a la segona part. En defensa vam acular massa l’equip. Així es dóna més avantatge, temps i camp al rival per crear-te perill.
7. EL RIVAL. Un equipàs. Mendilibar ha creat un molt bon equip que combina i toca la pilota amb criteri. Essència del futbol amb gent -tipus carriler- pujant la banda veloços i el clàssic davanter centre buscant el remat. Bona pressió, creativitat amb un gran jugador com es Arbilla i defensa ben treballada. Única pega; superar aquesta línia amb passades a l’espai. M’agrada aquesta essència fubolística de camp del nord com els clàssics, com Atocha o Las Gaunas.
8. LA POLÈMICA. Hernàndez Hernàndez. A mi m’ha semblat un bon arbitratge, tot i que reconec que es podia haver estalviat l’expulsió d’Orellana. Àrbitre que dialoga.
9. LA VEU DEL SOCI. Quins primers 16 minuts; ens vam cagar. Ens van apretar quasi fins ofegar-nos. Sort que no van marcar perquè sinó hauríem patit de debò. Setmaneta que per la culerada ha estat avorrida, sense futbol intersetmanal, i havent d’aguantar la resurrecció del Madrid i el bluf de Neymar. Molts fums i poc futbol. Veurem la tornada, però el Madrid a l’anada va fer un partidàs. Al final 3 punts al sac a Ipurua i dimarts Chelsea; aquest si que serà un bon medidor.
10. LA CAVERNA. Tot continua igual al capdavant de la classificació. Veig especialment endollats els dos equips de Madrid que arriben molt forts al tram clau de la temporada. Ens equivocarem si ens pensem que la lliga és al sac. Queda molt encara!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada