SORTIDA A LA COSTA BRAVA, L'EMPORDANET I L'ACUSTICA DE FIGUERES 300812-010912

Catalunya és tot un país per descobrir. En aquest cas, lluny de la massificació de molts indrets, la Costa Brava i l’Empordanet tenen uns racons amagats impressionants. La Costa Brava amb cales i caletes que sorgeixen del no res i que deixen entreveure unes aigües que semblen sortides d’un llibre de fantasia; clares i transparents, amb les roques com si hi fossin col·locades expressament. Els poblets de l’Empordanet ens mostren un teixit de poblets d’origen medieval cuidats a la perfecció fins al màxim detall. Pobles amb porxades, portalades amb inscripcions fetes des de 1600 a 1700, esglesioles romàniques amb campanars, castells, torres de guaita i places als centres de les viles verges encara, sense ni un cotxe.

Si a aquesta meravella hi afegeixes la màgia del Festival Acústica (http://festivalacustica.cat/) que per onzena vegada es va fer a Figueres, tens un menú per un cap de setmana ideal.

DIJOUS 300812

Itinerari: Tossa de Mar (dinar: Tapa-tapa), Cala Giverola, Sant Feliu de Guixols, Palamós, Calella de Palafrugell (Hotel Port-Bo i sopar a Ca la Raquel).

Tossa. Si tens sort pots aparcar a la part baixa. Hi ha poques zones blanques. La majoria són zones blaves i pàrquings privats. Llavors cal sortir a l’Avinguda de la Paloma o al passeig de Mar, a tocar de la platja que per cert és de sorra més gruixuda que a la costa Daurada. En primer terme barquetes amarrades damunt de la sorra, a la dreta el poble de cases blanques i al fons el castell amb les seves torres i la seva muralla alçant-se a dalt del turó. Nosaltres hi vam accedir per la part de baix però tot entrant pel mateix poble. És una costa amb un lleuger ascens per carrerons plens de botigues i ben cuidats. Quan arribes a dalt et trobes una escultura de l’Ava Gadner la qual, l’any 1950, es va traslladar a aquest indret per rodar la pel·lícula Pandora y el holandès errant. Si mires cap a l’esquerra tens una vista esplèndida del poble de Tossa amb les casetes blanques i l’església (dedicada a sant Vicenç) alçant-se per sobre d’elles. Cal pujar una miqueta més fins arribar a la zona del far. Des d’allà tens una vista excel·lent de la costa que va obrint-se mediterrani amunt cap al cap de Creus. Nosaltres vam tenir la pega que plovia i bufava un fort vent i no en vam poder gaudir al cent per cent. Abans de marxar vam donar una volteta per la mar Menuda; la vista des d’allà de Tossa és molt bonica.

Vam seguir direcció a Sant Feliu de Guixols. Pots aturar-te en diferents miradors que hi pel camí quan ja has ascendit a la part alta dels penya segats. També pots arribar-te a les nombroses cales que hi ha pels voltants. Nosaltres vam optar per baixar fins a la Cala Giverola.

Sant Feliu de Guixols. Ens vam aturar al Monestir de la Porta Ferrada que conté una col·lecció Thyssen (no en va la baronessa va viure i té una casa aquí). Aquesta ciutat és el bressol de la costa Brava i és que és aquí, a l’Ermita de sant Elm, on trobem una placa que recorda que Ferran Agulló (periodista) va ser el primer a utilitzar aquest terme en un article a la Veu de Catalunya el 12 de setembre de 1908. Per cert, la vista des de dalt val la pena.

Palamós. El cel es va tornar a tapar després d’una petita treva i a l’arribar a Palamós el vent encara es va notar més. Vam donar un tomet pel passeig Mundet i el passeig de Mar, on podies veure com les barques amarrades tenien feina per aguantar les fortes bufades de la tramuntana. Al fons es veia com la tempesta s’acostava ennegrint la neta sorra de la platja. Va ser interessant entrar a la llotja de mar i veure com es venia el peix acabat d’arribar del mar. Abans de marxar vam passar per davant del famós canó de Palamós i conèixer l’església  de santa Maria del Mar.

Calella de Palafrugell. Després d’un estiu sec per fi va arribar la pluja i ens va agafar de ple de camí de Calella. El cert és que feia difícil conduir amb l’aigua que queia i el fort vent que bufava. L’ambient semblava més d’hivern que no pas de setembre.

A Calella hi entres per dalt de tot i baixes fins a tocar de la platja. La pluja va afluixar i vam posar-nos a buscar hotel. Amb les coses ja deixades ens vam arribar a la façana marítima del nucli vell. Els carrers i les cases blanques escorrien l’aigua que acabava de caure, igual que petits còrrecs de desembocaven a la platja. Les gavines també semblaven atordides i caminaven com esmaperdudes per damunt de la sorra mullada.

Parles de la costa Brava i la gent t’anomena Cadaqués, i si; és un lloc preciós, però noi Calella és tot un descobriment. La zona de les Voltes on avui hi ha diversos restaurants i on antigament hi havia les casetes dels pescadors és preciosa. Amb les barquetes amarrades ben a la vora i les caletes que van obrint-se al seu voltant per entre les roques. És el poble de pescadors per excel·lència.

Vam sopar a ca la Raquel anxoves de la zona i esqueixada de bacallà. I abans d’anar a dormir vam voler tenir diferents perspectives amb la lluna que mig treia el cap entre els núvols del màxim nombre de detalls del poblet, les barquetes i els porxos de les voltes.

DIVENDRES 310812

Itinerari: Calella, Mirador del far de sant Sebastià, Platja de Tamariu, Begur (dinar Can Pere), Cala Riera de Begur, Pals, Palau-Sator, Peratallada, Figueres (Hotel La Barretina).

Calella. I em vaig voler llevar ben d’hora per veure com el dia naixia en aquest indret paradisíac. Me’n vaig anar caminant un quart d’hora fins a la platja de Llafranc pel vell camí –arreglat- de ronda, tot resseguint la costa. Hi ha tants racons preciosos. Encara es conserven els vells pins a tocar de penya segats amb formes ondulades a causa de les fortes ventades que hi bufen, les barquetes, les roques... El silenci només trencat pel topar incansable de les onades. El sol sortint... Em vaig asseure en un sortint damunt d’una roca i m’hi vaig recolzar. Realment ha estat un dels moments de major pau de la meva vida. I al fons l’idíl·lica Calella que mentre operaris deixaven netes platges i carrers donava la benvinguda a un nou dia radiant i blau com cap. Al blanc de les cases s’hi reflectia una claror penetrant del sol que les esgrogueïa –igual que les barques- donant un to daurat a tot plegat curiós. De veritat que les imatges que vaig veure aquell matí mai s’esborraran de la meva memòria. Un lloc ideal per posar la ment en ordre.

Després d’un bon esmorzar ens vam posar en ruta. La primera aturada la vam fer al Far de sant Sebastià, des d’on la vista de la zona de Calella impressiona. 

El mar es veia embravit i constantment veies com llengües de blancor sorgien de les intenses onades blaves. I com que el dia era net i clar vam aturar-nos a la platja de Tamariu per fer un fred banyet; l’aigua estava gelada però la claredat de la mateixa de veritat que va ser impressionant. Veies nítidament el teu cos a contra sol reflectit a l’interior de l’aigua –al terra- , escolant-se per entre les pedres i les roques del fons.

 S’acostava l’hora de dinar, així que vam decidir avançar una miqueta més, concretament fins a Begur. Allà vam dinar i vam donar una volteta pel nucli antic amb l’ajuntament, l’església de sant Pere i les nombroses cases indianes esteses arreu. I és que en altres temps la gent que va anar a fer les Amèriques (per enriquir-se) va tornar rica i en va deixar petja a la nostra terra en forma de cases-palaus d’origen indià.

Havent dinat vam acostar-nos a la platja de la Riera amb les Illes Medes al fons. La veritat és que mai no havíem vist una mar tan embravida; era impressionant. S’aixecaven unes onades que feien por.

D’allà vam enfilar cap a l’interior fins a Pals; una de les joies dels pobles interiors de Girona. Parteix d’un nucli medieval concèntric amb muralla i torres de defensa de protecció. Entres per la plaça major a través d’una enorme porta i t’endinses en un laberint de carrerons preciosos fins a la part més alta amb l’Església de sant Pere i al costat amb una de les torres de defensa. Al fons, mirant cap al mar es divisa el Montgrí i les Medes.

De Palau-Sator en destaca la torre que es conserva de la vella muralla i que ara s’ha convertit en la torre del rellotge, junt amb l’esglesiola romànica de sant Pere i el castell que data del segle XI i que s’erigeix al mig del nucli.

Peratallada és un altre poblet monument. Et fan deixar el cotxe en un aparcament a l’entrada del poble i has de pagar 2,50 euros però noi val pena. Els edificis més importants del llinatge dels Peratallada són: el castell, la Torre de l’homenatge, el Palau de Peratallada i l’església de sant Esteve; que van des del segles XI al XIV. Cal deixar córrer una mica el temps i ensumar l’olor a antic però ben conservat dels seus carrers amb les façanes farcides d’heura i els carrers empedrats.

Acústica concerts.  

Joan Dausà (http://www.joandausaielstipusdinteres.com/menu.asp). El descobriment. Amb lletres molt properes i ritmes íntims que arribem a l’ànima.  

Homenatge al filòsof Francesc Pujols quan fa 50 anys de la seva mort. Es va fer a la plaça del Teatre Dalí amb projeccions de frases i una veu en off que anava comentant diversos aspectes del seu pensament.  

Pep Sala (http://www.pepsala.com/). Va ser un homenatge a Sau, cantant cançons del grup i repassant anècdotes del mateix ara que fa 25 anys. Les dues cançons finals van ser un acte de reivindicació l’Onze de Setembre i un dels himnes de  la nostra música catalana Boig per tu.   

Obrint Pas (http://www.obrintpas.com/). Va ser en format acústic i la veritat és que van omplir la Rambla. Van repassar els seus grans èxits no sense reivindicar amb veu ben alta els Països Catalans, la llengua i la cultura catalanes. 

Mazoni (http://www.mazoni.net/). Va tancar la gira que ha durat 5 anys a la seva terra i la veritat és que va oferir-nos un concert ple de força i ritme brutals. Tot i la paranoia d’alguna de les seves lletres s’ha de reconèixer que en directe guanya molt.  

Bebe (http://www.labebebellota.com/). Amb molta força va repassar, amb una bona tria de cançons, la seva carrera, sempre amb contrapunts incendiaris.

DISSABTE 010912

Itinerari: Rupià, Corçà, Monells (dinar Agrobotiga Restaurant), Cruïlles, Vulpellac, Ullastret, Illes Medes, Figueres.

El dia es va llevar amb fred però net i clar, així que vam tornar cap a la part interior per seguir recorrent els bonics poblets de l’Empordanet.

Rupià. Poblet que antigament era emmurallat (només amb dos portals per accedir-hi) i que al bell mig hi albergava un castell medieval. Ben a prop s’hi aixeca l’església de sant Vicenç. A fora es va anar adossant les cases al vell mur.

Corçà. En destaca l’església de sant Julià a les afores del recinte emmurallat. Damunt dels portals de les cases hi ha picat inscrit -sobre la pedra que les aguanta- el nom de la persona que va fer aixecar la casa i l’any en que es va fer. I està escrit mig en llatí i mig en català. És curiós si més no! Pots constatar que la major part de les cases daten del segle XVIII (1700 amunt-avall). Els paisatges ara secs de sembra dels voltants són molt bonics.

Monells. És la joia de la corona i el més ben cuidat i conservat de tots; realment un monument a l’aire lliure. S’aixeca a la riba del Rissec, la part més bonica és la de l’esquerra on ja només a l’entrada pots veure els nombrosos arcs que aguanten les estructures de les cases. En aquesta part del nucli cal perdre una bona estona a la plaça de Jaume I o la plaça de l'oli i al mirador del castell, des d’on pots veure una vista panoràmica de l’antiga vila. Al centre les arcades i vells porxos, amb antigues peces de molí, pous i una decoració de flors i plantes fan que l’entorn et quedi per sempre a la rutina. Així com les finestres atrompetades de les puntes, fetes de pedra i pedrissos on la gent hi descansava a tocar de les entrades de les portes de casa. L’Església de Sant Genís s’aixeca entre xiprers a l’altra part del poble a tocar de la carretera. Per cert, si hi vols dinar al centre és molt car. A prop de l’església hi ha l’agrobotiga i hi fan un menú amb productes de la terra. Molt bo tot!

Cruïlles. D’allà vam anar descendint fins arribar al municipi de Cruïlles amb les paques de palla a tocar de la carretera mateix en formes arrodonides i rectangulars. Primer et trobes el monestir de sant Miquel (d’estil romànic), des d’on tens una bona vista del poble al fons amb la torre de defensa i el campanar de l’església. De la torre se’n diu que els patrons de l’obra no van fer cas del que deia el comte. Es van acabar les pedres i van prosseguir les obres amb una altra pedra. El comte va fer emparedar els patrons en el mateix lloc on la pedra canvia el seu aspecte.

Vulpellac. Era un recinte fortificat del qual encara se’n conserven algunes traces en forma de torre i mur. Al seu interior hi ha el castell-palau i l’església de santa Basilisa i sant Júlia, on al costat mateix hi ha unes tombes datades del segle VII al X (amb lloses i de tipus antropomòrfic). Els carrers són empedrats i a les cases també hi ha picatejat a les portes el nom del propietari i la data (segle XVIII).

Ullastret. El nucli és menys vistós. A la part de baix encara es pot veure part de la muralla feta amb carreus. Dins hi ha l’església de sant Pere i els vestigis de l’antic castell. El més interessant és a les afores en el poblat ibèric del segles VI a.C.

Illes Medes. Per tancar el dia vam desplaçar-nos fins a tocar de l’Estartit per tenir una panoràmica més propera de les Illes Medes. El vent però era tan fort que pràcticament no ens vam poder ni acostar a la platja. De totes maneres dir que és un paratge impressionant amb el Montgrí coronant l’entorn.

Acústica concerts.  

Orquestra Di-versiones. Enguany s’ha fet l’Acustiqueta. Són concerts i grups d’animació que toquen de dia i que estan dirigits a un públic més menut (famílies). El cert és que ha estat una molt bona iniciativa i els petits s’ho han passat d’allò més bé saltant i ballant amb els seus pares.  

Menjars del Món. Com cada any s’ha habilitat un recinte on es poden degustar diferents menges del món.  

Amelie (http://www.musicaglobal.com/es/pl34/id160/artistes/amelie.htm). És un dels grups de moda junt amb Teràpia de Xoc entre el públic adolescent. Tenen uns ritmes marxosos i tocats amb molta energia i balades íntimes.  

Maria Coma (http://mariacoma.com/ca/). És una música molt íntima. Realment et sents en pau sentint la seva fina veu i els seus ritmes sempre marcats pel seu piano que ella mateixa toca. Una bona música per relaxar-se i està tranquil.  

Quimi Portet (http://www.quimiportet.com/). Va omplir la Rambla amb la seva bona música i lletres estrambòtiques. T’ha d’agradar!  

Cesc Freixas (http://blocs.mesvilaweb.cat/ceskfreixas). Un dels descobriments de l’Acústica 2012. És un cantant que defensa els valors de la vida sempre des de la llibertat i la igualtat dels pobles i de les persones. Evidentment va reivindicar la llibertat del poble català i va reconèixer la tasca que fan molts col·lectius social.  

Pastora (http://www.pastora.org/). Com sempre el seu directe és impressionant. Ens va presentar algunes cançons del seu darrer disc en català, mentre en Pau s’inspirava i anava dibuixant, veient-se en una pantalla que hi havia al darrere. Han tornat als orígens amb els germans Riba. Els moments més grans van ser quan van tocar les cançons de sempre i les versions més electròniques.  

Dover (http://www.dover.es/). La nit -i el festival per nosaltres-  el vam tancar oint aquest grup que anys enrere ens va fer ballar en les discos d’arreu els seus ritmes moguts. Tot i haver-se fet una mica grans van demostrar una bona energia mentre repassaven els seus grans èxits. 

Iblama