COMPETICIÓ. Lliga de Campions.
MARCADOR I GOLEJADORS: Barça 3 (Messi, Ney i Suárez) – PSG 1.
TV O RÀDIO. TV primera part i Catradio (Puyal) segona.
EM QUEDO AMB… els tres de davant.
MÉS VALDRIA QUE NO HAGUÉS SORTIT DE CASA: Luis Enrique.
EL TÒPIC. De la misèria a l’eufòria.
LA DADA. Primer gol de Suárez al Camp Nou.
EL DE NEGRE. Bé.
EL RIVAL. Va anar diluint-se com un sucret. Va començar ferm i amb
conviccions clares sobre el que havia de fer. Calia ser forts pel mig i sortir
ràpid per banda. Van tenir el gol i els primers 15 minuts. La resta depriment
tenint en compte els jugadors que tenen.
EL BARÇA.
-VIRTUTS. Els tres de davant. Ens encomanem cada partit a ells i més com
més va. Fa l’efecte que l’entrenador ha dit: “lo bo que tinc és la davantera”,
així que la clau és fer arribar pilotes als de davant i que creïn. Va venir
tenir Masche d’escombra al mig.
-DEFECTES. No tenir una estructura fixa i clara al darrere i al mig. No pot
ser, per moltes rotacions que es vulguin fer, que no hi hagi un equip titular.
Això inestabilitza!
-DUBTES. No som estables. No sabem jugar contra equips que ens plantegen
bandes obertes i remats. Ens falta contundència als tres quarts i potser un
líder que guiï tot l’equip des del darrere. Ens falta un Puyol que acabi d’endreçar
les pèrdues de posició dels jugadors. Ahir invents com en l’època del Dream
Team: Pedro lateral.
L’ANÈCDOTA. Ibra continua sense guanyar al Camp Nou però ahir va marcar. És
un jugadoràs!
LA CAVERNA. Hem passat i primers de
grup i no contra toies com els del Madrid.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada