FUTBOL IBLAMA 2011-2012

LLIGA ESPANYOLA

Resultat: Getafe 1 – Barça 0

El millor: Keita, potser.

El pitjor: l’estrangulament mental del Barça.

L’àrbitre: malament. No va donar un gol legal al Barça, va aturar malament el joc i va treure targetes absurdes.

On el vam veure? A Riudoms, mentre fèiem la ruta de les Tapes de Gaudí.

Com ho he vist? El pensament en el moment en el que el Geta va fer el gol és que hem perdut la Lliga. Nosaltres tenim màxim 14 jugadors titulars; una plantilla massa curta, ja que si volem donar descans a gent com Cesc o Puyol i deixem a la banqueta els dos únics “extrems” que tenim i a més el millor jugador desequilibrant que tenim cara a cara està lesionat, realment estem mermats. No cal posar moltes excuses perquè hauríem de guanyar amb els ulls clucs aquestos equips però noi tot influeix. Ningú pot negar que hem entrar en una fases dolenta i tampoc es pot negar que hi intervenen moltes coses: cansament mental, avorriment segur, conformisme, no trobar alternatives, que ens agafat el “truquillo”, que la sort ens és esquiva... El cert és que hem perdut massa punts fora de casa i allà és on és guanya la lliga. Hem perdut o empatat partits que teníem controlats i ens hem ensorrat en els sis punts de diferència respecte al Madrid; una distància que crec que és insalvable.

Dissabte ens vam estavellar una i una altra vegada contra la xarxa blaveta. Ells tenien clar que ens regalaven la pilota i ens van jugar com el Milan al Camp Nou, l’Inter fa un temps o el Madrid de la Copa l’any passat. Ajunten molt les línies al darrere avançant la defensa i pressionant sempre fent-nos un dos contra un especialment a les bandes, fent que haguem de saturar-nos pel centre. Aquí és on l’equip tècnic la va cagar en no posar els dos únics extrems nats Pedro i Cuenca per obrir més camp. Per bandes amb l’ajut dels laterals i amb menys gent pel mig potser hauria cantat un altre gall. En fi, també és molt fàcil dir-ho a partit passat, però jo és com ho veig. En aquests partits, més que a San Siro és on jo posaria, com a segona opció, el famós 3-5-2 –amb els jugadors que teníem-: Abi, Masche, Puyi en defensa, oberta a banda Cuenca i Pedro, mig camp per Xavi, Keita i Thiago i davant Messi i Villa. No ho sé! Crec que ens falten idees segons com! De totes maneres no seré jo qui renegui del meu equip, del meu entrenador i dels meus jugadors. Hem tingut masses moments d’immensa glòria girar-los-hi l’esquena. Enguany, tal com va dir l’Àlves, el repte encara és més gran. Tristament, crec que la Lliga ara ja és una utopia però no oblidem que ja portem guanyats dos títols i que aviat en podem guanyar un tercer. A part d’això ens queda la Xampions i la Copa del Rei. En la Lliga a lluitar fins al final i a esperar que algun dia es giri la truita i la sort no ens sigui esquiva. Ànims i endavant! Iblama