CAMINADA AL PEU DE LA MOLA 291109

El dia no va acompanyar massa. Ens vam llevar relativament tard; els voltants de les 9:00h. Feia fred i semblava que havia de ploure. Vig baixar al menjador i vam fer un bon foquet a l'estufa de llenya, així l'ambient es va anar recuperant. Després vam prendre'ns un bon cafetó calentet. Llavors va arribar la Rosita que sortia de Missa i ens va dir que la Pili i el Joan anaven a donar un tombs al peu de la Mola. Ens hi vam afegir!

Vam sortir del poble pel camí que condueix al Coll del Guix. Vas pujant i deixes l'Hípica a l'esquerra. Al darrere et queda el poble, el qual, a mida que vas pujant s'empetiteix cada vegada més. Al fons de tot, un dia ben ras veus el cap de Salou, Reus i gran part del Camp.

Passes per una pujada una mica forta però després el camí es calma una mica. Pots anar-hi ben tranquil'lament, xerrant i tot. Així s'arriba en un punt, passada l'antiga mina del poble -la primera-, on el camí es bifurca. Si tires recte vas cap al Coll del Guix, en canvi si tires a la dreta vas cap a la Font Freda. Per tota aquesta zona es poden observar les brillants tasques de neteja dls bosc i el camí que s'han fet. Realment, des de que el Consorci ha començat a actuar l'entorn e la Serra de Llaberia i la Mola ha canviat molt, i cap a millor.

Al poc temps d'haver agafat el nou camí al fons a l'esquerra encara es pot observar un antic forn de guix. Es veu que antigament feien servir aquestes construccions per obtenir el guix tant important a les contruccions antigues. El seu estat de conservació es gairebé perfecte. Es pot veure el forn en si a la part baixa i al damunt una mena de torre que sembla ser que feia les funcions de magatzem. Clar, la pobra gent que va viure d'això després havia de baixar les peces de guix al poble. I com ho feien? Doncs amb l'ajut d'animals de càrrega! Ja era ben dura la vida antigament, ja! No tenim dret a queixar-nos!

Aleshores si que ve una rampa una mica durilla i llarga, però és la darrera. En pic la corones ja ets dalt. Allà el paisatge és preciós! Si mires cara al mar encara tens més perspectiva de tot el camp. Si mires cara a muntanya trobes impassible la Mola amb tota la seva grandesa, amb tota la seva majestuositat. I al seu costat el perfil de Llaberia. Als voltants del camí es poden veure els pins que al llarg del anys en la festa de l'arbre s'han anat plantant. Es pot observar ben bé el que costa que un pi es faci gran. Molts d'ells ja fa almenys quinze anys que van ser plantats, doncs bé deuen fer entre dos i tres metres d'alçada.

El caminet va planenjant fins a la Font Freda. Quina aigua que en surt noi! Impagable! Representa que d'aquesta manera has fet cap a l'altra banda de la Mola, a la part que dóna als Molins i al Priorat. D'allà en surt un caminet petitet que va tentinejant entre la vegetació i les pedres i que torna a donar la volta fins a trobar el poble de Colldejou. Des d'aquest punt tens una vista del poble més gran. És una altra de les cares del poble, de les teulades i de la majestusitat de l'església i el Castell. Val molt la pena! Iblama