APARTATS

7 d’abr. 2010

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2009-2010

LLIGA DE CAMPIONS
Barcelona 4 (Messi, 4)- Arsenal 1 (Bentdner)

Les millors imatges de la nit màgica!



El millor del partit: Messi i segon terme Xavi.
El pitjor del partit: la benevolença en el joc massa de xoc de l'àrbitre i la lesió d'Abidal.

La crònica
____________________________________________________
Qualsevol culé que sentís l'alineació que trauria el Pep es va posar les mans al ca; i jo no en vaig ser una excepció. En defensa tots teníem clar que Márquez ens faria patir, malgrat tenir al costat en Milito. El mig camp ai, ai, ai! I al davant tampoc es veia clar.
L'Arsenal es va plantar al camp amb una consigna clara pressionar i entrar amb força. I la veritat és que va jugar molt bé les seves armes. Després d'una jugada dubtosa Bentdner feia el primer gol (0-1). Aquí començaria a jugar el Barça. Com un remolí va pressionar amb moltíssima agressivitat i va anar acorralant l'Arsenal. Messi feia el primer amb un xutarro de fora l'àrea (1-1)

Més tard feia el segon amb la dreta (2-1) i per eliminar la possibiliat de pròrroga va fer el tercer amb una vaselina perfecta sobre Almunia (3-1). L'Arenal es veia superat clarament pel Barça. El plantejament fet per en Guardiola amagava diverses sorpreses de mig camp endevant. Va situar ben junts Xavi i Busquets. Va obrir als extrems -de manera sorprenent- a Keita i Pedro, els quals en defensa ajudaven el mig camp. Va posar de Messi com "d'enganxe" al mig i per davant Bojan. Clar els defenses rivals es tornaven una mica bojos a l'hora de marcar. Total que van deixar massa llibertat a Messi que va fer el que voler ja que queia a banda, al mig, assistia, es desmarcava... Va fer de tot i mai amb un marcador clar.
La segona part va ser l'adormida del resultat amb constants passades. L'Arsenal pràcticament no la va rascar i a les acaballes del partit Messi va fer el quart (4-1).

La crítica ________________________________________________________
Per molt que en altres llocs considerin el contrari el millor jugador del món és al Barça. El sostre d'aquest noi no es veu proper encara. Si les lesions el respecten som i serem testimonis del millor jugador de la història. Sembla que tornem a les èpoques en les que els equips tenim un o dos jugadors decisius. En aquest cas avui en Messi el jugador del Barça més resolutiu com ho van ser Romario, Stoixkov o Laudrup. Ara hem i ha de tenir clar que sense l'equip que en Pep ha format al seu voltant Messi no seria tan bo. I si no mireu Argentina. Quina és la diferència? Doncs que les peces que configuren l'engranatge culé funcionen a la perfecció
Finalment, dir que no m'agraden els arbitratges tan permissius que hi ha a Europa. Ahir van cometre moltes faltes a Xavi i quasi que no va passar res.
Dels dies que et sents orgullós de ser culé. Iblama