VISITES

contador de visitas

3 d’oct. 2016

ELS PUNTS SOBRE LES ÍS. SETMANA 28009-021016.


Crisi PSOE. Sense cap mena de dubte aquest  ha estat el tema de la setmana a Espanya. En bloc han dimitit 17 membres de l’executiva per forçar la dimissió de Pedro Sànchez. I en el comitè d’emergència, entre desacords i discrepàncies, al final en Sànchez ha perdut i s’ha vist obligat a plegar. Ara  una mesa gestora serà la que prengui la decisió de permetre la investidura de Rajoy. Quina llàstima tot plegat. Com ja havia dit en altres ocasions l’esperit de la Restauració segueix ben vigent. Amb el vist i plau del sistema i el Rei, el PPSOE s’han anat alternant en el poder. Ara s’ha vist com gent com Bono, Guerra, Vara (que tenia carnet d’Alianza Popular) i sobretot el Felipe González els hi ha importat poc el que les bases del partit havien decidit democràticament. Ells són propers al PP i volen que el PSOE permeti el govern dels blaus. Una vegada que hi ha un líder coherent -i no oblidem, que el primer escollit en primàries- com en Sànchez que s’ha mantingut ferm en el ‘no’ a Rajoy, ara va i el fan plegar. Qui falla aquí: C’s que són un ‘chaqueteros’, el sector pepil que vol que el PSOE permeti la investidura de Rajoy o el sector que defensa el NO a Rajoy sorgit de les urnes? Jo crec que, tot i no ser sant de la meva devoció, no falla el Pedro Sànchez. El sector pepil vol seguir rient les gràcies a Rajoy -tot i ser un inútil- abans que anar a totes amb el seu líder. I tot bé perquè un dels sectors més poderosos dins del PSOE així ho vol i en vol el lideratge: el sud amb la Diaz i el Vara. No cal oblidar d’on venen el Guerra i el Gonzàlez; ‘los descamisaos’. Torno a dir que malgrat la discrepància, tot el suport a Pedro Sànchez i els seus, més que res per mostrar un No ferm a un dels personatges més catets i inútils que ha tingut Espanya provablement des del Rei Pasmao, Felipe IV: un no a Mariano Rajoy Brey. Podeu fer l’exercici per un moment de què hauria fet el PP al revés?
Qüestió de confiança a Puigdemont superada. Lema: ‘referèndum i referèndum’. El discurs del president i sobretot els actes duts a terme van permetre convèncer els cupaires i aproximar més a Catalunya si que es pot al procés. S’ha discutit si tornar a parlar del referèndum és recular ja que s’havia fet en teoria el 9-N. Cal un referèndum vinculant i perquè pugui ser així l’ha d’amparar la llei. Si volen serà l’espanyola i sinó serà la catalana. Cal consultar la gent per saber del cert que es pensa globalment a Catalunya i cal acceptar els resultats siguin els que siguin i seguir treballant en conseqüència. A l’altra banda del fil però no semblen disposats a massa cosa. Rajoy s’ha afanyat a dir que: -‘No dialogarem res que suposi trencar Espanya’-. L’estat segueix sense entendre res de res. Si vols solucionar un problema, jo entenc que cal posar-se en el lloc de l’altre per veure com entén les coses i perquè es pensa com es pensa. Evidentment, amb una postura tancada i invariable és impossible. Per tant queda legitimada tota decisió que pugui prendre Catalunya. Així que tot el suport, Puigdemont!
El rei Joan Carles hauria ofert 2 milions d’euros a Manos Límpias perquè retires l’acusació sobre la Infanta. Junt amb el judici dels Blesa i Rato ha quedat tot plegat eclipsat per la crisi del PSOE. Tot plegat ha deixat entreveure la part més negra de l’estat. La casa real segueix sent un ens que algú m’ha d’explicar per a què serveix. A part de la inutilitat, quan ha convingut uns dinerets per tapar les vergonyes i espavil. Mentrestant, els amos de les Black del PP esperem que rebin el càstig que mereixen.
Cas Madrid Arena. 4 anys de presó pel promotor. I s’ha acabat tu. Cap responsabilitat per l’ajuntament, que en realitat és l’organisme que quedaria per sobre. No s’entén la veritat! És d’aquells temes que et fa pensar que la justícia és de fireta.
Barcelona. Festes Mercè. Una menor agredia sexualment. Les imatges del desbocament del Sant Fermín de Pamplona amb un excés d’alcohol i altres coses i els tocaments i abusos a noies que han ocorregut darrerament fan respecte. Doncs bé, en el context de la Mercè s’ha denunciat aquesta agressió. Lamentable! Seguim amb la capital ja que el divendres hi va haver un ple si més no curiós. Primer, ja que la CUP volia treure l’estàtua de Colom a Barcelona. Que es vulgui fer pedagogia en contra del colonialisme i l’imperialisme està molt bé i estic d’acord que es demani que es retirin les banderes espanyoles del país. Una altra cosa és voler carregar-se un símbol de la ciutat. És més, la figura de Colom és si més no curiosa. Ell anava a descobrir una nova manera d’arribar a l’Índia i es va trobar amb Amèrica. I diuen que va morir sense saber que allò no era el que ell buscava. No va ser fins Americo Vespucci que es va fer evident que allò no era l’Índia. Van ser els que van venir darrere d’ell els assassins i sanguinaris que van aniquilar les civilitzacions autòctones d’allà. En segon lloc, perquè el regidor socialista Daniel Mòdol va dir que la Sagrada Família era una gran Mona de Pasqua. Ell mateix ha quedat retratat. Ha buscat el seu minut de glòria i l’ha tingut. És el regidor d’arquitectura. Les seves mateixes paraules ens deixen entreveure la seva ignorància. Una de les obres més diferents del món i símbol inequívoc de Barcelona i ell va i la demonitza. És per plegar! Seguim amb Barcelona. Els mossos han fet públic fins a 3 denúncies per segrestos virtuals. Pel que es veu et trucaven i t’advertien que tenien un familiar teu segrestat. Que paguessis ràpid i que no hi hauria més problemes. En aquest món tot s’hi val, tristament! Sort que els Mossos van prevenir a les persones.
Mor Simon Peres. Un dels darrers líders israelians que ha tingut el país per afrontar el conflicte de pau amb Palestina. Al funeral líders i ex líders mundials li han retut un darrer homenatge. Per la història queden les imatges de les trobades amb Yasser Arafat i el seu mocador impertorbable amb la mediació d’occident.
La NASA descobreix aigua en una de les  llunes de Júpiter. Seguim avançant en l’aproximació a l’univers i descobrim que hi ha aigua en molts llocs del mateix. I si hi ha aigua vol dir que hi ha vida; o hi ha hagut. És un tema apassionant realment!
Colòmbia i les FARC signen l’acord de pau definitiu. El primer que ha fet el seu líder es demanar perdó. És una bona notícia. Sobta veure com el govern espanyol i la comunitat internacional, tal com ha denunciat l’ex president Uribe, avalen la impunitat del terrorisme fora de casa. Uribe ha dit que no s’ha fet el mateix per exemple amb ETA o el terrorisme islamista. Realment, és un tema molt delicat. A priori sembla que sempre que es vetlli per la pau i que no ho hagi guerra és una gran millora. Caldrà veure les voluntats dels uns i dels altres a l’hora d’afrontar el conflicte a partir d’ara. Caldrà que totes les parts cedeixin una mica i sobretot que la gent ho accepti.
L’1 d’octubre de 1946 es va fer públic el veredicte dels Judicis de Nuremberg. Significà l’inici del dret internacional modern. Recordar que aquest va ser el primer gran judici vers crims contra la humanitat. En aquest cas, es va jutjar els criminals nazis que quedaven vius i que van promoure l’holocaust. Desgraciadament després diversos processos s’han repetit, com les massacres de Kosovo o Iugoslàvia.
El concurs de castells de Tarragona ens ha deixat unes imatges increïbles, per la seva grandesa humana i color. De la jornada em quedo amb els Xiquets de Hangzhou. Si ja de per si els castells posen la pell de gallina, veure aquesta colla encara fa que s’hi posi més. Impressionant el que fan! Del diumenge destacar el frec a frec entre els de Vilafranca i els Valls, amb el més gran honor pels primers.
Reflexió sobre la seguretat a les festes de Reus. El dissabte de la Misericòrdia es va fer una revetlla pel jovent a la plaça Anton Borrell. Hi havia un equip de seguretat molt estricte a la porta que et feia obrir les bosses i et passava un detector de metalls si s’esqueia. La meva pregunta és: de què serveixen? Ja a primera hora hi havia nois i noies alcoholitzats dins i fora del recinte. I és que la gent anava amb ampolles de tota manera. No les van poder entrar per la porta però van poder fer-ho entre les reixes per totes bandes. A dins del recinte podies veure gent amb ampolles de vidre. Igual que a Barraques. Aquest és el model de festa que volem? Hi havia molts menors d’edat i clar com que no poden comprar alcohol ja se’l duien de casa. I si no sempre hi ha l’adult que te les aconsegueix sense més problemes. Vam marxar del recinte passades de 2:30h de la matinada. L’espectacle era dantesc: un munt de jovent alcoholizat i fumat. Això si, els de seguretat seguien ferms a l’entrada, quan cinc metres més enllà un llauner feia l’agost venent llaunes o altres les seguien passant sense més entre les reixes. Cal una reflexió dels pares clar però també de les autoritats. Ah i per cert; hi va haver diversos robatoris de mòbils i carteres. No anem bé!