SORTIDA A L'ALT URGELL 19-230820

Uns dies que ens ha anat bé desconnectar del dia a dia d’aquest mig any marcat per la Covid-19. Havíem d’anar a Menorca per Setmana Santa i a la Ligúria italiana a començament d’estiu. Ens hem hagut de conformar anar per terres de casa nostra. I ben maques que són; en guardarem un bon record! Aquesta és la nostra proposta!

190820 REUS-TUIXENT. En poc més de tres hores hem arribat a Tuixent, ja de nit, en un espectacular tram de carretera final des de Solsona passant pel Port del Comte. Temps justet per trobar lloc i presentar-nos a Cal Gabriel, on ens allotjarem les properes quatre nits. A la porta ens ha rebut amablement el Mario, un dels amfitrions. Ens ha conduit a la nostra habitació i ens ha pres nota del que volíem per sopar. Teníem gana, així que no ens hem demorat massa i a sopar. De primer Sopa de ceba i de segon vedella bruna estofada amb bolets. Per postres mató amb anís (fórmula de la vall). Per rematar-ho una infusió de tarongina, espígol i te amb gel; excepcional! La nit l’hem tancada al pati de la casa fent-la petar amb el senyor Toni, l’altre amfitrió, mentre el seu gosset Nevat es familiaritzava amb nosaltres. Abans d’anar a dormir hem desfet les maletes! Hem dormit plans! De tant en tant m’he aixecat per la novetat de dormir en un llit diferent i m’ha encantat sentir el silenci de la vall només trencat per alguns mugits llunyans de vaques i el repicar de les campanes al tocar les hores.

200820 TUIXENT-ERMITA DE SANT JAUME-JOSA DE CADÍ-GÓSOL-SALDES-FENERS-L’ESPÀ-SORRIBES-GÓSOL-TUIXENT. Ens hem llevat sobre les 8h i sense sol acaronant-nos la cara com a Colldejou. No ha estat fins a les 9h passades que el sol s’ha començat a notar a Tuixent. I és que superar aquestes muntanyasses no és el mateix que superar les muntanyetes pre-litorals. I bé, cap a esmorzar; no sabíem el que ens esperava. Hem pujat fins al menjador i ens han rebut el Mario i el Toni. Primer ens han servit una taula d’embotits de la zona: bull, xoriç, botifarra negra i blanca. La segona taula ha estat una barreja de formatges de vaca i cabra. Finalment, la tercera taula ha estat el colofó: dues melmelades diferents (kiwi i plàtan), mantega i nocilla feta a casa (Tonicilla). Tot un espectacle gustatiu!

Ben esmorzats hem agafat el cotxe en direcció a Gósol. La primera paradeta l’hem fet, a tocar de la carretera. Allà hi roman una esglesiola pre-romànica dedicada a sant Jaume del segle X amb un campanar espadanya d’un sol ull.

Hem seguit fins a Josa de Cadí que en un gir de la carretera ens ha sorprès imponent dalt del turó. Així hem pujat fins a dalt de tot a l’església dedicada a santa Maria i sant Bernabé, on antigament s’hi aixecava el castell de Josa. A la plaça un sentit record per Jordi Turull, injustament apressat. No cal dir que la vista a banda i banda de vall és senzillament impressionant. Ens ha sorprès observar com les orenetes a la banda del riu s’arremolinaven a les parets d’una casa senyorial. De sobte s’han aixecat i esverades han marxat en direcció a la muntanya. Potser que ja notin l’efecte del fred i comencin a pensar en marxar. Just al davant hi tenim l’ermita romànica de Santa Maria, als peus de la muntanya amb un absis ben marcat i bonic. Es veu de conya, ja que recentment la zona s’ha segat. 

Hem seguit amb l’ascens fins al coll de Josa. Al tombar la vista és realment increïble de la vall de Gósol amb el poble al fons. Així hem arribat al poble sobre les 12h. A la plaça major hi havia mercat i l’ambient realment s’adia, malgrat tot, a un dia d’estiu normal. Una gentada amb ganes d’ombreta. Al bell mig de la plaça, la dona dels pans (escultura) de Picasso lluïa una màscara anti-covid. Des d’allà hem accedit al Museu de Gósol per testimoniar com aquest geni Picasso es va inspirar en aquestes terres sobretot pel que fa als tons ocres. L’artista en va tenir prou amb 11 setmanes per copsar una realitat diferent a la que ell estava acostumat a Barcelona. Com hem dit, la ‘Dona del pans’ seria l’avantsala de les ‘Senyoretes d’Avinyó’. 

S’acostava l’hora de dinar i vista la massificació que hi havia a Gósol hem decidit arribar-nos a Saldes. Gran decisió! La vista del Pedraforca en tota la seva immensitat és emmetzinadora. Després de donar un tomet per la vila hem tingut la sort que ens acollissin a l’Alberg Cal Manel. Amanida per compartir al mig i llonganissa i hamburguesa de la terra de plat central. Cerveseta fresqueta i aire condicionat que ha fet que amb el dinar acabat ens abaltíssim per uns instants en un sofà comodíssim al fons de la sala.

Mig descansats hem emprès el camí de tornada. En la ruta ens hem anat aturant en tres llogarrets ben boniquets: Feners, Espà i Sorribes. Tots tres tenen el seu encant i té molt mèrit que la gent d’alguna manera ha anat restaurant cases centenàries. Un plaer observar-ho i gaudir-ne! Sempre amb un temps diferent i amb un silenci únic!

I bé, a mitja tarda hem tornat cap a Tuixent. Hem descansat una estoneta, ens hem dutxat i birretes abans de sopar a Cal Gabriel. Avui ens han donat crema de carabassó i cap de llom amb bolets i crema de poma, amb el mató a l’estil de la Vall de postres.

210820 RUTA A PEU PER TUIXENT. ROURE I RUTA CIRCULAR PELS VOLTANTS DEL MOLA. MUSEU DE LES TREMENTINAIRES. Després de l’esmorzar agraït i contundent de Cal Gabriel ens hem posat en ruta. Hem baixat fins a tocar del riu i hem anat ascendint deixant a banda i banda camps de farratge alguns per empacar i altres per segar. A la part mitjana i baixa grups de vaques brunes i blanques pasturaven tranquil·les enmig d’una calorada ben maca per ser a alta muntanya. En poc més de quilòmetre i mig hem fet cap a una roureda ben maca. En un dels laterals s’aixeca el gran roure. És impressionant! Té una soca que no s’abasta ni que ens ajuntéssim tres persones. Des d’aquesta vessant la vista del poble de Tuixent majestuós a dalt del turó és bonica i diferent. Des d’allà, tot baixant, hem acabat de fer una ruta circular que ens ha portat al riu Mola, on ens hem refrescat els peus i és que passades les 12h el sol ha es deixava notar de valent. 

Ha arribat llavors un dels moments culminants del dia. Hem accedit al Museu de les Trementinaires. Realment ha estat una visita a la vegada colpidora, emotiva i didàctica, sobretot per l’audiovisual del començament, on de viva mà hem pogut testimoniar la vida de les darreres persones de la vall que es van dedicar a aquesta activitat. Sobta pensar les rutes que aquesta pobra gent feia, de llevant fins a ponent per baixar a vendre els ungüents que preparaven, herbes remeieres, trementina... Camins que duraven mesos i que es feien a peu. A dins del museu es poden veure els testimonis d’aquestes darreres lluitadores, una reproducció de com eren les cuines de l’època, així com els recipients i els potets i saquets on traslladaven els productes.

Per dinar havíem reservat de bon matí a Can Ferratgetes. Així que al bonic jardí interior que tenen hem fem el vermut primer i després hem dinat. Ha estat un veritable privilegi ja que el lloc el tenen ben cuidat. De primer una amanida amb una vinagreta espectacular i fruits secs. De segon un conill de cassola tendríssim. Havent dinat hem optat per descansar una bona estona a la nostra habitació, tot esperant la baixada de la intensitat del sol.

Al vespre volteta complerta per conèixer bé Tuixent amb tota la seva plenitud. Des de la part baixa a tocar del riu Mola al centre neuràlgic, passant per la plaça Major i arribant a dalt de tot a l’església dedicada a sant Esteve. Admirable que majoritàriament sigui un poble que hagi anat recuperant la majoria de les seves cases i hagi conservat aquella essència que el faran recorda. A mi especialment m’ha agradat observar les fonts d’aigua fresca repartides per la vila, especialment la de la plaça Major ja que en si ja és una obra d’art. Hem descobert que les aixetes tenien un foradet a la part central i que tapant l’aixeta per baix l’aigua sortia a mode de raig pel foradet. Els pallers, les eres, les balconades... Res hi estava posat en va.

Cerveseta al Casal i cap a sopar. Avui de menú ens han sorprès com mai a Cal Gabriel. Ens ham servit una sopa freda d’ametlles i ‘ajo blanco’ i de segon pollastre cuinat amb els sabors del bosc. Al final hem hagut d’encendre el ventilador. Abans d’anar a dormir hem mirat una peli amb l’ordinador per riure una estona i trencar el cuquet.

DISSABTE 220820. OSSERA-PADRINÀS-SANT PERE-SORRIBES-LA BARCELONETA-ERMITA SANT JULIÀ DE GARRICS-SISQUER-FÓRNOLS-CORNELLANA. Avui hem optat per la vessant oest de la vall, la part propera a la Seu. Ben esmorzats hem pujat fins a Ossera. Si el camí ja en si és un gaudi pels sentits rodejat de natura per totes bandes, el poble és una meravella. Cal fer una bona pujada per poder-hi accedir per una carreterona -asfaltada de poc- que serpenteja fins a dalt de tot. El poble s’allargassa entre dues vessants altes, en forma com de boomerang. Només arribar et trobes la vella esglesiola dedicada a sant Quirze i santa Julita. A banda i banda el poble s’hi consolida. Terra de trementinaires, terra de bona mermelada i terra d’artistes i és que entre les cases en podem trobar diversos especialitzats en materials com al fusta o la ceràmica entre d’altres. El cert és que quan veus el poble des de l’altra vall, a la zona de Sisquer, la forma de la roca on s’aguanta i el poble allargassat-se damunt, talment diries que és el Machu pichu català (és una impressió molt sui generis, ho reconec). A molts poblets de la zona però especialment, a les portes de les cases hi conserven uns placa amb el sagrat cor de Jesús sota el títol ‘Bendiciré’. El text de sota hi solia dir: ‘Bendeciré las casas en que la imagen de mi Sagrado Corazón esté expuesta y sea honrada’. He buscat una mica d’informació i pel que es veu fou una cerimònia que es deia ‘entronació’ i que consistia en beneir i protegir les cases cristianes. Ho instaurà el Papa Benet XV a partir de 1915.

De tornada per avall val la pena aturar-se en dos nuclis de poblament ben curiosos. El primer d’ells és Padrinàs i té poc més de 19 habitants. Està col•locat entre roques i té una esglesiola petitona dedicada a la Santa Creu. El segon Sant Pere de la Vansa, actualment amb 6 habitants només i amb els accessos una mica malmesos, fet pel que vam optar per no pujar-hi. Ambdós ressegueixen el curs del riu Fred, a la part dreta.

Ja a baix de tot et trobes Sorribes de la Vansa; matiso: per la gent d’allà La Vansa. En hem arribat al Casal-oficina de turisme on hem fet un refresc. El mirador-terrassa que tenen vers la vall d’Ossera és impressionant. Quina magnitud de bosc! Després hem caminat una estoneta descobrint els raconets que amaga el poble, per acabar accedint a l’església de la vila -de campanar punxegut- dedicada a sant Martí. Allà hem conegut un menudet gat que ens ha seguit una bona estona.

Un tram de baixada fins a la Barceloneta i ens hem banyat al riu Lavansa; bé ens hem remullat els peus i és que l’aigua no està precisament calenta. Una estoneta de relax!

Amb una calorada important hem pujat en direcció a Sisquer. Abans d’arribar al poble hem agafat un camí per baixar fins a baix de tot del riu de Sant Julià. Primer hem trobat el vellet pont romànic que el travessa des d’antuvi. Una miqueta més amunt hi ha l’església romànica de sant Julià dels Garrics. Obres la porteta del recinte i davant teu s’aixeca aquesta meravella romànica del segle XI. A l’esquerra l’església i la dreta el vell cementiri amb enterraments de fa molts anys. De la façana en vull destacar el campanar en forma d’espadanya, tot i que no té cap campana avui. Salten a la vista la façana dreta i l’absis posterior, amb elements que recorden els campanars i les esglésies d’influència llombarda.

Després d’un ascens ràpid hem fet cap al poblet de Sisquer. Un poble que a la vegada és una mena de compendi de decadència dels temps dolents amb cases totalment derruïdes i altres que resisteixen els embats de l’evolució. A 1.182 metres d’altitud domina tota la vall. Hi podem contemplar l’església romànica de sant Romà amb espadanya i tot, tot i que costa de veure ja que hi té adossades cases. Es pot veure el que era el recinte emmurallat, al qual s’hi pot accedir per un portal estretet. 

L’hora de dinar quasi que ens passa. Així que hem fet cap a Fórnols i ens han donat de dinar al Restaurant el Paller de Cal Coma. Pots fer un menú de cap de setmana per uns 22 euros. De primers amanida i favetes a la catalana i de segon xai a la brasa i entrecot amb postres i beguda. Després de dinar hem caminat per aquest poblet. En vull destacar la plaça major amb l’església de Sant Climent amb el campanar i tota la raconada que l’envolta, la capella del Roser, l’abeurador en un dels laterals amb els safarejos i l’ornamentació amb ferro d’algunes baranes i balcons.

A tocar hi ha el poble veí de Cornellana que s’aixeca fins als 1.355 metres d’altitud; un veritable museu a l’aire lliure. Hi arribes per carretera a la part baixa. Emociona pujar i perdre’s pels carrers amb les seves balconades de fusta, vells pallers,, teulades o les cornises acabades en forma de forca. Un compendi d’arquitectura rural, culminat amb l’església de sant Pere i el seu peculiar rellotge de sol.

Temps justet de baixar fins a Tuixent, dutxar-nos i descansar una estoneta. I és que a les 19h a la plaça Major hi ha hagut un concert de la mà de la Irene Augé a l’acordió i a les veus i Ramon Franch a la guitarra i a les veus. Ha estat molt xulo ja que a part de versions d’ultramar han cantat cançons catalanes tradicionals, les que més han triomfat. 

Cerveseta abans de sopar mentre la lluna començava a créixer i darrer soparet a Cal Gabriel. De primer timbal de verduretes i de segon conill.

DIUMENGE 230820. JARDÍ TREMENTINAIRES-SANT LLORENÇ DE MORUNYS-SOLSONA-MONTBLANC-REUS. Amb gran pena ens hem llevat, hem fet les maletes i hem baixat a esmorzar. Allà ens esperava l’incombustible Mario per servir-nos el darrer dels esmorzars. Com en els darrers 4 dies anteriors ha estat un privilegi pels sentits assaborir els embotits, els formatges i les melmelades de la vall, així com la Tonicilla (nocilla del Toni). Ens n’hem emportat una bona mostra per seguir assaborint a casa, com també d’infusions.

Passades les 11h ens hem aturat al Jardí de les trementinaires i el Centre d’interpretació de la flora, just al davant del poble. Primer ens han passat un vídeo per veure in situ tot el compon la serra del Cadi-Moixeró a nivell geològic, flora i fauna. És impressionant observar com depenent de la cara de la serra hi ha un tipus o un altre de vegetació. Queda clar que és una Serra multicolor, en la que hi pots trobar des de tot tipus d’animals i aus (llops, àguiles, toixons...), com bolets (moixernons, rovelló, peus de rata, ceps...), diferents tipus d’arbres (pi negre, roig, teixos, avets, alzines, roures...) i sobretot una varietat increïble de plantes de tot tipus com l’espígol, el saüc, l’orenga, la farigola... Antigament, tot era aprofitat! També es pot veure com es preparava l’ungüent estrella de la vall la trementina, recollint reïna dels arbres i barrejant-la amb aiguarràs (dit a l’engròs).

D’allà ens hem acomiadat de Cal Gabriel i de Tuixent per darrera vegada. Lentament, hem enfilat el port del Coll per baixar fins a sant a Llorenç de Morunys; una vila amb un passat esplendorós que ha sabut conservar amb els anys la seva essència. El seu casc antic roman emmurallat i fins i tot conserva els portals d’accés a la vila closa. Carrers estrets, arcs de pas, porxades i placetes tenen encara la petjada del passat. A la banda de muntanya s’hi aixeca la imponent església dedicada a sant Llorenç amb el seu claustre medieval. Junt amb el museu es pot visitar tot de manera gratuïta i si vols pots deixar la voluntat. A tocar de la plaça Major hi ha diversos forns artesanals, de manera que hem aprofitat per comprar un pa d’altres temps també.

Llavors, tot i que ja era hora de dinar, hem tirat una mica més avall. Ens hem aturat en la meravellosa vila de Solsona. No en va una de les seus més importants a nivell eclesiàstic de Catalunya. Hem accedit pel Portal del Pont a la plaça de la Catedral i ens hem aturat a la Taverna de ca l’Oller per menjar el menú del dia. Pica pica de primer amb amanida, rissoto i croquetes i botifarra i xurrasco amb patates de segon. Havent dinat, en el silenci de la migdiada ens deixat enamorar per aquesta impecable ciutat. Hem començat per la imponent Catedral dedicada a Santa Maria, seguint pel Palau Episcopal i la impressionant plaça major porxada i en pendent. Val la pena deixar-se emportar per la màgia de les fonts del seu nucli, de les que en vull destacar la de la placa de Sant Joan. Felicitar els habitants de la vila perquè els seus carrers, les cases i les places fan un goig que enamora. Ni una cagarada, ni un paper per terra. Hem sortir d’intramurs pel portal de Llobera, tirant avall resseguint el perfil de la vella muralla avui menjada per les cases. De tant en tant et trobes alguna torre arrodonida de defensa ben conservada. Baixar a l’ombreta per l’Avinguda de la Mare de Déu del Claustre és un goig.

Ha estat una bona hora per tirar cap a casa; la carretera anava bastant buida. Aturadeta de servei per fer un cafetó al Casal Montblanquí i avall. Des de la Riba fins a Alcover la cua ha estat important. Famílies que deuen tornar de les seves vacancetes d’estiu cap a casa seva.