QÜESTIÓ DE "COLLONS"

LA RIQUESA DEL CATALÀ Un exemple de la riquesa del català, és el nombre d’accepcions d’una simple paraula, com por ésser la molt coneguda i freqüentment utilitzada que fa referència als atributs masculins: COLLONS.

Si va acompanyada d’un numeral, té significats molt diferents. Així, UN significa car (val un colló); DOS significa valentia (té dos collons); TRES significa menyspreu (m’importa tres collons). El verb canvia el significat: TENIR indica valentia (aquell té collons); però amb admiració pot significar sorpresa (té collons!); i amb afirmació significa enveja (quins collons que té!). El verb POSAR indica un repte, sobretot segons on es posen (va posar els collons damunt de la taula!). -El temps del verb utilitzat, canvia el significat de la frase: Així el PRESENT indica molèstia o fàstic (No em toquis els collons!), el REFLEXIU significa vagància (s’està tocant els collons!), i l’IMPERATIU significa sorpresa (toca’t els collons!). -Els prefixos i sufixos modulen el seu significat: A- expressa por (acollonit), DES- significa riure (descollonar-se), -UT indica perfecció (collonut) i -ASSOS indica indolència o abúlia (collonassos). -Les preposicions matisen l’expressió : DE significa quantitat (feia un fred de collons) o també èxit (va anar de collons), PER significa voluntarietat (ho faré per collons!); FINS expressa el límit d’aguant (n’estic fins els collons!); AMB indica valor (és un home de collons!); FINS expressa el límit d’aguant (n’estic fins els collons!); AMB indica valor (és un home amb collons!); i SENSE indica covardia (és un home sense collons). -El color, la forma, la polidesa o la mesura, també tenen significat: el color VIOLETA significa fred (em van quedar els collons morats!); la FORMA significa cansament (tinc els collons quadrats); el DESGAST indica experiència (en tinc els collons pelats!); i la MESURA expressa rancúnia (en tinc els collons plens!). -La mida i la posició són importants: la MIDA (els té ben grossos), i la POSICIÓ (els té ben posats). Però hi ha una mida màxima que no es pot superar (té uns collons com un toro!). Si s’ultrapassa la mida màxima, aleshores indica vagància o feixuguesa (li pengen, se’ls trepitja!). I també existeix una MIDA mínima: (de colló de mico). -La INTERJECCIÓ significa sorpresa (collons!) o desengany (quan falles un …de 20 cm: collons!) i quan un t’empeny massa, no hi ha frase tan afortunada com dir-li: ets un torracollons! Científicament són molt importants, ja que en aquest lloc hi resideix la VOLUNTAT (ho farem de collons!) i d’aquí en surten les ordres (em surt o no dels collons!). L’estat anímic queda molt ben reflectit: Així, el DEPRESSIU diu: tinc els collons per terra, i l’EUFÒRIC diu: em va sortir de collons!. - Són molt importants en joieria: el Comandant d’Artilleria Antiaèria dels Castillejos, anomenat “el Perlas”, deia sempre: “si esto es una formación, mis cojones son perlas”. Són signe de desaprovació, quan un diu una tonteria: Quina collonada!, i per als amants de la gastronomia, no hi ha res millor que finalitzar un bonsopar, tot i dient: RECOLLONS, quin sopar!. -Finalment, ja que heu tingut la paciència d’escoltar-me o de llegir-me, permeteu-me acabar dient-vos: SOU COLLONUTS! Jo encara hi afegiria: “Com diu el sr. Martinell quan alguna cosa el sorprèn o quan alguna cosa no va prou bé: COLLONS, COLLONS, COLLONS!!! Iblama