VISITES

contador de visitas

30 de set. 2010

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2010-2011

LLIGA DE CAMPIONS
Rubin Kazan 1 - Barça 1 (Villa)
El millor del partit: la solvència de l'equip
El pitjor del partit: Valdés i els contractacs que en feien i que érem incapaços d'aturar.



LA CRÒNICA ____________________
Un dels partits dificilíssims pel Barça més ben solventats. Ara ja es pot dir que el Rubin és la nostra bèstia negra; no en tinc cap dubte! Els equips petits tenen molt clar com jugar contra el Barça, el problema és saber fer-ho amb disciplina i durant tot el partit. Allò de la defensa numantina a partir d'ara ho haruem de dir allò de la defensa "ruiantina". Ho tenen molt ben après i ho porten a terme a la perfecció; prenem-ne nota perquè és la manera que ens poden aturar arreu.
Cal jugar amb una defensa molt ben estructurada, amb centrals forts i ràpids i amb un lliure per acabar de rematar la feia si passen en denfesa i a mig camp. Ells van jugar amb sis paios darrere; una defensa de tres centrals, dos carrilers-laterals rapidíssims (per poder aturar els nostres laterals) i un lliure. Al mig hi van deixar dos mitjos dels quals en destaca un tècnic Noboa i davant dos més a córrer ben oberts per desorientar la nostra defensa. Clar, ells en defensa sempre poden fer bones cobertures ja sigui a les bandes o al mig. Quan vam crear més perill era quan la tocàvem ràpid o quan feiem passades a l'espai o altes cap als davanters.
El Barça va jugar de conya. Jo crec que en guanyat amb solvència. Veus l'equip que hi va i hi va, i hi va de cara atacant, no remenant la perdiu com es feia amb en Rijkaard tocant la pilota lateralment. Això ens possava malalts! Ahir vam tenir un 82% de possessió; increïble! I ahir va quedar clar que això no és sinònim de victòria.
La primera part va ser desesperant. Vam crear un munt d'ocasions; fins i tot Pedro va fumbre una pilota al travesser, però noi no vam marcar. I en canvi en una errada en el refús de Valdés ells van recollir una pilota davant l'àrea i van provocar el penal que ens va costar el primer gol (1-0). Era el pitjor que podia passar ja que ara encara es tancarien més; i així ho van fer. Nosaltrs no vam perdre la tenacitat en el joc, tot i que vam caure en una certa letàrgia fins l'entrada de Leo (el qual reapareixia després de la lesió d'Ujfa). Vam tenir ocasions i vam arriscar molt -ja està bé- fent pujar Piqué reforçant el mig camp i rematant a l'àrea. Hi va haver molts moments que en defensa només hi havia Puyol i Max. Ens van enganxar en dos contratacs claríssims que ens podien have costat el segon gol; un d'ell Martins (boníssim per aquest joc) va rematar al pal.
Sort en vam tenir que ens van pitar el penal de l'Iniesta. Villa va fer el gol de l'empat i cap a casa (1-1), a esperar que vinguin aqui per guanyar-los àmpliament -si pot ser-. Iblama

27 de set. 2010

IBLAMA BLOG: TROBADES GEGANTERES DEL CAP DE SETMANA; ALMOSTER 2...

IBLAMA BLOG: TROBADES GEGANTERES DEL CAP DE SETMANA; ALMOSTER 2...: "TROBADA A ALMOSTER 250910 _____________ Les colles van quedar a migdia. Hi havia dinar. El menú va consistir en pà amb tomàquet i coca de ..."

IBLAMA BLOG: MISERICÒRDIA 2010

IBLAMA BLOG: MISERICÒRDIA 2010: "GALERIA FOTOGRÀFICA __________________ ENGUANY MÉS FESTA QUE TRADICIÓ __________ Enguany he viscut unes festes més aviat des de..."

IBLAMA BLOG: DIVENDRES DE TROS 240910

IBLAMA BLOG: DIVENDRES DE TROS 240910: "La tardor ja és aquí i com s'ha fet notar. El divendres a primera hora del matí feia una fresqueta... Després de les darreres pluges, que ..."

IBLAMA BLOG: LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2010-2011

IBLAMA BLOG: LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2010-2011: "CAMPIONAT DE LLIGA Atlètic de Bilbao 1 - Barça 3 (Keita, Xavi i Busquets) El millor del partit: Keita. El pitjor: l'expulsió de Villa i la x..."

TROBADES GEGANTERES DEL CAP DE SETMANA; ALMOSTER 250910 I VANDELLÒS 260910

TROBADA A ALMOSTER 250910 _____________


Les colles van quedar a migdia. Hi havia dinar. El menú va consistir en pà amb tomàquet i coca de recapte. Tot cedit pels comerços diferents del poble. Una bona iniciativa. Després de dinar, al voltant de les 18h la inicar-se el cercavil'la pels carrers del nucli.
Al final les diferents colles van arribar a la plaça on ens van oferir els seus balls i les seves cancions, per acabar tancant la tarda una diverses ballades finals pels assistents.

GEGANTS A VANDELLÒS ____________________



Tapats ja amb màniga llarga vam fer cap a Vandellòs. Era evident que la tardor havia arribat. Feia fresquesta. A mesura que va anar avançant el dia l'ambient es va anar escalfant. Vam donar diversos tombs pels poble. l'Espantall va fer les delícies sobretot dels més petits, els quals s'abraonaven sobre ells estirant-li els braços i desequilibrant-lo, mentre relcamaven aigua!
Vam acabar amb el ball final per colla i la ballada final a la plaça, rematant-ho amb una cerveseta al bar! Iblama

MISERICÒRDIA 2010

GALERIA FOTOGRÀFICA __________________













ENGUANY MÉS FESTA QUE TRADICIÓ __________
Enguany he viscut unes festes més aviat des de la gastronomia, la cervesa i la festa. I la veritat és que es viu d'una manera diferent.
El divendres al vespre vaig fer cap al Mercadal on els gegants i diversos elements festius feien els seus típics balls al bell mig de la plaça. Després vaig poder gaudir del cercavila del Masclet. No l'havia vist mai i el cert és que val molt la pena. Diferents elements del seguici tomben pels carrers del centre tocant, ballant i bebent la beguda de la nostra festa major: el masclet (plim amb vermut).
Més tard vam fer cap al Tubo on vam gaudir d'unes tapes excel'lents i d'unes "cates" de vins embriagadores. Vam sortir d'allà ben contents i alegres; amb ganes d'anar a ballar. I malgrat que els de la Mitjanit van començar molt tard i ens ho vam passar pipa amb les seves versions de tot tipus de música.
La nit la vam acabar amb una intensa xerrada post-festa al cotxe de l'Israel quan ja era de dia.
L'endemà va costar déu i ajuda llevar-se. Temps justet per dutxar-se i anar a casa de mons pares a dinar: dinar de Festa Major!

LA CRÍTICA _____________________________
Lamentar la manca d'actes a la nostra ciutat amb una mica de cara i ulls. Pocs concerts i la música massa concentrada. El divendres sobraven actuacions i les bones van ser a partir de les 4h pràcticament. Massa reggea a la Palma, la Pegatina... tot molt semblant. I el dissabte si buscaves alguna cosa alternativa, res! En temps de crisi es dóna més importància al folklore i la tradició, que no costa ni un duro, i que es fa no perquè el Consistori hi posi diners sinó per l'etern i incansable sacrifici dels que hi participen. No ha estat la millor festa de la història. Iblama

DIVENDRES DE TROS 240910



La tardor ja és aquí i com s'ha fet notar. El divendres a primera hora del matí feia una fresqueta... Després de les darreres pluges, que han reomplert de nou els aquífers, durant tot el dia va bufar un fort vent que va emprenyar bastant. De totes maneres un dia ideal per treballar; sense calor, ni xafogor! Vaig plegar a la zona de l'Espatlla; en una de les parts més penjades del tros. I el cert és que les avellanes eren força maques! Per cert; d'ametlla quasi bé cap! Una llàstima! Al migdia vaig dinar la meva amanideta i un entrepà al mas.
Un dia per estar sol i poder reflexionar una miqueta. Un dia també per escoltar musiqueta amb els auriculars... mentre plegava avellanes, és clar! Iblama

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2010-2011

CAMPIONAT DE LLIGA
Atlètic de Bilbao 1 - Barça 3 (Keita, Xavi i Busquets)
El millor del partit: Keita.
El pitjor: l'expulsió de Villa i la xiulada a Iniesta.

it


22 xuts vam fer a porteria. La dada és escandalosa i és que podíem haver marxar de Sam Mamés amb cinc o sis gols al nostre sac. El fulbol va fer però que demanéssim l'hora fins i tot.
La primera part va ser força ensopida. Vam dominar la pilota i el rival pràticament no ens va inquietar. Destacar un altre xut al pal de Villa i que Amorebieta va fumbre una entrada a Iniesta que li va costar l'expulsió a les acaballes del primer temps. Sembla que a partir de la lesió de Messi els àrbitres siguin menys permissius amb les entrades dures. Ja està bé!
La segona part va ser un monòleg culé. Malgrat tot el vam rebre un ensurt amb un xut al pal dels lleons blanc i vermells. A partir d'aquí el partit es va acabar. El Barça va afinar l'engranatge i vam començar a jugar com els àngels. Tocs ràpids i precisos i al primer toc, moviment constant dels jugadors, pujades pels laterals... Magnífic! Un plaer per l'espectador! Fins i tot la Xell va dir que això que feien els del Barça era art! Ufffffff! Així va arribar el gol de Keita després d'una assistència de Pedro (0-1). Al cap d'una estona Xavi amb un xut desviat de fora l'àrea feia el segon (0-2). I com sempre la mica de "pájara" va aparèixer. Vam badar en un córner i ens van fer el gol (1-2); súper injust!. Quedaven tres minuts més l'afegit; a patir doncs! Fins que Busi va fer els gol de la sentència (1-3).
Una de les claus d'ahir crec que va ser la bona feina de tot el mig del camp. La gent parla que juguem amb un 4-3-3 però a l'hora del partit i ens diferents fases del mateix canviem. Ahir moltes estones vam jugar amb un 5-3-2, defensant sobretot i amb un 3-5-2 atacant. La clau està en retrassar Busi al centre de la defensa quan defensem i retrassar Iniesta al mig camp quan ataquem. Una clau tàctica interessantíssima! Iblama

23 de set. 2010

CAMPIONAT DE LLIGA
Barça 1 (Villa) - Sporting de Gijon 0

El millor del partit: Villa
El pitjor del partit: Bojan




Messi, des de la grada, va poder veure una nova victòria del Barça, la primera del Camp Nou, després de la desfeta amb l'Hèrcules.
Primer de tot es va guardar un minut de silenci en memòria de Jordi Pitarque, jugador del Reus que va morir d'un infart fa uns dies.
El partit va ser molt travat i és que el rival va estar ben plantat damunt del camp, malgrat que pràcticament van renunciar a atacar. Semblava com si estiguessin més preocupats de no encaixar cap gol que no pas de fer jugades d'atac. En realitat no van suatar a la nostra porteria i, evidentment, això també és mèrit de la nostra defensa. Primer amb Puyol i Milito de centrals i després amb Piqué i Milito, arran de les molèsties del capità. Ahir vam comptar encara més amb l'ajuda de Busquets que en moltes ocasions es va incoporar com a central per ajudar a l'equip. Clar, d'aquesta manera perdíem un constructor a mig camp. Si hi afegim Keita amb la seva lentitud trobem la solució a l'enigma: així que va anar avançant el partit en costava més que la pitota arribés als nostres davanters. Precisament al davant només va fer un paper digne Villa el qual va fer el primer i únic gol de la nit a l'inici de la segona part (1-0). Pedro va restar perdut a la banda i Bojan va deambular pel camp com una ànima en pena. És una llàstima perquè etem perdent una perla de pedrera. Se'l veu desmotivat, desanimat! Comença a donar símptomes de desidia i de desentendre-se'n! L'hem de fer sentir protagonista i fer-lo jugar al seu lloc -que és arrancant des de l'esquerra- i donar-li temps; no en va és molt jove. Iblama

19 de set. 2010

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2010-2011

CAMPIONAT DE LLIGA 2010-2011
Atlético de Madrid 1 - Barça 2 (Messi, Piqué)
El millor: Busquets i De Gea.
El pitjor: la lesió de Messi


La crònica
Grandiosíssim partit jugat pel Barça! En tot moment hem sabut jugar a un dels millors equips de la Lliga Espanyola. Hem fet un partit molt seriós i al final s'ha fet justícia en els tres punts aconseguits; no en el marcador. El Barça podia haver marxat del Manzanares amb una diferència de tres o quatre gols com a mínim. Davant però ha topar amb dels millors porters que mai he vist De Gea. Què gran! Podria ser un fitxatge de futur! Ha fet unes aturades impossibles; en l'ú contra ú, a xuts llunyans o propers... Una meravella!
El partit ha començat sota el nostre control. Hem sabut fer ballar la pilota i ens hem sabut bellugar molt per poder crear els espais pertinents. Els extrems han sabut caure a banda per obrir la defensa rival i crear espais pel centre. Allà les passades magistrals de Xavi o Iniesta han estat letals per fer ocasions de gol. Així ha arribat una pilota a l'espai que Villa ha enviat al pal. Acte seguit Pedro ha recollit el rebot i ha assistit a Messi que no ha perdonat (o-1). La llàstima és que quan més teníem el partit controlat els "colchoneros" ens han empatat gràcies a una cagada incomprensible en la sortida de Valdés en un córner (1-1). Totalment injust! Llavors els madrilenys han apretat una mica més però tampoc han creat massa perill ans al contrari. Nosaltres hem continuat tapant les seves bandes i hem aprofitat per tocar la pilota i arribar a l'àrea contrària. En una d'aquestes ocasions, a la mitja hora de joc Piqué a centre de Messi des del córner ha fet el segon gol creuant la pilota amb un fort xut (1-2).
La segona part ha estat infernal! La veritat és que he patit molt tot i que els matalassers tampoc han arribat tant a la nostra àrea. Arran d'unes jugades una mica polèmiques la gent del camp s'ha posat molt nerviosa i han començat a cridar per pressionar jugadors i àrbitres. Llavors ells s'han llençat a sac contra la nostra porteria, tanmateix rematades clares poques. Hem patit el primer quart d'hora i els darrers deu minuts. La resta ha estat un monòleg de joc per les bandes amb un Àlves estelar, passades a l'espai perquè rematessin Villa o Messi i molt de toc per destruir les escomeses blanc i vermelles. Certament hem fallat més que una escopeta de fira davant del porter i el resultat ha quedat curt.
Finalment, per acabar de tocar-nos els pebrots han lesionat a Messi! La roda de premsa de Guardiola ha estat molt tensa ja que lluny de reconèixer els nostres mèrits la premsa madrilenya ha volgut tocar els trons amb allò que els àrbitres ajuden al Barça. Pep estem amb tu!
Grandíssim resultat, grandíssim plantejament, grandissima actitud dels jugadors! Perfecte! Iblama

DIVENDRES 170910 - DISSABTE 180910


TEXT I FOTOS: Iblama

DIVENDRES 170910


Els senyors del temps ja portaven dies dient que plouria i tal i no sé què! El dijous no va caure ni una gota, així que el divendres, vam decidir anar a l'avellana. Home el cel estava tapadot! Molt tapadot! Malgrat tot vam poder plegar avellanes tot el matí fins a les 14h. Llavors quan estaven a punt d'enllestir una part del comellà va fumbre quatre trons -amb els corresponents llamps- i va caure de cop un patac d'aigua que ens va batejar ben batejats! Vam arribar al mas -sort del maset- ben xops; amarats! I mira; després de canviar-nos vam dinar traquil´lament, vam menjar postres i vam fer cafetons. La tarda pintava negra! Al final les previsions es van fer realitat i la pluja i la tempesta no es va aturar fins la matinada.

A la nit vam fer cap a Cals Assamà-Llorens a Tarragona. Allà, plegats, vam poder gaudir d'un bon soparet mentre visualitzàvem el vídeo del seu enllaç i intentaven posar ordre en política i esports (Barça). De fons només veies llamps i pluja que no s'aturava. Finalment, cap a la mitja nit es va fer la pau, llavors amb la calma ens vam assabentar que en molts llocs s'havien superat els 100 litres per metre quadarat: Pratdip, Riudecanyes, l'Ametlla... No en va el Francolí baixava amb bastanta força en el seu pas per Tarraco.




DISSABTE 180910
De capital en capital!

REUS
A la tarda vam donar un tomet per centre, el qual respirava l'ambient de les grans ocasions; l'ambient de festa major. Els carrers estaven plens de gent, sobretot de nens amb ganes de veure gegants i tocar les bèsties al Prim. Nosaltres vam veure els gegants quan pujaven pel carrere Sant Joan dirrecció a la Plaça de les Oques. Cal remarcar la bellesa d'alguns d'ells.
És molt curiós la sensació que tens quan vas dins amb una colla i vius el cercavila des de dins. Quan hi vas de públic et sents una mica estrany. Quan vas dins sembla evidentment et sents molt més protagonista. De fora fins i tot et sents com si et miressin amb mala cara, com si no sabessis el que pesa un gegant, com si no sabessis que quan gira sempre hi ha un risc que pugui tocar a algú o que pugui caure fins i tot. I curiosament aquesta sensació l'he tingut masses vegades a la meva pròpia ciutat. I la veritat és que em fot bastanta ràbia! Serà que no fa anys que porto gegants de tota mena! En fi!





Després vam anar baixant fins fer cap a la Plaça Prim, on hi havia exposades les bèsties que a la nit participarien del Correfoc. En destacava especialment una mena de dimoni molt ben fet i un porc senglar immens, a part del divertit lluert de Castellvell.






La següent aturada la vam fer al Mercadal. A la mitja en punt (18:30h) es va iniciar la jornada. Els castells no van ser massa grans però van estar molt bé. S'ha de reconèixer el mèrit d'aquests súper-homes i dones que són capaços d'aixecar aquestes torres tan magnífiques. Quin mèrit!




TARRAGONA


Com la nit anterior vam acabar el dia a Tarragona. En vistes que a Reus els concerts que foten són poc més que una bírria últimament, doncs ens hem de traslladar al nostre barri marítim. El cert és que Tarraco fa molt goig. Llàstima que a l'amfiteatre no hi hagi llums!
Primer de tot vam sopar, a la plaça del fòrum, un bon entrepà de truita amb patates. Llavors vam baixar fins al Passeig de les Palmeres on hi havia muntades les barraques de la ciutat. Les coses com siguin; les de Reus són infinitament millors. N'hi ha el triple i està molt més ben muntat!



I res! A les 23:15h els Amics de les Arts van començar el concert. Qui m'havia de dir a mi que amb dues setmanes els hagi vist ja dues vegades. De fet, com més va més m'agraden. I mira que al principi, després que l'amic Martí ens taladrés tot el viatge fins a Peñarroyas (Terol), no m'acaben de fet el pes. Ara ja puc dir que sóc un fan més d'en Jean Luc, L'home que treballa fent de gos, 4-3-3... Estan molt bé! I pel que es veu als seus concerts -plaça del Rei plena ahir- s'han convertit en un referent en música en català! La llàstima és que podien haver fet el concert en un lloc més gran i amb millor sonoritat!


I res! La nit la vam acabar a la plaça de la Font amb els que diuen són els Lax'n. A mi personalement, des de que va marxar el cantant que ja no m'atrauen igual. Estan bé però no és el mateix. El que queda clar és que les cançons que els hi van donar la fama continuen essent cantadades i conegudes per la majoria.