El temòmetre marcava dos graus. Feia un fred que pelava. El dimarts havia anat a veure l'espectacle a Colldejou. El divendres vaig agafar mon pare i tot i no tenir els permisos matriarcals corresponents ens la vam fumbre al cor del Priorat.
Ja al Coll de la Teixeta es podia veure a l'esquerra com la Mola i la zona de Molins del costat del Coll Roig treien el cap. Davant nostre les muntanyes estaven ben blanques. En pic vam iniciar el descens cap a Porrera l'emblanquinada anava en augment. Ens vam aturar a omplir aigua a la bassa i els voltants eren ben purament blancs. Per cert; l'aigua estava freda, freda!
Tot xino xano vam anar baixant fins arribar a Porrera. La carretera estava bé però no et podies encantar ja que als vorals el gel havia fet acte de presència. Als llocs on hi havia una petita aculumació d'aigua estaven ben gelats amb capes de més de dos centímetres.
Miressis cap on miressis l'espectacle era únic. Al final vam pujar a Sant Antoni i des d'allí tot es va multiplicar. Feia una mica de vent però el sol era molt agradable. Des de dalt si de per si la vista del poble és maca doncs imagineu-vos amb les teulades emfarinades! Cap a la zona del Molló també es veia molta blancor. A la llunyania s'alvirava la Garranxa també amb les taules ben blanquetes.
Així que veient aquesta meravella que ens regalava la natura, vam decidir de provar d'anar al maset per veure com estava. El camí no presentava cap dificultat. Havies d'anar una mica de compte amb els tolls ja que com he dit estaven gelats. No obstant amb el pes del cotxe es trencaven i podies passar bé. En moltes parts del camí la neu només deixava pas a les roderes.
Quan vam encarar la darrera pujada i vam començar a veure el mas el cor ens va saltar de sorpresa. El nostre tros estava súpernevat. Què bonic! És d'aquells moments que et sents com un nen petit amb sabates noves o que tens l'emoció aquella que senties la nit de Reis. D'allà amb el cotxe no vam passar però. El vam deixar arraconat sota el pi del canal i vam continuar a peu la nostra ruta. Ja vam fer bé perquè més endevant, a l'entrada del mas, hi havia unes penques de gel insalvables.
La zona del comella era curiosissima. Semblava una gran mega-escala que puges pràcticament fins al cel. La parada de la llenca tenia ben bé un pam de neu verge. Érem els primers a xafar-la.
Davant del Mas la cosa estava complicada. Hi havia una bona acumulació de Neu. Com que a l'hivern no hi toca el sol, la neu hi estava ben acumulada. Als llocs on hi ha pedra semblàven una pista de gel. Lliscava moltísim. No t'hi podies passejar ja que corries el risc d'anar per terra fàcilment. Damunt de la taula un bon pam de neu recobria les rajoletes rústiques de la coberta. Tots els recipients dels voltants estaven completament gelats.
Ens acostàvem a les 15h i ens va entrar gana. I què millor que dinar de cara al Tros. Així que vam obrir el cotxe i ens hi vam asseure, acompanyant l'àpat a base de llangonissa i cigrons de la bella música de Yanni. Per sempre més recordaré aquell paisatge!
Vam agrair com mai un cafè amb llet ben calentet del termo!
Video dels voltants
Tot xino xano vam anar baixant cap a Porrera. Vam comprar vi al Joan i vam tornar pel Coll de les Marrades direcció Cornudella.
Com era d'esperar, la vista des de dalt era magnífica. Veies l'abast real de la nevada. Tota la Vall de la Po des de les Marrades fins a Falset i des del Molló fins a la zona del cementiri nou, estava completament nevada. Feia un goig!
I per entre mig, si t'hi fixaves Porrerra s'insinuava amb les seves blanquetes teulades. Treia el cap entre les espesses muntanyes. Quines ganes tenia en aquell moment d'aturar el temps i poder endinsar-se en aquell silenci, en aquella pau, amb aquell espectacle que la natura ens havia regalat!
A l'altra banda del coll la Morera treia el capet entre els darrers rajos de llum. Al damunt el cim del Monstsant es veia encara ben emblanquinat!
El dia començava a caure i amb ell la temperatura va anar desplomant-se. Al coll d'Alforja a les cinc de la tard rondàvem els 0,3 graus de temperatura. Un presagi del que a la nit deu ser un infern per la natura i les persones
DISSABTE 191209
Com sempre el temps passa massa depressa quan estem junts. Hem tingut la sort de conèixer-nos i avenir-nos. Pot ser no ens veiem el que voldríem però quan ens veiem retorna aquella màgia dels vint anys.
Vam dinar plegats. Vam fer com una mena de dinar nadalenc amb la gent que estimes. Per cert, els pollastres a l'ast estàven boníssims. Igualment que el pa! No en va quedar ni una engruna! De vi trampoc, eh! Després el primer tram de la tarda el vam matar fent unes apassionades partides a la play, al pro. La parella formada per l'Isra i el Gerard en un primer moment es va emportar el gat a l'aigua. Ho guanyaven tot. Fins que en David i Jo ens vam posar les piles i els hi vam fotre un sever correctiu. Els vam guanyar per 5-0 i "van marxar plorant cap a casa". El segon tram de la tarda el vam passar veient com el Barça, després d'un patiment immerescut, guanyava el sisè títol de la temporada: la Copa Intercontinental. Amb el final del partit vam embogir. I la nit va ser completa per tots ja que el Madrid també va guanyar al Saragossa. Què més podem demanar?
DIUMENGE 201209
A les dues vam anar tirant cap a l'Hípica. El paisatge des d'allà era preciós. Malgrat que havien passat sis dies ja, la neu encara estava intacta en molt llocs. Es va produir una imatge única. Des d'allà dalt podies veure un primer pla amb els camps nevats i les teulades blanques mentre al fons treia el cap el Cap de Salou amb algunes barquetes als voltants. Ostres sembla que l'estiu encara quedi més lluny!
Com era d'esperar, la vista des de dalt era magnífica. Veies l'abast real de la nevada. Tota la Vall de la Po des de les Marrades fins a Falset i des del Molló fins a la zona del cementiri nou, estava completament nevada. Feia un goig!
I per entre mig, si t'hi fixaves Porrerra s'insinuava amb les seves blanquetes teulades. Treia el cap entre les espesses muntanyes. Quines ganes tenia en aquell moment d'aturar el temps i poder endinsar-se en aquell silenci, en aquella pau, amb aquell espectacle que la natura ens havia regalat!
A l'altra banda del coll la Morera treia el capet entre els darrers rajos de llum. Al damunt el cim del Monstsant es veia encara ben emblanquinat!
El dia començava a caure i amb ell la temperatura va anar desplomant-se. Al coll d'Alforja a les cinc de la tard rondàvem els 0,3 graus de temperatura. Un presagi del que a la nit deu ser un infern per la natura i les persones
DISSABTE 191209
Van quedar a les dotze per anar a comprar el dinar. Jo vaig fer cap amb en Carles a la Pobla.
Mentre esperàvem van a anar a fer unes cervesetes en un bar mentre repassàvem l'actualitat musical del moment. No en va ell fa una secció a Punt6 ràdio "La Música del Carleston" on els
dijous ens parla de la seva música favorita.
Mentre esperàvem van a anar a fer unes cervesetes en un bar mentre repassàvem l'actualitat musical del moment. No en va ell fa una secció a Punt6 ràdio "La Música del Carleston" on els
dijous ens parla de la seva música favorita.
Als voltant de les 14h va anar arribant tothom. El primer que vam fer va ser muntar la play i fer unes primeres partides d'entrament. Però no, la gan apretava, així que ens vam asseure a taula i vam fer els plats mente picàvem patates, olives i fuet.
Com sempre el temps passa massa depressa quan estem junts. Hem tingut la sort de conèixer-nos i avenir-nos. Pot ser no ens veiem el que voldríem però quan ens veiem retorna aquella màgia dels vint anys.
Vam dinar plegats. Vam fer com una mena de dinar nadalenc amb la gent que estimes. Per cert, els pollastres a l'ast estàven boníssims. Igualment que el pa! No en va quedar ni una engruna! De vi trampoc, eh! Després el primer tram de la tarda el vam matar fent unes apassionades partides a la play, al pro. La parella formada per l'Isra i el Gerard en un primer moment es va emportar el gat a l'aigua. Ho guanyaven tot. Fins que en David i Jo ens vam posar les piles i els hi vam fotre un sever correctiu. Els vam guanyar per 5-0 i "van marxar plorant cap a casa". El segon tram de la tarda el vam passar veient com el Barça, després d'un patiment immerescut, guanyava el sisè títol de la temporada: la Copa Intercontinental. Amb el final del partit vam embogir. I la nit va ser completa per tots ja que el Madrid també va guanyar al Saragossa. Què més podem demanar?
DIUMENGE 201209
Ja podies posar l'estufa de llenya ben forta ja, fotia un fred... Al final vam posar l'escalfador i tot.
Cap a la una van anar arribant els amics i amigues de Reus. Vam quedar a Lo Corral on, després de mesurar les panxes de les Mamàs, vam fer una miqueta de pica pica.
Si a les muntanyes encara hi havia neu als carreres aquesta s'havia gelat en molts llocs.
A les dues vam anar tirant cap a l'Hípica. El paisatge des d'allà era preciós. Malgrat que havien passat sis dies ja, la neu encara estava intacta en molt llocs. Es va produir una imatge única. Des d'allà dalt podies veure un primer pla amb els camps nevats i les teulades blanques mentre al fons treia el cap el Cap de Salou amb algunes barquetes als voltants. Ostres sembla que l'estiu encara quedi més lluny!
Mentrestant els cavallets menjaven i s'encampaven per la pista.
Llavors va començar el Festival Hipiquero. Ens van anar portant el tall, l'esalivat, els fesols, les patates... Bufffff! Un dinar escandalós! Després les postres, el cafè i el coc ràpid amb el vi de Porto. Semblàvem "jabalís".
I res que en pic el sol va quedar amagat darrere de la Serra de Llaberia la temperatura va caure en picat. Així que ens vam despedir desitjant-nos un bon Nadal! No sense fer-nos una fotilla de rigor tocant la neu a la terrassa exterior del recinte.
Iblama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada