Aquesta vegada si que va ser una cel'lebració especial; la vam començar a l'escala i la vam acabar al restaurant. Mons pares ja marxaven quan arribàvem nosaltres. Per no tornar a pujar vam fer entrega d'uns regalets a peu d'escala mateix; de còmic, tu! Diferent! Després vam anar plegats a la Glorieta del Castell on vam sopar. Vàrem poder gaudir d'uns plats força exquisits. Amanides, pasta, lassanya de verdures i carn, bacallà, entrecot... Un lloc força recomanable!I així la vam fer petar fins ben entrada la matinada. Res doncs, per molts anys i a ser feliços i a treure's els problemes del damunt. La vida són quatre dies! Moltes Felicitats! Feliços 67 anys! Salute! Iblama
Després de molts anys sembla que hem recuperat la Mina del Granot. No sabem ben bé perquè però hem pogut recuperar el fil d'aigua que entrava a la nostra mina. Estem molt contents ja que podrem tornar a tenir aigua natural i boníssima a la vora de mas. És una gran sort!El divendres ens vam dedicar a acabar de netejar el ciment de la mina primer. Després jo vaig anar a la part alta del Malloll per recuperar unes parades que tenen un pendent extremadament perillós. Com sempre intento fer una mica de rodona al voltant de l'avellaner per poder acostar-s'hi com a mínim. Mestrestant mon pare va acabar d'ensofatar una mica a la part mes alta. Va fer un dia excepcional. A l'hora de dinar vam tenir calor i mira que fins llavors les altres vegades teníem fred.Les favetes ja han tret la flor! Els arbres fruiters estan esplèndits. L'avellaner està deixant anar el safranet de dins de la seva flor! És l'explosió de la natura!
Iblama
Crònica del Dimecres sant al Dilluns de la Mona
DIMECRES 310310Vam sortir del Lloà amb la Marta i l'Albert amb l'objectiu de passar un parell de diets als voltants del Montsec. La primera aturada la vam fer a Àger, on és interessant visitar l'antiga zona medieval a la part alta. A dinar ens vam aturar en una àrea de lleure al congost de Terradets.
A la tarda, havent dinat, vam donar un tomet per Llièmena on hi destaca el nucli antic medieval i una esglesiola romànica. Sobte l'enorme dipòsit d'aigua de la plaça major. A l'altra banda del poble tens una magnifica vista de la vall de Tremp amb els Pirineus nevats als fons.
Vam anar fins a l'altra punta de la vall, concretament, pujant per una carreterona força empinada, vam fer cap al Castell de Mur. Uns dels castells de vigilància que va formar part de la Marca Hispànica per contrarestar l'atac musulmà. Davant hi ha un església romànica amb una característica peculiar: només té dos absis exteriors. En el seu interior hi destaquen els frescos romànics amb el Pantocràtor i el claustre. Sembla ser que antigament tot el recinte -castell i monestir- estava envoltat per una muralla. Del Castell, en sobresurten la majestuosa torre i la part de la vivenda. Segons sembla no hi van habitar més de sis persones.
Abans que de fer-se fosc vam recular fins a Guàrdia de la Noguera on teníem l'allotjament a la Casa Perdiu; molt recomanable. Primer vam donar una volteta pel bonic poble que encara conserva l'estructura medieval en el seu interior i els portals d'entrada. Cap a les 21:30 vam fer cap al menjador on vam poder veure el partit del Arsenal 2 - Barça 2, mentre sopàvem. De primer pasta amb sofregit de pebrot, tomaca i ceba amb carn i de segon pollastre rostit. Excel'lent!
DIJOUS 010410Ens vam llevar d'hora i la nostra amiga de la casa Perdiu ja ens havia preparat un copiós esmorzar a base d'embotit del país i dolços. Carregades les piles, i malgrat l'encostipat persistent que duiem la Marta i Jo, ens vam posar camí del Congost de Mont-Rebei.
És un lloc preciós. El primer obstacle el vences al passar el pont penjant. A partir d'allí et vas endinsant en el Congost. Primer vam fer el camí nou de dalt. Està molt ben delimitat i amb moltes zones de descans. De tornada vam passar pel camí penjat de baix. Són dues sensacions diferents. Fins i tot vam poder veure Trenca-l'òssos com volaven sobre els nostres caps.
A la tarda encara vam tenir temps d'anar a fer un entrepà a Benabarre i d'anar a visitar una granja de cabres on fan uns formatges exquisits. Posteriorment vam anar baixant cap a casa nostra; fins a Colldejou. Va ser curt però intens! Vam dormir plans!DIVENDRES SANT 020410Ens vam llevar i vam anar a la Missa i a la Processó del divendres sant a Colldejou. Jo no havia vist mai la processó i reconec que em va agradar força. A més val a dir que hi havia força gent participant en la mateixa.
Al migdia vam fer cap a Porrera on vam dinar plegats amb mons pares. De primer van tocar el típics cigrons amb ou dur. I de segon ma mare es va inventar, seguint una recepta de la tele, bacallà a l'allet amb pèsols i faves d'acompanyament. Molt bó!
Havent dinat vam procedir a l'entrega de Mones. Vam pujar al pis dels tiets de Barcelona. Primer va ser el meu torn com a padrí del Manelet; de moment una mona de coca amb quatre ous feta a Porrera. Ma mare com a padrina de mon cosí Ricard li va fer entrega de la seva mona de mantega. Vam poder assaborir-les durant les postres.
A les 20:30h, després de la missa de divendres sant, es va iniciar pels drets carrers de Porrera el tradicional Via Crucis. És d'aquells moments en que, siguis creient o no ho siguis, fa efecte veure com porten la creu carrers amunt i avall. Un reconeixement pels que la van portar. No és tasca fàcil!
Cap a les 21:30 vam fer cap al Teatret on amb l'Albert i la Marta vam poder gaudir d'unes pizzes boníssimes. Segurament, les millors pizzes del món. Recomanem: la prioratina, la blancaneus o la blanca i negra; i a més bon vi. Què més es pot demanar?DISSABTE 030410Vam llevar-nos quan vam poder i vam fer camí cap a la Bisbal. Mon cosí Ricard i l'Eva ens van convidar en una calçotada que van fer a la seva casa amb els seus amics. Vam trobar un dia preciós. Ens el vam passar la major part amb màniga curta. Al jardí vam anar fent els calçots, la carn i les carxofes. Va quedar de conya! Després d'acompanyar el Manelet a ca l'àvia vam procedir a dinar davant de la casa. Boníssim! La salsa era excepcional. Tot fou regat amb vi de Porrera, eh! De postres vam assaborir galetes de Montblanc i coca d'ou. De tornada vam trobar-nos amb un feia de cua de gent que venia de les platges. Encara vam tenir temps de veure la victòria del Barça enfront el Bilbao a casa del Pep. Vam acabar esgotats!
DIUMENGE DE PASQUA 040410Ens vam llevar tard. Vam anar a donar un tom pel pantano i per la carretera de Cornudella per acabar fent cap a la Fira d'encants organitzada per la Plataforma Porrera Decideix. La fira fou un èxit. Es van recaudar força diners per la campanya i es va sortejar una mona i fins i tot es va subastar un quadre.
A la tarda va arribar l'hora de les Mones. Primer com a padrina la meva tieta Mercè em va fer entrega de la Mona de Xocolata. Després va ser el meu torn amb el Pauet; una altra típica mona de coca i ous. I finalment va ser el torn del meu padrí Ricardo que em va fer entrega de la meva altra mona. Aquesta de fruita i mermelada. Mmmmmm! Estaven totes boníssimes. Només cal dir gràcies i que pugui ser per molts anys! Jejejejeje
La nit encara ens deparava una altra sorpresa. Al pub, a les 23h, va tocar el Borja, acompanyat de la seva companya, el seu cunyat i en Feliu Ventura. En Borja, a part de ser un bon guitarrista, ens va demostrar tenia un bella veu. Vam poder escoltar cançons de tot tipus. Versions de Bob Dilan, Sopa de Cabra, Dire Straits, Sabina, Krae, Ovidi Monllor... i com no cançons d'en Feliu i en Llach. 
Una manera desenfadada de sentir aquests cracks. L'enhorabona!DILLUNS DE LA MONA 050410
Vam fer cap a la Comtat dels Vives-Sanabra on ja de bon matí vam poder esmorzar pa torrat amb llangonissa i botifarra. Cap al migdia ens vam posar a fer l'arròs de peix. Els xefs foren en Joan i l'Albert. Primer vam sofregir les gambes, vam fer el sofregit, vam tirar-hi la sèpia, l'arròs, el fumet i les potes. Va quedar molt bona de gust però potser un xic crua; tot i que a mi m'agrada així. Ens vam fotre les botes d'arròs i de gambes. Sobretot de gambes que vam quedar suculentes a més no poguer. De postres vam tastar diferents mones. Després ens vam sumir en una llarga tertúlia de sobretaula. A mitja tarda, coicidint amb que el temps empitjorava, vam sortir al carrer per fer uns tocs amb la pilota de futbol. Al final vam acabar jugant a llençar-nos a pilota pel cap. Això va fer entrar gana a alguns que de nou van picar.I res! coicidint amb la posta de sol em vaig anar deprimint veient com els dies de vacances s'havien consumit. Reconec que treballar va molt bé, però aquests dies sense cap més preocupació que les mones, les processons i els dinars, van de conya. Fins l'any que ve setmana santa! Iblama
LLIGA DE CAMPIONSBarcelona 4 (Messi, 4)- Arsenal 1 (Bentdner)Les millors imatges de la nit màgica!
El millor del partit: Messi i segon terme Xavi.El pitjor del partit: la benevolença en el joc massa de xoc de l'àrbitre i la lesió d'Abidal.
La crònica ____________________________________________________Qualsevol culé que sentís l'alineació que trauria el Pep es va posar les mans al ca; i jo no en vaig ser una excepció. En defensa tots teníem clar que Márquez ens faria patir, malgrat tenir al costat en Milito. El mig camp ai, ai, ai! I al davant tampoc es veia clar.L'Arsenal es va plantar al camp amb una consigna clara pressionar i entrar amb força. I la veritat és que va jugar molt bé les seves armes. Després d'una jugada dubtosa Bentdner feia el primer gol (0-1). Aquí començaria a jugar el Barça. Com un remolí va pressionar amb moltíssima agressivitat i va anar acorralant l'Arsenal. Messi feia el primer amb un xutarro de fora l'àrea (1-1)
Més tard feia el segon amb la dreta (2-1) i per eliminar la possibiliat de pròrroga va fer el tercer amb una vaselina perfecta sobre Almunia (3-1). L'Arenal es veia superat clarament pel Barça. El plantejament fet per en Guardiola amagava diverses sorpreses de mig camp endevant. Va situar ben junts Xavi i Busquets. Va obrir als extrems -de manera sorprenent- a Keita i Pedro, els quals en defensa ajudaven el mig camp. Va posar de Messi com "d'enganxe" al mig i per davant Bojan. Clar els defenses rivals es tornaven una mica bojos a l'hora de marcar. Total que van deixar massa llibertat a Messi que va fer el que voler ja que queia a banda, al mig, assistia, es desmarcava... Va fer de tot i mai amb un marcador clar.La segona part va ser l'adormida del resultat amb constants passades. L'Arsenal pràcticament no la va rascar i a les acaballes del partit Messi va fer el quart (4-1).La crítica ________________________________________________________Per molt que en altres llocs considerin el contrari el millor jugador del món és al Barça. El sostre d'aquest noi no es veu proper encara. Si les lesions el respecten som i serem testimonis del millor jugador de la història. Sembla que tornem a les èpoques en les que els equips tenim un o dos jugadors decisius. En aquest cas avui en Messi el jugador del Barça més resolutiu com ho van ser Romario, Stoixkov o Laudrup. Ara hem i ha de tenir clar que sense l'equip que en Pep ha format al seu voltant Messi no seria tan bo. I si no mireu Argentina. Quina és la diferència? Doncs que les peces que configuren l'engranatge culé funcionen a la perfeccióFinalment, dir que no m'agraden els arbitratges tan permissius que hi ha a Europa. Ahir van cometre moltes faltes a Xavi i quasi que no va passar res.Dels dies que et sents orgullós de ser culé. Iblama
