Doncs bé, he tornat a exercir de padrí. Ja en
tinc la mà trencada. I aquesta vegada d’una nena: l’Adela; potser per això m’he
sentit més especial. I ben bé que es portar la petitona! La vaig agafar en
braços en el trajecte fins a la parròquia i com aquell que et coneix tota la
vida no va plorar ni va cridar gens. Això si amb aquells ullassos ben oberts no
perdia detall de tot el que feien els seus germanets Manel i Joan, pujats a
coll i bé dels grans. Ja a l’església,
el mossèn li va tirar l’aigua al caparró, li va posar els sant olis i res tu,
ella ben tranquil·leta als braços de son pare ben agafada. Ja en tenim un altre
de batejat! I res, de camí de tornada la mateixa pau i tranquil·litat; deurà
ser pausada! Així esperem-ho! I després pica-pica i pastís per a tothom!
Boníssim! I entremig en Manel i en Joan serpentejant i corretejant per entre
les cames dels grans. El Manel amb l’enganxina del seu Victor Valdés a la cara.
El Joan amb un bon tall de pernil als dits.
Per tancar la nit, vam anar a donar una
volteta pel centre. Vam desembarcar a l’esplanada de la Catedral. Allà ja hi ha
ficada des de fa uns dies la fira de santa Llúcia; possiblement la més gran de
les nostres contrades. Allà hi pots trobar tot tipus de producte relacionat amb
el Nadal que ja és a les portes. Al mateix temps vam arribar-nos a la plaça de
sant Jaume on hi ha el pessebre inserit en unes grans boles de Nadal en format
diorama (ara se’n celebra l’aniversari). Vam poder gaudir de les il·luminacions
dels principals carrers del centre i de la plaça Catalunya, tot endinsant-nos
en diversos llocs del centre de la ciutat imprescindibles: els voltants de la
Catedral, la plaça Felip Neri... Recomanable si es pot de donar-hi un tomet!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada