MERCAT AL MERCADAL I FIRA DEL VI 120610

MERCAT AL MERCADAL 120610

És una de les festes més maques de la ciutat: el record que es fa a l'antic mercat setmanal que duia a terme a l'actual plaça de l'Ajuntament. La gent es disfressa d'antic i recrea la venta dels productes del segle XX. Així podem trobar el vell quiosquer, l'aiguader, la verduleria, el senyor que ven galetes, el pintor, l'auquer, les dames riques que passegen, la pescatera, el triler... En pic entre a la plaça Mercadal per qualsevol carrer que hi donen, entres en una atmosfera llunyana. Sembla que et teletransportin... Per un moment m'agradaria imaginar el goig que feia la plaça els dies de Mercat.
Per un mòdic preu fins i tot pots comprar productes a les paradetes i si en compres 3 et donen una bossa de record reclicada! L'únic problema és que la plaça està que se sobreix!
Una jornada inigualable!

FIRA DEL VI DE REUS 110610

Vam acabar la tarda a la fira del vi de la plaça de la Llibertat. S'ha de dir que l'organització cada any se supera. Enguany la Fira molt més goig i estava més ben organitzada. D'entrada hi havia més expositors i més paradetes. Ah! a més podies fer degustacions de menjars. La combinació fou explosiva; podies menjar: coca en recapte, tapes, canapés, fideuà, formatges...
A nivell de vi enguany em quedo amb dos vins. Negre el Vall de la po del Celler Sangenís Vaqué i l'Ull de llebre del celler Mas Vicenç, blanc Chardonay De Muller, rosat Selenita Vinum Selecció i de cava el de Ferré i Catasús rosat. Com sempre una menció especial per dos vins que em farien parar boig: l'Idus del Vall-Llach i el Mas d'en Comte del Celler de Cal Pla. Iblama

CARNADA AL MAS 120610

Estàvem cagats, la veritat! Els pronòstics dels temps no eren massa esperançadors; amenaçaven amb pluja. De bon matí el dia estava tapador, però a mesura que es feia de dia semblava que la cosa millorava. I així va ser; vam poder gaudir d'una bona diada al meu Mas.
Van pujar els pares de la Xell, el Joan i la Cris. Vam veure els caps d'avellaners, invents diversos, ametllers, el maset, la mina, la barbacoa... Vam coure carn i vam menjar ensaladilla de primer. La carn estava boníssima! Què bona que és la cansalada, la llangonissa, les costelletes, l'allioli... Mare meva! I de postres un festival de pastes de crema, un coc vivenesc i coca de Porrera d'ou i sucre. Entre mig hi va haver la benedicció Urbi et orbi a càrrec del mestre de cerimònies Blanch. S'ha de reconèixer que l'home estava molt feliç!
Ja només quedava una cosa! Què plogués així tindríem excusa per entrar dins el Mas i fer una becaina. De fet no va caler que plogués. Ens va anar apalancant en diferents llocs mentre el Joan afinava una vella guitarra.
Per mi un dels millors dies dels darrers temps, amb la gent que estimo i en un dels racons que més m'aproxima a la pau. Gràcies! Iblama

*Ah! al final només va caure una trista gota!

DIVENDRES DE CONCERTS 110610

CONCERT D'EN RUINAS A LA PALMA 110610

Malgrat que els va faltar un guitarra, l'Oriol i els seus amics ens van fer un ampli repertori de música que anava des de La Polla Records, Celtas... a Barricada, tocant estils i músiques d'aquest sector. Amb el Carles vam passar una bona estona escoltant-los. Cal millorar algunes cosetes però en general passes una bona estona. Ara el repte seria composar cançons pròpies. Potser és el següent pas. A veure si tenen sort i van avançant en aquest "mundillo".

Ens va entrar la gana, així que ens vam fumbre un entrepà de xistorra i de bacó amb ceba i unes cervesetes al bar de la Palma!

CONCERT DE LA BETH 110610
La Beth, que va inaugurar la Fira del Vi de Reus, no va marxar sense presentar-nos en versió acústica, alguna de les cançons del seu nou disc Segueix-me el fil!. En ell hi podem trobar cançons que reflecteixen pensaments i situacions del dia a dia. No em va desagradar. Evidentment, és una música que mereix ser escoltada assegut i de forma relaxada. És més adient per auditoris i teatres més que per fer a l'aire lliure. És un plaer poder-la sentir cantar en català! Finalment, dir que es un anoia molt i molt maca!


CONCERT DE QUICO EL CELIO, EL NOI I EL MUT DE FERRERIES 110610

El plat fort va arribar al voltant de la mitja nit passada. Per darrere de l'escenari van anar fent cap el Quico, el Mut i el noi. La gent només veure'ls ja reia! Són un espectacle ells sols. Són capaços amb les seves lletres d'emocionar però també de fer fines crítiques polítiques i socials. Allà on van deixen ben clar que Lo riu és vida (defensat l'Ebre) i que els pobles han d'estrènyer lligams i no posar barreres.
Aquesta ocasió va servir per presentar-nos el seu darrer disc Oco! La novetat -i diria exclusivitat- és que mentre cantaven les seves típiques joques, en un escenari del costat, l'Esbart Dansaire ballava. Es va produir una fusió de música i dansa. Un experiment molt interessant!




Amb l'alegria que els caracteritza ens van parlar de l'home del sac, de la crisi, de la seva terra, de la seva dansa, dels seus treballs... i sempre cantant o monologuejant entre cançó i cançó.
Com sempre al final van acabar en el que s'ha convertit en tot un himne de les terres de l'Ebre De Roquetes vinc, per acabar el concert amb dos visos i tocant a peu d'escenari, entre el públic, una improvitzada jota final que va entusiasmar els assistent ja que en la lletra hi sortia Reus en tot moment!
El concert va acabar amb el públic embolcallat amb la cinta de protecció amb el lema Oco! No fos cas, tal com van dir, que vingués una inspecció i no ens trobés acordonats!. Iblama

COM CANVIEN LES COSES!

I passa la vida i passa la vida! I tant si passa! Ara he estat preparant la selec amb diferents alumnes i me n'he adonat de la diferència de les coses. Quan nosaltres la vam fer, als anys noranta, teníem moltes més proves i estic segur que el nivell d'exigència era molt més alt. Avui em trobo que els alumnes només han d'examinar-se de cinc assignatures la majoria escollides per ells per poder treure millor nota. Em trobo que el que ha triat mates per pujar nota me les suspèn; o el que ha triat història de l'art. No ho sé! El que si crec és que les nostres generacions anaven molt més ben preparades que les d'ara. Després hi ha dos factors més que manquen. Primer que les escoles comptin amb bons assessoraments. Em trobo que un gran nombre de persones ha estat mal aconsellada a l'hora de triar les assignatures a cursar. És lamentable veure com hi ha persones que estan fent matemàtiques i en prou feines saben plantejar un problema. Molts nois i noies a aquestes alçades del curs tampoc saben amb certesa que els agradaria ser de grans. Quina incertesa!
Hi ha una segona cosa que m'indigna i és la preparació que donen els instituts de la nostra ciutat, amb el que treballo més colze a colze, si a finals de maig encara no han fet ni Mill ni Nietzsche; dos dels cinc autors que entren a les PAU de filosofia. Com pot ser que en altres assignatures a les portes de la prova no n'hagin fet cap. Com pot ser que un noi a segon de BAT em pregunti a 48 hores dels exàmens finals com es fa un comentari de text!
Els hi explico que jo me n'anava a Misericòrdia, a l'esplanada o als gronxadors de la plaça de fora i em passava el dia allà estudiant com un solitari. Anava a dinar a un bar un entrepà i una cola i hi tornava fins que es feia fosc. Després arribava a casa i ens trucàvem amb el David per preguntar-nos la lliçó i aconseguir el que ens mancava. I ens deien que no érem uns bons estudiants i tal... Quina pena! Si moltes vegades fins i tot vam haver de corregir al Grandíssim Profe "Soperu" d'història perquè no sabia ni el que deia. Lamentable! Doncs si! em torno a felicitar i felicito en primera persona a tots aquells que com nosaltres vam haver de patir uns anys de massificacions. Gràcies a Déu dono i donaré per haver-me acompanyat en aquest camí i haver permès que avui en dia pugui ser algú en el món. Gràcies! I pels que no vau creure en mi i em vau voler enterrar en el pou de la mediocritat, per vosaltres un pet a la vostra salut! Foteu-vos! Iblama

PROCESSÓ DE DIUMENGE DE CORPUS 060610

PROCESSÓ DE CORPUS. REUS 060610
Hem inicat la passejada, entre els núvols d'un cel amenaçador, al Fossar vell i a les Peixeteries velles. Allà les primeres catifes ens esperaven junt amb els gegants i els nanos plantats. S'ha re reconèixer el mèrit que suposa muntar aquestes gegantines catifes per on passarà la processó amb el cos de Crist. Al migdia, entre gotes de pluja, molt jovent s'afanyava a ennllestir-les. Personalment, em quedo entre la del mig del Fossar vell, on hi apareixien Jesús amb els apòstols i la de davant del Centre Catòlic.
Enguany hem vist la processó a la cantoda de l'absis de Sant Pere, acompanyats de la Iolanda, el Marc i el Nil. Els primers en arribar han estat els nanos, els quals han ballat davant nostre mateix. Després esplendorosos han anat passant un per un els gegants més bonics del món: els de Reus; amb aquella música que t'enganxa i et transporta a un altre món. Darrere venia l'àliga. Per Corpus porta un colom blanc a la boca. Sembla ser que anys enrere el colom que li posaven a la boca era viu; mataven un colom vaja! Finalment, el gruix de la processó. Primer amb la creu i les espelmes, els diferents estandards de la ciutat, el cor, el pali amb la El Cos de Crist i la resta de gent que segueix la processó. De fons les campanes no deixaven de repicar, des de que la Sagrada Forma surt de Sant Pere fins que en torna.
Al cap d'una estona, coincidint amb unes gotes de pluja, hem pujat fins a la Plaça del Mercadal on hem tornat a precenciar la desfilada. Iblama

Recull d'imatges del Corpus de Reus

CONCERT DE LOQUILLO A CAMBRILS (FIRA) 040610

Després de donar un tomet per la Fira en la seva part medieval - i d'observar algun que altre cotxe a la Fira- vam anar a sopar. Aquesta era la nostra intenció ja que vam anar a parar a un local en el que els va costar dues hores -i es diu ràpid- servir-nos-. Un veritable escàndol! El pollastre del Martí es veu que el van anar a matar i el van trossejar abans de coure'l. Menys mal que la vam fer petar una bona estona.




Amb el sopar a la gola vàrem fer cal al Pavelló de Cambrils; allà hi actuava Loquillo presentant la Gira en Honor als seus 30 anys de Carrera.



Com es pot veure, el recinte feia força goig. Jo que sóc amant de càlculs i aproximacions matemàtics, crec que rondàvem les 5000 persones. Segons la polícia segur que es ben diferent! El cert és feia patxoca! I hi fotia una calor asfixiant! Es veu que no hi deu haver aire condicionat.




De totes maneres el Loco, una vegada més, ens va oferir un bon concert. Ens va anar repassant cançons d'avui i sobretot d'ahir. Per un que l'ha seguit pràcticament al llarg d'aquests trenta anys, és un concert ideal. Recordes vells i passats temps! Estius de jovenet quan t'escapaves amb algú de Porrera per anar als estius a algun concert de Loquillo als voltants.

S'ha de destacar que no només hi havia algun que altre carcamal com jo; es pot dir que Loquillo compta amb una parròquia de seguidors joves també. Ah i que són molt fidels i el els cuida moltíssim. No en va, feia gala del seu caràcter, el Loco es va encarar amb un controlador de valla perquè no deixava que uns nois pugessin un damunt de l'altre.

Vam sentir el Cadillac solitario, Feo, fuerte i formal, Autopista, Roc'n roll actitud, La mataré, Ritmo de garage, El hombre de negro, ... En fi! així pràcticament durant dues hores.
Al final el grup plegat, sota les notes del You'll never walk alone es van acomiadar dels seus seguidors fidels fins una altra oportunitat.
A nivell de rock espanyol és el millor. Visca el Loco! Iblama