El diumenge ha vingut marcat per la votació en la seu del PSOE. El ‘partit’ o els que ara manen després de la dictadura en el partit, han decidit dir ‘si’ a Rajoy en la sessió d’investidura, passant-se pel forro el que havia acordat la militància i traint el programa amb el que s’havien presentat. Vomitiu! Que C’s traïssin els seus mira; són alumnes del trilerisme i la mentida, no en va van neixen de la mateixa lloba corrupta i feixista del PP. El que no em cap al cap és que aquells que es fan dir ‘socialistas’ i ‘obreros’ donin cova a la dreta rància,9 no. Haver de sentir aquests dies com Rajoy defensava el Gonzàlez era un clar símptoma de per on anaven les coses. I és al gran gurú andalús no li van deixar fer una conferència a la facultat de Madrid els mateixos estudiants indignats. Menys mal que el PSC ha complert la seva paraula de seguir dient NO a Rajoy. Almenys queda algú amb senderi. Si acaba ajudant amb que governi Rajoy el PSOE haurà posat la primera pedra del seu propi funeral.
Aquesta ha estat una setmana especialment en contra de Catalunya amb dades, amenaces... comencem! Un estudiant català paga igual de carrera per començar-la que un Gallec que repeteix per tercera vegada. Clar, així s’estenen les majories absolutes d’un dels feus intocables del PP: Galícia. I això no és una injustícia social? Pel que es veu, per l’Espanya de la democràcia dels Tribunals governada pels hereus de la dictadura, no.
Catalanofòbia. Amenaces de bomba a Puigdemont. El mateix individu que va proferir-les ha donat la cara per demanar perdó. Tardà en un tren cap a Valladolid li diuen que hauria de ser ‘colgao’. Penjat per defensar unes idees diferents de les que defensa el govern del poder. Al pregó de Sor Lucía Caram a Alba de Tormes, grups espanyolistes l’han boicotejat. S’han arribat a estomacar perquè consideren que és una monja independentista. Mira que l’he sentit parlar moltes vegades. Sempre ha defensat el dret i la llibertat per decidir. Jo no l’he sentit mai fent discursos independentistes. Doncs resulta que la monja va anar a la terra que va veure néixer santa Teresa de Jesús. De fet ella és del mateix ordre. La van convidar a fer un pregó que va ser boicotejat per un conjunt d’individus ignorants amb banderes espanyoles i fotent xivarri perquè no se sentissin les paraules. Sort que un gran nombre de persones va seguir amb respecte el que venia a dir sor Lucia. Miquel Iceta a l’ Hormiguero li diuen que podria ser president per ser homosexual però mai per ser català. No cal ni comentar-ho! En una editorial del País critiquen que posin paraules en català en una crònica dels castellers. Alguna de les paraules eren: folre, enxaneta, manilles... Diu de la grandesa de la que signa l’article i del diari. Empresari murcià acaba menyspreant un comercial català que li havia enviat una comanda per error en català. Tot i demanar-li disculpes i fer-li veure l’errada, l’espanyol s’ha quedat ample criticant-lo, menyspreant el català i Catalunya.
Polèmica a Barcelona per exhibir al Born l’estàtua de Franco. La Fundació Francisco Franco denúncia l’acte per mostrar una estàtua del dictador decapitat. Un desgavell tot plegat, en un error monumental de can Colau i els seus. Van voler muntat una expo sobre la República, la llibertat i el franquisme i els entesos han donat notícia de les condicions precàries i deficients de la mateixa. Ni el lloc ni el moment eren els adequats. Jo votaria per crear un espai permanent on s’exposés el que va passar i el que va suposar; 8mai al Born clar. L’exhibició de l’estàtua eqüestre de Franco ha acabat com es podia prevenir que acabaria: tacada, pintada, grafitejada i al final en darrer terme tirada per terra. Es ben evident que moltes ferides d’aquella etapa no han quedat cicatritzades. Caldria més debat, més pedagogia i més reparació encara que fos simbòlica; i els que els morts no els tornarem. Talment com la iniciativa que ha tingut el govern català. El Parlament ha declarat nuls els judicis del Franquisme. És un bon començament. L’altre cosa que caldria: demanar perdó, reparar injustícies, recordar els morts i fer de manera que el que va passar MAI pugui oblidar-se pels que venen per darrere sobretot.
L’oposició en bloc reprova a Fernàndez Díaz que es considera una víctima i que no dimitirà. A base de repetir una mentida, s’acaba convertint en una veritat. Aquest és el lema del PP. Van dient falsedats que algú les creu i les converteixen en veritats. Quan el culpable és ell, en F.Diaz acaba fent creure que és la víctima. Menys mal que tots els partits li van demostrar un enèrgic rebuig. En aquesta democràcia dictatorial ja ni hi cap res més: corrupció, tràfic d’influències, manipulació... Al més pur estil de les tupinades de la Restauració borbònica. Ja no cal màfia; ells són la màfia més fastigosa i repel•lent. Tant de bo Europa els censurés amb la mateixa energia que farà canviar el nom de la cadena de restaurants ‘la Màfia’ perquè Itàlia ho ha demanat. Només així hi podrà haver una mica de netedat en aquesta Espanya caciquil, decimonònica i caduca.
El Camp Nou s’omple d’estelades per donar suport a Forcadell. El dijous a la tarda les entitats i el poble català donen suport a la Presidenta del Parlament. Avui diumenge hem sabut que haurà de ser la fiscal en cap la que presenti la demanda ja que la resta de fiscals no ho veuen del clar. I clar, davant el dubte, en comptes de fer-se enrere el criteri és imputar. Mentrestant, el president Puigdemont ha plantejat fer la proclamació de la independència després del referèndum i el procés constituent, mai abans. Sembla que aquest ha de ser el camí més lògic. Primer fer el referèdum, guanyar-lo clar, promoure un procés constituent per elaborar una constitució, votar-la i llavors proclamar la independència. I una més de tribunals que sembla que tenen més feina que mai. El TC anul•la la prohibició que hi hagi toros a Catalunya. En una nova ingerència manipuladora de Madrid, no respecten el que puguin pensar i decidir els altres lliurement i volen que es tornin a fer toros aquí. El govern de Barcelona i la Generalitat ja han dit que això no tornarà a passar. Europa també se n’ha fet ressò. Ja hi ha veus que pensen que hauria de ser Espanya la que deixés de fer toros i torturar animals.
En una nova falta de respecte vers els catalans, hem sabut de la corroboració de la falta d’inversions espanyoles en infraestructures a Catalunya en tren i carretera.
Una diplomàtica espanyola es fa passar per estudiant per boicotejar un acte a Bèlgica del Diplocat. En la conferència va començar a fer insinuacions i després acusacions al ponent Manuel Altfaj. El moderador, havent-li donat un temps per expressar-se, li va treure el torn de paraula fent-la callar. En la línia del boicot a molts dels actes que fa Catalunya arreu del món per fer conèixer al món la realitat catalana i espanyola. El mateix Puigdemont s’ha entrevistat amb representants francesos, tot i les pressions espanyoles.
Clinton s’imposa a Trump en el darrer cara a cara. Segueixen les acusacions contra el magnat de tocaments i ell segueix tant panxo fent míttings. No té problemes en desacreditar de mala manera les dones que l’han acusat, així com de dir clarament que les eleccions estan manipulades. Fins i tot va haver de fer sortit a la seva dona a la tv perquè li rentés la seva cara dura. Afortunadament, sembla que va quedant més lluny de la victòria.
5 anys de la fi d’ETA. Un aniversari del que hauríem d’estar contents i no anar més enllà i tornar a remenar la merda com fa el govern, de que ells són els que van acabar amb ETA, i que el mèrit és seu. I no ser-hi ells com a xacra, avui aquest espai d’atac l’ocupa en part Catalunya i procés sobiranista.
Domund. Una jornada de recollida de diners per afavorir les missions cristianes. El meu reconeixement per totes aquelles persones que es donen als altres perquè puguin tenir una vida més digna.
Festa major de tardor de sant Rafel a Colldejou. En un cap de setmana amb boira, plugeta i humitat, hem celebrat la festa major petita. El divendres al Casal vam fer sopar de cistell. Cadascú es va portar el sopar que va voler i l’AVA va repartir vi, beguda i postres per les taules. El millor la sobretaula i les tertúlies que comporta i la orgia de postres en la que s’acaba convertint. En acabar la sort es va repartir en el Bingo per tancar la nit amb música enllaunada. L’endemà ens vam llevar amb un dia gris i trist, però es va anar animant. El primer plat del dia va ser la missa concelebrada per Mossèn Milio i mossèn Jordi (antic capellà de Colldejou). En un dels laterals de l’altar la Coral de sant Miquel de Batea va cantar un munt de cançons precioses enmig de la missa. El temps ens va respectar i ens va deixar treure sant Rafel en processó. Col•lecta pel Domund i a dinar. Mentre els caçadors acabaven d’abatre uns quants exemplars de senglars, vam fer dinar de festa major i cap al bar a veure com el Barça s’imposava al València. Amb l’adrenalina bullint vam assistir atònits a l’espectacle dels Wonder Dance. Impressionant realment! Ens van oferir tot tipus de balls i escenificacions. Fins i tot van fer sortir el Iuri per participar en un dels números. Brillant de veritat. I entremig uns regalets per tenir la gent ben animada i divertida. Després de sopar el Grup Jamayca ens va fer moure l’esquelet fins de matinada. El tercer dia de la festa major ha començat amb els inflables al frontó per la canalla i amb la visita de l’exposició a l’ajuntament vell de pintures d’artistes locals i dels voltants. I a la tarda l’acte que ha tancat la festa major. L’Orfeó reusenc ens ha fet riure llargament amb la representació de ‘La extraña pareja’. Molt ben representada i treballada. Un bon final de festa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada