FESTA MAJOR DE PORRERA 11-141111

Una fina pluja humiteja -ja de nit- la plaça de Missa buida pràcticament de cotxes i plena de les rogenques fulles tardorenques. Ben a prop, uns simpàtics cans veïns netegen els seus intestins, replets de tot el dia, en el vell asfalt del carrer. De tant en tant alguna persona baixa per acabar d’anar a les havaneres malgrat fer tard. El campanar il·luminat marca les set de la tarda i la lluna, per entre uns blanquinosos núvols, tímidament sembla que vol treure el cap; però no ho podrà fer amb la intensitat que ho va fer en dies anteriors. S’acosten dies de pluja i amb ells el final de la festa major de sant Francesc d’Assís de Porrera. La data que marca que la collita ja és a casa i que dóna per finalitzat el bon temps. És moment de començar a pensar en el fred, en les gebrades, en alguna que altra nevada i sobretot en el Nadal, el qual en un mes i escaig omplirà les llars del nostre estimat poble.

DIVENDRES 111111 – CORREFOC, BINGO I DJ PEPE’S

Ja de bon matí, una brigada es van encarregar de netejar els carrers de Porrera; calia que el poble presentés les seves millors gales en la festa major. Abans de sopar ens vam anar retrobant entre la plaça de Missa i la plaça de l’Abadia, tot esperant el pregó dut a terme per Josep Vallvè. El cert és que el text va repassar una mica la història de Porrera, destacant-ne dues frases que va vincular a la lluita constant que els porrerans han mantingut per poder sortir-se’n en la vida. Tal com diu en Lluís Llach: -<<...caminen per poder ser i volem ser per caminar>>-. Per altra part, va dir que caldrà lluitar i fort per poder sortir de la crisi en la que estem i això només s’aconsegueix matinant i treballant dur. Només els lluitadors se’n sortiran!

Acabades les paraules del pregó es van començar a sentir de fons els timbals i els bombos dels Diables de Garcia. Lentament, van anar pujant fins arribar a la plaça. Hi havia un munt de gent expectant tot esperant el correfoc. El cert és que es va dilatar massa l’espectacle però no va deixar indiferent a ningú. El tret de sortida el van fer amb una mena de pregó i crida el foc des del balcó de l’ajuntament per després fer la primera i espectacular encesa acompanyada de diferents sortidors de foc i llum penjats en diferents punts de la plaça. D’allà van baixar fins al Pont Vell, on hi va haver la segona gran i espectacular encesa. La vista des del pont Nou fou impagable! Així vam arribar al tram final de l’espectacle. La gent prengué posicions al llarg de la barana i al Perxe, mentre els diables, una mica massa extensament, tombaven amb el foc ben alt. L’actuació la van finalitzar amb una encesa espectacular de casa al Bar i una traca i castell de focs encès al bell mig de la plaça Carretera. Eren a tocar de dos quarts d’onze de la nit i el cert és que l’estómac ja feia run run, de manera que vam sopar una bona amanida i un bon pa amb tomàquet. I sense temps per massa cosa més vam anar al Casal a jugar una estona al Bingo amb la gent del poble. Com sempre, sempre ets molt a prop que et toquin però noi mai acaba de tocar del toc. Per cert, s’ha de reconèixer que els premis són una mica ridículs, exceptuant l’aposta del final. I vés, que vam dormir plans!

DISSABTE 121111 – TASTA PORRERA, SOPAR I DISCO-MÒBIL

Ben d’hora, els grallers de Porrera van passar pels carrers tocant les seves cançons per anar desvetllant de la son els porrerans; és una bona manera d’entrar al nou dia! Per esmorzar coca d’ou típica i cafè amb llet. Ja teníem les piles carregades, així que només va caler fer cap a la plaça Carretera on, des de ben d’hora ja s’hi arreplegava un bon grapat de gent per participar del Tasta Porrera 2011 organitzat pels Cellers de Porrera http://www.cellersdeporrera.com/ . Enguany en la degustació hem quedo amb els vins del Celler Ferrer i Bobet http://www.ferrerbobet.com/, l’Herència del Padrí http://www.bernard-magrez.com/content/en/herencia-del-padri-priorat-espagne-cuvee-d-exception de les Bodegues Domaines Magrez Espagne SL , el Cal Pla Negre del Celler de Cal Pla http://www.cellercalpla.com/ i el Dara del Celler Castellet http://www.gastroteca.cat/ca/fitxa-oncomprar/celler_castellet__sl/pel que fa als negres. De blancs em quedo amb el Mas d’en Comte del Celler de Cal Pla per no faltar a la tradició. Per cert, lamentable que no es pogués comprar el vi del Celler Ferrer i Bobet. És una mati excepcional, on a més de compartir uns grans vins pots fer-la petar amb gent que fa temps que no veus. Enguany a més vam poder degustar els plats cuinats pels diferents restaurants del poble: la truita en suc, la coca en recapte o el porc senglar estofat. I mentre els més grans gaudíem de les sensacions brutals dels vins, els més menut van poder xalar amb els inflables al costat del Bar.

Una mica tocadets vam anar a dinar. De primer un bon caldet calent i de segon llomillet amb suc. Excel·lent! La tarda se’ns va escapar de les mans jugant amb el Joanet i el Manel i els pericus i al final amb els gronxadors.

Al vespret vam quedar al Cafè Antic per fer unes cerveses mentre encomanàvem unes pizzes al Teatret. Quines pizzes renoi! Vam fer una selecció de les que més ens agradaven i el cert és que se’t fa la boca aigua; són extraordinàries. A tocar de les nou, quan ja vam haver repassat ben bé l’actualitat porrerenca, vam fer cap a la Fàbrica de Can Jonàs i Núria, els quals ens van obrir les portes de casa seva per poder sopar plegats. Sense cap mena de dubte un dels millors moments de la festa major, on recuperes el caliu de les festes d’altres temps. És una escalforeta especial; una escalforeta que sovint trobo en falta en el dia a dia. Entre batalletes recordes els millors moments de les nostres vides que hem construït plegats. I com sempre el temps quan estàs a gust passa ràpid. I res que per tancar la nit encara vam anar a ballar una estoneta al Casal amb la Música sempre atraient d’en Dj Pepes; un clàssic en les festes de Porrera. El cert és que em vaig posar al llit amb una melancolia estranya, amb un sentiment d’inquietud que no vaig acabar de desxifrar fins l’endemà a Reus.

DIUMENGE 131111 – REPARTIMENT DE COQUES, MISSA I DINAR DE FESTA MAJOR

Els més agosarats no van aclucar l’ull i van empalmar amb el repartiment de coques. Passades les nou del matí els gegants i els Grallers de Porrera acompanyats d’una munió de gent van fer cap a la Plaça de Missa. És una bonica tradició en la que d’alguna manera hi participa tot el poble. Les famílies agafen els més menuts de la casa i els vesteixen de catalanets. Fan un goig que encanta amb les barretines i les mitgetes. Llavors al so de les gralles i els timbals van cridant l’atenció de la gent de les cases per oferir-los la típica coca de sucre de Porrera. Qui més qui menys tothom ha participat en aquesta bonica tradició. El seguici va fent parades on són obsequiats amb menjar (habitualment dolços) i vi de la terra, en el que s’acaba convertint en la darrera ballada de l’any de La Garranxa i Lo Molló pels costeruts carrers i places del poble. La festa s’acaba al Casal amb una xocolatada popular per recuperar forces.

Posteriorment, sense massa temps per més, la gent es retroba de nou a l’església. Allà plegats assistim a la missa en honor a Sant Francesc d’Assís. Gran part de la collita ja ha estat recollida tant pel que fa a l’avellana com a la vinya, només quedarà pendent la de l’oliva que pel que sembla enguany no serà massa bona amb la seca que hi ha hagut. Doncs bé, és una missa per donar les gràcies al sant pels bons fruits. En agraïment, els més menudets, vestits de catalanets, fan les ofrenes en mig de l’ofici. Amb cistellets plens amb els fruits de la temporada (avellanes, raïm...) i altres aliments com el pa o la coca, van pujant fins a l’altar on és rebut pel mossèn que acaba beneint tot el que s’ofereix. Igualment, en aquesta missa val la pena escoltar les cançons de l’Orfeó Porrerenc.

La missa va començar molt tard i per tard vam dinar ben tard amb els pares de la Xell mentre el dia començava a tapar-se. D’entrant vermutet, de primer macarrons i de segon rapet amb xirles. Els postres, amb braç de gitano, ametlletes i coca de Porrera, van acabar de saciar la nostra gana. La tarda la vam anar pendent mirant fotos i deixant-nos prendre per una son que demostrava els tres dies d’intensa activitat. Malgrat tot encara hi va haver temps a la nit d’anar a les havaneres al casal i fer tapetes i anar de festa al Teatret. Avui dilluns, dia del gos!

Vaig baixar de Porrera amb un sentiment una mica estrany. Potser era la pluja que queia tímidament sobre els vidres; potser perquè la festa s’havia acabat; potser perquè la situació en molts aspectes no és la més idònia; potser perquè la cosa ha canviat molt... No se ben bé per quina raó però el cert és que les coses respecte Porrera han canviat i molt. Molts han pujat un graó més en l’escala de la vida i clar això els dóna un ritme i unes pautes diferents, cosa que fa que t’hagis d’adaptar al seu ritme si vols estar amb ells, quan a tu t’agradaria poder fer altres coses que abans t’havien aportat una enorme felicitat. En fi, que els temps canvien i el que abans semblava blanc ara s’ha tornat gris i en altres casos fins i tot negre tancat! Iblama