FESTA MAJOR DE SANT LLORENÇ 2015 A COLLDEJOU

***** Més fotos al blog de la revista LO COLLET

Et lleves al matí ben d’hora, després que la pluja hagi fet acte de presència a la matinada. Dones un tomb pel poble... està desert! Encara tens en la ment la festa de la nit. Ha estat una gran nit. La gent s’ho va passar d’allò més bé! Va ballar, va xerrar, va compartir. Són els millor dies de l’any al poble. Tot és multiplica, tenim ganes de trobar-nos i parlar del que ens envolta. Tenim ganes de compartir espais i gaudir de la festa. Tenim ganes de Colldejou.

Aquest 2015 passarà a la història per haver hagut de canviar la localització dels escenaris en diverses ocasions degut a les condicions climatològiques adverses. I per tant per haver recuperat un espai com el frontó, molt més entranyable i proper, per celebrar-hi diferents actes.

010815 22ena TROBADA DE GEGANTS

Una setmana abans de l’inici del gruix fort de la festa major a Colldejou se celebra la Trobada de Gegants i enguany ja en van vint-i-dues edicions. Té un mèrit enorme! Després de tota la tarda fent els preparatius idonis per acollir tota la gentada que sol pujar, es va procedir a la plantada a la pista. Dansant per tot el poble, hi van participar les colles de L’Hospitalet, Vandellòs, Botarell, Vilanova d’Escornalbou, Mont-roig, Perafort, Vinyols, Alforja i Colldejou. Balls de cada colla i el ball final a la plaça de l’Església per acabar i a berenar cap al frontó. Com a record per a les colles un formatge de cabra de Colldejou i com a menja estrella de la nit mató de postres.

070815 SARDINADA I HUMORISTA JAVIER JIMÉNEZ. DISCO MÒBIL.

Es va donar el tret de sortida amb una sardinada popular a la pista poliesportiva. Sardines i amanida per a tothom. En acabar, l’humorista Javier Jiménez, vinculat a Minoria Absoluta ens va fer passar una bona estona. Riure... una bona teràpia per a tothom! La nit va ser tancada amb la disco mòbil de dj Pepes.

080815 INFLABLES A LA PISCINA I CORREFOC AMB DIABLES DE PRATDIP.

 Al migdia el temps va canviar per complert. Temps justet per muntar l’inflable de la piscina i gaudir-ne una estona i posar-se a ploure. El ball de la nit quedava doncs aplaçat. Havent sopant els diables de Pratdip ens van oferir el seu foc i les seves figures, serpentejant per quasi tot els carrers i carrerons del poble i convertint la plaça de l’església en la part central de la seva actuació, no només amb enceses col·lectives sinó deixant lliure una traca eixordidora. Els més agosarats vàrem desafiar la pluja, el vent i el fred per passar una bona estona plegats a la pista. Sort en tinguérem de traslladar la disco mòbil a l’interior del magatzem de la mateixa pista. Allà restarem a aixopluc mentre ballàvem i xerràvem.

090815 FUTBOL PETITS, NENS I NENS, SOLTERES-CASADES, SOLTERS I CASATS. ESPECTACLE BALL AMB WONDER DANCE.

A mitja tarda, les futboleres i els futboleros de Colldejou citats per en Paco, vam anar fent cap al camp de futbol. Primer jugaren els minis, després els nens pre adolecents, a continuació les solteres contra les casades i finalment els solter contra els casats. A part de lamentar alguna lesió, vam passar un ratet agradable descobrint els talent que hi ha al poble, per acabar totes i tots plegats remullant-nos a la piscina. Ja de nit els Wonder Dance, desafiant una ventolera emprenyadora ens oferiren a la pista els seus balls. Dels dies en els que el llit fou agafat d’hora! Calia estar ben a punt per l’endemà.

100815 MISSA I PROCESSÓ DE SANT LLORENÇ. FOTO POPULAR. BALL DE TARDA I NIT AMB LA NOVA SATURNO.

Passat el migdia va arribar l’acte més solemne de la festa, en el dia dedicat al seu patró Sant Llorenç. Primer la missa, on per cert l’actual mossèn Alexis va anunciar que aquella seria la seva darrera celebració al poble. De les moltes virtuts de la persona de sant Llorenç es va voler destacar enguany especialment el paper que va tenir com a Diaca (servidor). A continuació, sota un dia esplèndid després de vent i pluja, les colldejouenques i els colldejouencs traguérem el sant en processó. Dues anècdotes: a l’hora de col·locar els pals a l’estructura de fusta que aguanta la figura del sant li caigué del cap una mena de corona que hi porta. Ja ens la processó es va haver de fer aturar el portador de la creu, que encapçalava el seguici, perquè corria massa i la gent en majoria gran no seguia el ritme. Ja de nou a l’església es va poder benerar la reliquia del sant.

Arribava el ball de tarda el qual l’AVA, en una gran decisió, decidí traslladar-lo al frontó. Abans però el Centre Cultural havia convocat a la gent que ho volgués a la cantonada del carrer de Baix amb el Casal. Vam fer una foto col·lectiva de la gent del poble. Amb la foto feta, ara si, vam gaudir d’un impressionant ball de tarda i nit amb l’Orquestra Nueva Saturno. Tot i que es patia per l’aforament de la pista la veritat és que es va poder seure i va poder ballar sense cap mena de problema. Fou una gran nit, si senyor!

110815 INFLABLES A LA PISTA I FESTA DE L’ESCUMA. HAVANERES AMB VENTS I VELES.

La canalla s’ho va passar d’allò més bé, primer al matí amb els inflables que es van muntar a la pista i a la tarda remullant-se en la festa de l’escuma. Com sempre la piscina es convertí en el colofó final de tot plegat.

A la nit, després de presenciar com el Barça es proclamava campió de la Supercopa d’Europa, va passar una bona vetllada amb el grup d’Havaneres Veles i Vents, els quals no només tocaren les clàssiques havaneres de sempre com la Vella Lola i el meu avi entre d’altres, sinó que ens sorprengueren amb merengues i cançons de tots els estils com l’Himne dels Pirates de Mar i Cel. A l mitja part hi va haver rom cremat per a tots els qui en van voler.

120815 BALL AMB LA NOVA BLANES.

 Mentre elss més petits s’entretenien amb una gincama per tot el poble, l’Orquestra Nova Blanes muntava al frontó. Entre els seus membres en Xavi del poble com a director. Al vespret ens feren un ball-concert-cantada exhibició i a la nit ball amb tot tipus de cançons i ritmes. La festa va durar fins que el temps ho va voler. De nou de matinada la pluja va fer acabar abans d’hora el ball. Una llàstima!

130815 VESPRADA DE CINE

El cinema va prendre el protagonisme de festa major tant pels més menuts com pels més grans, amb sengles films ben reeixits. 

140815 FIDEUÀ I BALL AMB JORDI SARAGOSSA BAND

Amb el temps de nou canviant i amb una ventolera emprenyadora, a la pista es van trobar al voltant d’unes dues-centes persones per assaborir la fideuà amb allioli. A tocar de la mitja nit la banda de Jordi Saragossa ens va oferir un ball si més no peculiar al frontó. Almenys allà vam estar resguardats del fort vent que no s’aturava. Finalitzada l’actuació una disco mòbil va posar el punt i final a la vetllada.

150815 SOPAR DE CISTELL I BINGO

En una vesprada ben tranquil·la vam agafar seient al frontó per sopar plegats en el sopar de cistell. Cadascú es portava el sopar i es podia adquirir el beure a la barra col·locada a l’entrada de les antigues escoles. Al final es van repartir cafès per a tothom. Amb la panxa ben plena es va procedir a repartir sort en el bingo. Moltes línies cantades i molts bingos cantats. Per remullar-ho els afortunats cava i galetes. Els més animosos encara tingueren temps de gaudir d’una bona estona de música enllaunada.

160815 PUJADA A LA MOLA

En una matinal esplèndida vam pujar a la Mola. El cel irradiava blavor per tots els costats, tot i que una vegada a dalt el vent que acompanya el cim es va deixar notar. Retrobar-nos a la canal dels caragols per estar una mica a l’esguard del vent i esmorzar al solet va venir de gust. Abans però es va hissar l’estelada al cel de Colldejou. Tot un espectacle! Ens vam fer una foto commemorativa i vam enfilar en direcció a la cova. Els més agosarats anaren fins al final! I d’allà baixar sense dilació fins a la font freda per arribar passat el migdia a Colldejou. Acalorats –i alguns tocats per l’esforç- ens posarem els banyadors. Venia molt de gust llençar-se a la piscina i tancar una mica els llunys tot recordant l’ascensió feta al matí.

CRÒNIQUES FUTBOLERES. TEMPORADA 2015-2016

1) COMPETICIÓ. Supercopa d’Espanya (Anada i tornada).

2) MARCADOR I GOLEJADORS. Anada: BILBAO 4 – BARÇA 0. Tornada:

3) TV O RÀDIO. Anada: TV3. Tornada: TV3.

4) EL TITULAR DE PREMSA. Anada: Llencem la Supercopa! Tornada: 31 anys després el Bilbao guanya un títol.

4) EL TÒPIC/LA DADA/L’ANÈCDOTA. Anada: en dos partits hem encaixat 8 gols. Tornada: Aduritz, l’heroi de la Supercopa amb 4 gols.

5) ELS JUGADORS.

-EL MILLOR. Anada: Pedro. Tornada: Piqué.

-EL PITJOR. Anada: Alves. Tornada: Rakitic.

-L’INDULTAT. Anada: Mascherano. Tornada: Iniesta.

6) L’ENTRENADOR. Anada: Confiat. No tens més que tretze jugadors bons. No pots pretendre posar un equip de segona per jugar contra un equip de Xampions. Clar i castellà. Almenys s’agraeix que assumeixes tota la responsabilitat. De fet la cagueu l’Unzue i tu. Tornada: Venut. Poca cosa hi havia fer. Pràctic. Ha posat els millors, avui si. Avui que ja poca cosa hi havia a fer.

7) L’ÀRBITRE. Anada: Quasi bé. S’equivoca xiulant el penal del Bilbao. O es xiulen tots o no se’n xiula cap. Cal una reglamentació única per a totes les jugades dins de l’àrea. Tornada: nefast. No amonesta el Iraizoz per pèrdua de temps i expulsa Piqué per protestar carregant-se el partit. Expulsa sense cap criteri –per comprensar- Kike Sola.

8) ELS EQUIPS.

-EL RIVAL. Anada: a la anglesa. Pilotada amunt, baixar la pilota, pocs tocs i endollar-la. Excel·lent. Bona disciplina d’equip en la defensa. Ordre. Letals davant de la porteria rival. Tornada: molt ben posat i ordenat. Pressió forta a dalt no deixant sortir amb la pilota controlada al Barça.

-EL BARÇA.

-VIRTUTS. Anada: tenir uns deu minut de fuetada en la que podien haver canviat les coses després de no estar ben descansats. Tornada: tenir la tenacitat de lluitar per fer un gol fins l’expulsió de Piqué.

-DEFECTES. Anada: no tenir mig camp. Possessió de pilota infructuosa. Perdre totes les pilotes altes. Manca de contundència. Desequilibris defensius. Confiar les regnes de l’equip a quatre jugadors inexperts: Veermalen, Bartra, Sergi Roberto. Tornada: falta rapidesa en la sortida de pilota. Falta desequilibri al davant. La posició massa endarrerida de Messi. Per cert, la gesta m’ha semblat estar fatal; la canviaran es veu.

-DUBTES. Anada: som capaços de remuntar? Amb provatures no! Tornada: necessitem una bona reflexió, aprendre dels errors i recuperar físicament els jugadors després d’uns partits massa seguits.

9) QUÈ DIU O QUÈ DIR A LA CAVERNA. Anada: hem permès a la caverna gaudir d’una gran nit. Els hem permès que se’n fotin del campió d’Europa. D’Acord; hem estat una caricatura d’equip. Veurem de que som capaços! Tornada: felicitar al just campió, en aquest cas el Bilbao.

10) PRONÒSTIC/PROPER RIVAL. Anada. Amb els titulars podem remuntar. Sense no! A hores d’ara no ho veig massa factible. Estan cansats i una mica desorientats em sembla. El Camp Nou pot ser un factor decisiu. Veurem si la gent s’hi implica. Crec que guanyarem però el Bilbao guanyarà la Supercopa: 3-1. Tornada. Començarà ja la lliga. Crec que guanyarem al Bilbao en el primer partit: 0-1

CRÒNIQUES FUTBOLERES. TEMPORADA 2015-2016

1) COMPETICIÓ. Final Supercopa d’Europa (Tiblisi, Geòrgia).

2) MARCADOR/ GOLEJADORS: SEVILLA 4 – BARÇA 5 (Messi 2, Suárez, Rafinha, Pedro).

3) TV O RÀDIO. Imatge tv3, comentaris Catalunya Ràdio (TDP, Puyal).

4) EL TITULAR DE PREMSA. Pedro dóna la Supercopa d’Europa al Barça amb un gol en la pròrroga.

4) EL TÒPIC/LA DADA/L’ANÈCDOTA. Pedro torna a marcar i a donar un darrer títol al Barça i marcant al mateix minut el 115. Aconsegueix el gol 99. El partit va obrir-se amb sengles gols de falta; un de Banega i un de Messi.

5) ELS JUGADORS.

-EL MILLOR: Rafinha.

-EL PITJOR: Mattieu i Bartra.

-L’INDULTAT: Pedro.

6) L’ENTRENADOR. Desesperat, ja que veia que els seus jugadors fallaven. Erràtic; en els canvis no va estar gens encertat. Va donar inseguretat a tot l’equip col·locant jugadors amb unes responsabilitats a les que no estan acostumats. Va voler canviar el sistema i ningú el va entendre.

7) L’ÀRBITRE. Penós. Va anul·lar un gol legal a Suárez, va deixar de xiular dos penals a favor nostre i en va xiular un a Mattieu si més no dubtós.

8) ELS EQUIPS.

-EL RIVAL. A la primera part es va veure desbordat. Va estar massa aculat i no va jugar les armes del contraatac com bé saben fer. Si no corren estan morts.

-EL BARÇA.

-VIRTUTS. Tenir la pilota, fer bellugar el rival i fer-lo acular a la primera part. I tot acompanyat de gols.

-DEFECTES. Confiar-se a la segona part, descol·locar-se en defensa, no cuidar les bandes i permetre rematades franques als sevillistes. I el més lamentable: deixar-se empatar 4-4.

-DUBTES. Que l’equip aconsegueixi una millor regularitat.

9) QUÈ DIU O QUÈ DIR A LA CAVERNA. S’han estat dedicant a buscar com desestabilitzar el Barça. Han trobat unes declaracions de Piqué ficant-se amb el Madrid. Censurable! I també s’han centrat amb Pedro i les contradeclaracions entre ell i Robert. Però el cert és que vam aconseguir un nou títol per a les nostres vitrines. Això destaqueu-ho ja que el Barça ara és el club amb més títols europeus: 19.

10) PRONÒSTIC/PROPER RIVAL. El proper partir ens enfrontarà al Bilbao en la final de la Supercopa Espanyola. Pronostico un partit difícil i més a San Mamés, on ells es fan forts. Cal trobar la manera de tenir molt la pilota i no deixar-los córrer. Cal trencar-los el ritme ja que ells a la contra poden ser letals. Si estem inspirats els hi podem crear molts problemes. A casa la cosa canvia ja que el factor camp ens farà més forts i aquí nosaltres som capaços de qualsevol cosa. Anada: 2-4. Tornada: 2-1.

CONCERT DE SOPA DE CABRA A CAMBRILS 070815

Cambrils es va vestir de gala pern en el context del Festival de música de la ciutat rebre els Sopa de Cabra. Sota una calor insuportable vam fer entrada el recinte. Diverses parades per comprar menjar i beguda però noi un gran error. Havies d’adquirir uns tiquets per poder consumir. La cua era massa llarga. La única opció era comprar cervesa a uns motxil·lers que tombaven pel recinte. Cervesa: 3 euros. Evidentment, la gent amb aquests preus no consumeix. Així que, cervesa cara en mà i tres euros menys a la butxaca esperàrem l’hora del concert. Quasi de nit el grup va fer entrada a l’escenari! Quines ganes que tenia la gent, la qual, per cert, en la seva majoria superava la quarentena d’edat.

El so va ser molt més bo que en concert de tornada l’any 2011 que vam veure a Tarragona. Es veia que hi havia hagut més treball en aquest sentit. A part l’escenari comptava amb una posada en escena amb una enorme pantalla al darrere impressionant, que servien per il·lustrar les cançons o connectar dues de les càmeres que hi havia enfocant els membres del grup de dalt de l’escenari. Després del pertinent “Bona Nit Malparits” ens ho van donar tot a dalt de l’escenari. Van repassar cançons ja consolidades i veritables himnes com Camins, el Boig de la ciutat, Mala Sang, Els teus somnis, Hores bruixes, Podré tornar enrere, Bloquejats... La novetat va ser que ens van presentar cançons que apareixeran en el nou disc que sortirà ben aviat. 

Dos moments romandran en la nostra memòria per sempre. El primer el record a persones que ja no hi són com en Ninyin, en Carles Sabater o Marc Grau. Va ser molt significatiu l’homenatge sentit que van rebre amb el tema Seguirem Somiant; pell de gallina! I per acabar una tanda de  temes clàssics del grup amb Mai trobaràs o l’Empordà que ens van transportar a aquells anys noranta i aquells estius i aquelles festes que vam viure en la nostra ja llunyana adolescència.

BALANÇ DE LA TEMPORADA 2014-2015 DEL BARÇA

He volgut esperar una mica més a veure com avançava la pre temporada per comentar una mica els fitxatges, les eleccions i la Copa Amèrica per fer un millor balanç. Anant de més al final al principi. Els fitxatges -Arda i Aleix Vidal- m’agraden; ara a veure si en cau algun més, tot i que no podran jugar fins l’any vinent. Pel que fa les eleccions els resultats són una mica el que la gent esperava. Els títols han fet que en Bartomeu tingui un vot de confiança, malgrat que una de les primeres decisions que ha pres –no recórrer la multa per les estelades a la final de la Xampions- no ha agradat. I pel que fa els jugadors i la seva participació en la Copa Amèrica... més pena que glòria. Cap lesió, han descansat més... per nosaltres que els paguem perfecte. La temporada va començar però amb molt dubtes. Intentaré comentar-la una mica.

A principis de temporada ningú pensava que en Luis Enrique faria un equip mega campió. Començàvem des de pràcticament zero, amb nous jugadors i una nova manera d’enfocar els partits. Calia adaptar-se i calia fer-ho ràpid. El cert és que vam començar força bé però l’equip va rebre diverses clatellades que semblaven desfer-lo. Per un costat la visita al Bernabéu on el Madrid ens va passar per sobre i després la derrota contra la Real Societat. Tot i la contundència en les declaracions i aquest anar al grà, l’entrenador semblava no acabar de trobar la tecla adequada per fer que els jugadors rutllessin com un equip. En determinats moments a l’equip tècnic se li va notar una certa apatia. El Barça no rutllava del tot i enmig dels partits no es feien canvis o no es feien els adequats. Volíem tenir la pilota però tampoc no ens tornàvem bojos com en altres temps per posseir-la; fins i tot podíem cedir-la. Si calia ser ràpids al mig i fer transicions ràpides es feien. Hem vist diversos gols de contraatac. Està clar que es volia tenir un pla b i aquest passava per la puntada i a córrer. Això volia dir contundència a dalt, rapidesa en l’execució i tenir un mig del camp que moltes les veia passar de llarg, però que amb l’ajut dels laterals en defensa es reforçava molt. Vam començar la lliga fent jugar Munir i Sandro  i es va anar donant protagonisme també a Sergi Roberto. S’ha de dir que van fer un paper ben digne, amb gols decisius i compromís. En aquestes que el rendiment d’en Piqué i el Messi –dos dels puntals de l’equip- va baixar. Piqué va acceptar el rol de la suplència i pel que s’ha dit, Messi no. La corda es va tensar entre entrenador i jugador; la tensió era evident. Però devien parlar i Messi va sortir fent unes declaracions a Barça tv on deia que tot estava arreglat. L’estabilitat va anar arribant al vestuari. Ni les imputacions dels antics i actuals membres de la directiva, ni les sancions van aconseguir desestabilitzar-nos del tot. I al final les rotacions van deixar pas a un equip de gala que ens ha donat la Lliga, la Copa i la Xampions: Bravo-Ter, Alves, Alba, Piqué i Mascherano en defensa, Busi, Rakitic i Iniesta al mig, i davant Suarez, Messi i Neymar. Per cert... destacar la bona forma física amb la que hem arribat a final de temporada.

A la porteria els dos porters (Bravo i Ter, mèrit de Zubizarreta) s’han anat alternant i han fet un paperàs. En defensa hem contrastat la contundència de Masche amb la classe i qualitat de Piqué, convertint els laterals en una de les claus de l’equip, ja que eren ells els que compensaven el mig del camp amb la seva incorporació, acabant configurant un mig del camp amb 5 homes. Al mig Busi ha fet de boia i Rakitic ha donat aquell punt de brega necessari. I Iniesta... una de les claus, ha actuat amb galons; ha fet de líder! Més en un segon pla ha quedat Xavi, acceptant el rol que li havia donat l’entrenador; un gran professional. Deixa el Barça després de 24 anys amb 25 títols aconseguits i 767 partits jugats. I què dir del davant? Ha estat una tripleta letal, capaç fins i tot de superar la millor davantera de la història blanca. Per fi hem trobat el davanter centre que buscàvem (Luis Suárez, tot i que no va poder jugar degut a la sanció que li imposaren per haver mossegat a Chiellini). Neymar se l’ha jugat amb criteri i Messi ha exercit de gran líder i de gran piconadora quan calia desencaixar les defenses. Entre els tres han marcat 122 gols.

 

Tot i que en molts partits es veia en fases una certa davallada de l’equip, globalment el Barça ha donat una bona imatge. El dubte que quedava era saber que passaria amb els equips grans. Al final hem aconseguit anar derrotant als campions de la lliga espanyola, italiana, francesa, alemanya i anglesa. Per tant mereixíem els millors premis. I així han arribat progressivament la Lliga (decisiva la victòria contra el Madrid), la Copa del Rei en la final contra l’Atlétic de Bilbao 1-3, del que no es va perdre cap partit (jugat al Camp Nou i de la que es recordarà la gran xiulada en contra de Felip VI), i finalment la Cinquena copa d’Europa a Berlín, derrotant la Juventus per 1-3. Queden moltes dades per analitzar i tenir en compte,  com que el Barça ha estat el primer equip en aconseguir dos triplets o que en els darrers deu anys hem aconseguit 4 copes d’Europa. Aquell canvi pel que va apostar l’antic president Nuñez amb Cruyff a la banqueta, amb els jugadors que van aconseguir la primera copa d’Europa a Wembley, després d’entrenadors (Guardiola i Luis Enrique), ara ens han permès junt amb Rijjkard fer llegenda. Al Barça dels nostres avis els hi van faltar el títols dels que nosaltres –i a ben segur que ells també- hem pogut anar gaudint. Felicitats Campions! I gràcies per aportar-nos petites dosis de felicitat a les nostre vides!