APARTATS

29 de nov. 2011

COP DE ROCK 251111

En un plis plas vam aconseguir unes entrades per al Musical Cop de Rock. El divendres vam agafar el cotxe i cap al Paral·lel. Temps justet per aparcar, donar un tomet pel barri –tot descobrint l’esglesiola romànica de Sant Pau- i fer una mossegada al restaurant Paralelo. A l’estómac, com darrerament, hi tens aquell cuquet que va rossegant-te per dins. Com serà? Què ens trobarem? A les 21:30 hores va començar l’espectacle al Teatre Victòria, el Bressol de Mar i Cel.

En aquesta ocasió la Companyia Dagoll Dagom ens ofereix l’espectacle Cop de Rock. És un musical de música en català en el que ens narren dues històries simultànies: la del grup Cop de Rock i les relacions amoroses dels seus membres.

Ens situem als 90. El grup, format per uns amics (Roc, Ramon, Pau i Núria) fa unes cançons que enganxen al seu públic. El cantant Roc i la Núria són noviets. En aquell estiu unes estiuejants de les terres de l’Ebre coincideixen amb ells en el comiat de soltera de la Lluna (Lluna, Júlia i Pilar). Coincideixen en el bar del pare del Roc, el Luard en un dels concerts del grup. En aquestes que en Roc i la Lluna acaben la nits junts, igual que el Ramon i la Júlia; és un amor a primera vista. La Núria ho descobreix i s’enfada amb el Roc però les coses tornen a la “normalitat” amb la partida de les noies. Al tornar la Lluna, malgrat els dubtes, es casa amb en Joan malgrat la insistència del Roc. Mentrestant però no es presenten a l’actuació que havia de donar al grup la oportunitat de signar per una discogràfica. Només s’hi presenten en Pau (que és l’únic que realment viu el grup) i la Núria. El desengany és immens i el grup acaba dissolent-se.

Passen els anys. En Roc treball al bar amb el seu pare Luard i va tenint afers amb moltes noies però no acaba d’assentar el cap. D’aquell estiu en va sortir la parella entre el Ramon i la Júlia que es manté. En aquestes que els amics es retrobem i descobrim un Pau que no ha avançat des de que el grup es va desfer. Ell ha seguit amb les cançons però s’ha ficat en un món dolent de drogues i alcohol. En veure-ho els vells amics volen trobar una solució perquè pugui curar-se. La Pilar s’ha fet psicòloga de manera que busquen que ingressi en una clínica de desintoxicació. Però calen molts diners i no en tenen. Així que decideixen anar a una discogràfica per vendre els drets de les cançons del vell grup. I qui és la cap de la discogràfica? Doncs la Núria. Venen els seus drets a canvi de diners i les seves cançons seran utilitzades per tot tipus d’anuncis i publicitat. En aquestes que fan us sopar tota la colla per celebrar que han aconseguit diners pel Pau, el qual no sap que s’han venut els drets de les seves composicions. De sobte, sent que sona una de les seves cançons en un anunci i es descobreix el pastel. En Pau se sent traït pels seus amics; és el final. Acaba suïcidant-se! És el moment més dur!

Aquest fet però fa que tots ajuntin els seus esforços per recaptar diners i fer un concert d’homenatge al company desaparegut. De nou es retroben ara si tots els amics i amigues, fet que suposa un nou retrobament de la Lluna i el Roc. Ella en el seu matrimoni no és feliç i al retrobar el Roc el cor li fa un salt. Tal és la situació que recuperen el seu amor en un dels moments més intensos de l’obra, la qual s’acaba amb el retorn del grup i la recuperació dels drets del mateix per poder tocar les cançons, en un final molt emocionant!

En termes generals l’obra no es fa pesada. Evidentment, la música servei de lligam en molts moments entre diàleg i diàleg. I és que la grandesa de l’obra crec que està més en el fet que és música i veu en directe més que no pas en la història en sí. I a més les cançons que sonen estan lligades al passat i semipresent del rock o la música en català. Al llarg de la mateixa sonen temes de la Darhma, Brams, Whiskyn’s, Duble Buble, Ja t’ho diré, Marc Parrot, Pep Sala, Bars, Glaucs, Gossos, Els Pets, Lax’n però sobretot per mi els millors grups dels anys noranta sense cap mena de dubte Sopa de Cabra i Sau. Sentir les cançons d’aquests grups especialment les de Sau i a més cantades per veus brutals com la de la Mariona Castillo (Lluna) fan posar la pell de gallina i fan venir als ulls alguna que altra llagrimeta.

El paper de les cançons és tan o més important que el diàleg ja que et posen en situació del que va succeint damunt de l’escenari. La música és imprescindible! No es poden oblidar tampoc les reivindicacions catalanistes ni tampoc les reivindicacions culers. De fet en l’obra es reviu un dels moments culminants de la vida d’un culer: el gol de Koeman a Wembley que ens va donar la primera copa d’Europa.

La representació va acabar amb la gent de peu cantant i picant de mans amb el tema estelar de l’obra Cop de Rock i amb el símbol de la mateixa, la guitarra que acaben aixecant a l’unísson per posar el punt i final.

Del global dir que potser està millor aconseguida la segona part que la primera. El cert és que en la segona és on passa el gruix de situacions positives i negatives i les cançons semblen millor lligades que en la primera, sobretot amb el colofó final. Realment és molt recomanable! Iblama










http://www.dagolldagom.com/minisites/cop-de-rock/index.php