Ens fem grans -no vull començar ja amb catastrofisme, però xec...- i te n'adones que al final acabés tenint el que et mereixes. Jo, ara, amb 33 anys a punt de fer, dir que tinc els millors amics que puc desitjar. Potser som pocs però quan quedem -i reconec que hauríem de quedar més sovint- cadascú amb la seu granet d'arena, cadascú amb la seva ironia, amb la seva conyeta, amb el seu consell, amb la seva presència... és capaç d'omplir uns moments en els que som feliços i estem contents. I ens oblidem dels maldecaps de la vida -que són molts- i entrem en un món curt d'hores però intens de sentiments, rialles i emocions. Me'n sento super orgullós! Orgullós de tenir amics amb els que he compartit mitja vida. O quasi d'una vida sencera: el Javi, el David, el Martí, l'Israel i el Carles. Per vosaltres el que sigui! I amb els que desitjo que anem compartint les diferents etapes de la vida. Que anem de viatge! Que fem excursions!ect i fins i tot qui sap, potser arribarà un dia que la play d'avui es convertirà en un joc de dòmino, en un viatge amb gent que va desesperada a l'hora de dinar perquè no li prenguin el plat, amb balls de tarda al casal, o llegint el diari als matins, o passejant de manera interminable sense un rumb clar. Seria feliç si puc estar al vostre costat quan algú a l'altar us digui que us estima, quan tingueu alguna baldufa emprenyadora o quan algú pronunciiï el mot màgic: "avi".
Que el camí que ens queda sigui el més llarg possible! Gràcies de cor! Iblama
2 comentaris:
Quin missatge més bonic, de debò! :-)
abuelo!!!!
hem de cuidar els amics que és lo més maco que tenim... i sempre ens acompanyaran!!!!
visca lo barça!!!
Publica un comentari a l'entrada