Deportivo 1 - Barça 3
Les imatges del partit
Gran nit titus, gran nit! Quin partit més maco! El Barça va culminar un període que iniciàvem la setmana anterior amb l'Inter. Ahir vam demostrar que no és casualitat que el Barça és a dalt de tot pels seus mèrits propis i amb les seves armes: toc, pressió, màgia i gol. No podem demanar massa cosa més!
Quan veus que Guardiola treu tota l'artilleria possible contra el Dépor, quan està a tres dies d'anar a Kiev, és que realment es pren el rival molt seriosament. I tenia tota la rao. El Dépor és a la part alta de la classificació. Té un bloc sòlid. Potser el problema el té davant. No arriben massa! El Barça ja d'entrada va sortir a resoldre. Als poc minuts va tenir les primeres ocasions. Per la dreta, per l'esquerra, pel mig... Al final una triangulació d'Alves amb Messi acabarà amb un xut creuat impossible pel porter; el qual per cert va fer un molt bon partit (0-1). Una mica més tard, quan encara assaboríem el primer, va arribar el gol de l'empat. Un xut llarg del porter que és pentinat a mig camp i un remat posterior d'Adrian que agafa Valdés a mitja sortida i no hi pot fer res (1-1). Fins i tot el Guardiola va fer cara de póquer. Així vam arribar a la mitja part.
A la segona part van estavellar-nos una i altra vegada contra l'organització deportivista. Semblava que el partit no tindria sortida. En aquesta oportunitat una bona tria en els canvis va permetre l'entrada de Pedrito. Va ser clau ja que va obrir el camp! Una centrada seva va ser rematada impecablement per Messi de cap (1-2). L'alegria es va desbordar a la Corunya i al Corral. Jeje Per cert estàvem sopant amb les Natèlies i les Mòniques. El Pep es va perdre el segon gol... jejej no es pot parlar! Al tram final va arribar el tercer gol de l'equip. Ibra amb un xut llarg sentenciava definitivament el partit (1-3). Tots contents, el cava obert -Lacrima Baccus, ocu!- i una sobretaula de conya!
Queda clar que el Barça, si li entren els gols, és letal. Quasi que m'atreviria a dir que és imbatible. Ara, si no tenim el dia podem patir i molt!
L'endemà a París, Leo Messi va rebre la pilota d'Or que l'acredita com a millor jugador. No hi cap mena de dubt que ho és però tmbé vull desctacar no només el seu joc sinó també la seva humilitat davant de tot. Fins i tot davant de les impertinents preguntes que li va formular el tio de France Futbol després d'ghaver-li entregat el trofeu. Mentre uns s'entesten a ensenyar les "les tabletes de xocolota" i a xulejar, altres com en Leo alliçonen dia a dia sent humil, sensat i sense voler destacar massa. Felicitats! Ara només falta que tapis la boca de molts rapsodes argentins que no confien massa en tu! Sort!
Iblama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada