CRÒNIQUES FUTBOLERES. BARÇA 4 - VIL•LAREAL 0

1. LES DADES DEL PARTIT. 

-COMPETICIÓ: Lliga. Jornada 1.

-MARCADOR: BARÇA 4 (2 Ansu Fati, Messi, pròpia porta) – VIL•LAREAL 0.

-ALINEACIÓ. 4-2-3-1. Porteria: Neto. Defensa: Sergi Roberto, Piqué, Lenglet i Alba. Mig: Busi, DeJong, Griezmann, Cou i Ansu. Davantera: Messi.

2. EL TITULAR: Entrenador nou victòria segura.

3. LA HISTÒRIA HO RECORDARÀ. Unai Emery: 13 visites al Camp Nou i 13 derrotes.

4. LES CLAUS. M’ha agradat la primera part per diferents factors. Primer de tot per l’alegria de l’equip. Veure content un dels jugadors més màgics com és Coutinho és una bona senyal. També per la sortida amb criteri de la pilota (cosa habitual) i les opcions diverses de passades quan un té la pilota. Porteria a zero i millor compensació del mig amb el doble pivot, les ajudes en defensa als laterals dels del mig camp per banda i la verticalitat de les sortides al recuperar la pilota. Bones sensacions amb els debuts de Trincao i Pedri, així com amb el retorn de Demebele. I noi, tenim a Messi; debut i gol!

5. LA CARA I LA CREU. La cara per Ansu Fati; ha estat demolidor. Debut amb dos gols. La creu és per DeJong i Griezmann. L’holandès ha perdut un munt de pilotes i no l’he vist fluid, i això que ara si que juga com en l’Ajax. El francès no aportat cap diferéncia. Els hi calen més oportunitats però la paciència pot esgotar-se.

6. EL RIVAL. 4-4-2. És un equip mal compensat de moment. Li falta molt de rodatge i sobretot intensitat; no pots deixar pensar i respirar el Barça. Han estat sempre a mercè dels culers, sobretot perquè han notat la inferioritat a mig del camp i han perdut moltes pilotes en zones de contraatac. Unai Emery té molta feina a fer! És un equip que té alguns bons jugadors però no acaba de trobar un joc franc que els permeti estar tranquils. Crec que patiran!

7. LA MOVIOLA. Àrbitre: Cuadra Fernàndez. Cap complicació. Partit net i sense jugades delicades. El penal a Ansu Fati era i punt. Vergonyós el que ahir va succeir una vegada més amb el Madrid. Li tornen a regalar un partit i aquí no passa res tu. És indignant! Totalment d’acord amb Pellegrini, frustra molt que et robin així i més després de fer un bon partit.

8. LA VEU DEL SOCI. Bon debut a la lliga. Hem fet una bona primera part i a la segona hem viscut de la renta. Venim d’uns temps massa convulsos i costarà aixecar el cap però la proposta de Koeman sembla engrescadora. Malgrat tot segueixo veient jugadors que no em donen garanties del tot com Alba o Lenglet i Sergi Roberto al lateral, DeJong o Griezmann. Em noto engrescat però amb aquella espasa de Demòcles que em recorda d’on venim. De totes maneres més avall no podem baixar.

BALANÇ TEMPORADA DE FUTBOL 2019-2020

29 d’Agost de 2019. Al programa del Clapés hi ha el Mago Fèlix i li pregunten per com li anirà la temporada al Barça. El pèndol, després de donar moltes voltes, sembla no posicionar-se; no ho veu clar. Diu que la Xampions no i la lligaaaaaaa... Temporada en blanc! La Lliga pel Madrid i la Xampions pel Bayern. És just? Globalment si! Els alemanys ens han passat per sobre mentre que els blancs, obviant les ajudetes típiques -ara amb Var incorporat-, han estat superiors en els dos duels culers-merengues.

I de qui ha estat la culpa? La culpa no ha estat de ningú més que la cúpula de decisió que no ha vist o no ha volgut veure que l’equip s’ha fet massa gran d’edat i ja no donem per més. Els equips més joves ens han passat la mà per la cara. I no només això; ens deixen un llegat que serà difícil de revertir; un club trencat, sense cohesió, sense un projecte clar, sense líders i amb els que ho podrien ser amagant-se. Recordo el final del ‘Dream Team’. En aquell fatídic partit on el Milan ens en va clavar 4-0. Va suposar el final del millor equip dels 90 i de la pitjor manera possible. Anys més tard es va homenatjar aquell equip com el millor de la història i a més va guanyar el títol més preuat, cosa que per exemple l’excelsa ‘Quinta del Buitre’ mai faria. I la final de Sevilla? Mare meva; quina patacada. No cal allargar tant els cicles; això és llei de vida. Han passat Schuster, Eto’o, Ronaldo, Ronie, Romanio, Rivaldo, Mardona, Archibald... 

i després d’ells el Barça de nou ha fet bones gestions i se n’ha sortit. De les cendres de Venables en va néixer el Dream Team i de les cendres del Dream Team va venir l’equip de Riijkard i el Sextet de Guardiola i els títols de Luís Enrique. Ara hem d’arreplegar les cendres d’aquesta meravella d’equips, fer un bon homenatge i fer saba nova. I quina ha de ser la recepta? Molt clara: base de la pedrera, jugadors amb adn Barça, joventut, amplitud de banqueta i tres o quatre estrelles que marquin la diferència. I què passat amb Messi? Doncs que per tot és Déu. Se li ha permès tot i mai se li ha retret res; així ja ho va ‘denunciar’ Guardiola, qui va preferir marxar en vista a dos ímputs crec: n’estava fart d’egos i de Messis i veia que la directiva feia més cas a l’argentí que a ell. No obstant, no podem obviar que  ho ha donat quasi tot per l’equip, ens ha fet gaudir sobretot a aquells que posen en una balança si treure’s l’abonament del Liceu o el carnet de soci del Barça. Amb ell també però l’equip quasi sempre juga amb 10 quan defensa. Un rol que els entrenadors bons van saber tapar i sanejar fent multiplicar els altres jugadors, començant a defensar des de la davantera i alliberant-lo a ell. El hàndicap és que no sabem acomiadar bé els nostres jugadors i això és una pena. Ha estar el golejador més gran de la història! Homenatjar-lo cada dia si convé però si es pot vendre seria un ímput pel club brutal. I sobretot; eleccions i fer fora aquesta colla d’inútils que han fet aquesta mala gestió aquests darrers anys i que han ‘desanimat’ el Barça. 

La solució és Koeman? Si és capaç de fer cau i net si. Culerada: ens venen uns anys de creixement i probablement de patiment abans no consolidem una bona base. 

I a partir d'aquest proper cap de setmana, amb la tornada a la lliga del Barça, reprendrem les Cròniques futboleres de cada jornada amb l'anàlisi de com ho veig i els espais habituals.