El cert és que
enguany no he pogut participar de molts actes en la festa major. Això si; els
mínims per presentar els meus respectes a la nostra patrona i ensalivar amb el
nostre seguici. I bé, com cada any també acomiadar-nos de l’estiu i donar pas a
la tardor.
Ens vam llevar i
vam baixar cap al santuari per assistir a la missa oficiada per l’arquebisbe de
Tarragona. En el sermó, l’església no gira la cara a les eleccions del 27S.
Monsenyor va dir que la gent actués amb llibertat i respecte. Molt correcte!
L’altar era presidit per la Mare de Déu de Misericòrdia.
D’allà entrar a
l’església i honorar la mare de Déu i pregar una estona en silenci. Després
pujar fins al cambril i presentar-li els respectes més íntims.
En un dia
esplèndid, em vaig disposar a pujar Passeig amunt per anar repassant cadascun
dels passos del Seguici festiu de Reus. I així un per un fins arribar a dalt de
tot del passeig amb la Pastoreta al bell mig. Per mi, com sempre els millors
els gegants. Ho sento es superen! El que se sent al seu costat veient-los
dansar és insuperable. Fer aquest trajecte et permet sempre trobar-te gent
coneguda jove i més gran, amb qui sempre ve de gust fer-la petar una estoneta
entre ball i ball.
I poca cosa més!
Ah, i benvinguda tardor!
