RELATS CONJUNTS. QUÈ ET SUGGEREIX AQUESTA FOTO?

TEXT: Iblama

http://relatsconjunts.blogspot.com/2011/01/desembarcament-de-normandia.html

Quin relat us suggereix aquesta imatge?

Desembarcament de Normandia

Quan era petit els meus avis passaven les vacances de Nadal amb nosaltres. Eren moments molt especials. Després de dinar l’avi Paco s’estirava al seu llit per fer una becaineta, la qual, dia si dia també, es veia interrompuda per la meva curiositat. M’agradava estirar-me al seu costat i compartir el seu silenci inicial. A vegades dormia però moltes altres vegades simplement es limitava a pensar, a recordar amb els ulls ben oberts de panxa amunt com mirant el sostre. Jo sabia que havia anat a la guerra, que havia hagut de participar d’aquella barbàrie entre germans. La seva vida havia canviat per sempre més. Molts dels seus amics ja no hi eren i algun que altre familiar tampoc. Una d’aquelles tardes em va explicar un fet que em va impactar moltíssim, i és que, a part de participar en la Guerra Civil Espanyola li va tocar viure la Segona Guerra Mundial. Em va explicar que un país amb un dictador al capdavant s’havia fet amb el poder de mig Europa. Allà on anaven ho conquerien sense pietat sense tenir en compte res més que el domini i la subjugació. I que gràcies als americans es va poder aturar l’avançada nazi. Ell veia els americans com uns salvadors. Llavors va ser quan em va explicar –a la seva manera- el desembarcament de Normandia. Em va dir que els soldats arribaven en massa a les costes essent llençats des d’avions amb paracaigudes (cosa que a ell li feia pànic). Em deia: -“segur que molts d’aquests nois els han obligat a anar a lluitar com nosaltres”-. Sempre aquesta recança pesava en la seva consciència dolguda. -”Quan érem a Bot, hi havia un noi, un nen. Recordo que es deia Tonet i venia de Salou. Ningú sabia la seva edat però era molt jove. Una tarda, després d’haver arribat amb uns potents camions, ens van anar entregant unes pesentes armes. Ell a l’agafar-la i quasi que li cau al terra. Un dels capdavanters li va fotre un cop i li va dir que si havia vingut de vacances o de ball. Com va poder va fer el cor fort esperant noves ordres. Les ordres van arribar dos dies més tard quan ens van ordenar que prenguéssim posicions. D’en Tonet no en vam saber mai més res!”- Així a Normandia molta de la gent que hi va anar van ser voluntaris que volien acabar amb Hitler i molts d’ells eren joves, nois que tenien els ideals a flor de pell i que eren capaços de defensar uns ideals encara que fos perdent la vida. El meu avi Paco a això hi donava una importància cabdal.

La curiositat de meva àvia Rosa feia que tard o d’hora entrés a l’habitació i com sempre hi acabava ficant la cullerada amb alguna sentència de les seves. Entorn a la guerra deia –“Només prego a déu perquè no hi torni a haver una guerra. Amb la guerra no es treu res”-. Iblama