FESTA MAJOR DE PORRERA - NOVEMBRE 2009

Com cada any, el dia abans de la festa major ja tenia aquell cuquet que tombava pel meu interior. La festa major de Porrera estava al caure. Són uns dies màgics en els que et trobes amb la família, els cosins, els filolls... els amics... i a més ho pots fer compartint diverses activitats entranyables que fan que tinguis un record imborrable del poble. I és que aquest es vesteix de gala per rebre el correfoc, la fira del vi, la missa major, els balls o el repartiment de coques. En totes les hores que tens sempre tens un raconet per recordar aquella gent que ja no hi és per raons diverses i que continues trobant en falta!

DIVENDRES 06/11/09


La festa va començar amb un espectacular correfoc exectutat per la Colla de Garcia. El punt de partida va ser a la plaça de Missa amb diferents enceses de grup. Llástima del fum! La gent estava a l'espectativa arremolinada a la baixadeta de la placeta de l'Abadia.

Al so dels timbals i els bombos van anar baixant carrer avall. De tant en tant, anaven encenent surtidors de foc que estaven penjats als balcons. Clar, l'entorn s'il'luminava com si es fes de dia! Llavors de fons veies les siluetes dels dimonis amb les seves banyes com treien el cap. Fins i tot el rellotge de la baixada va poder-se veure com si fos de dia!

Així vam arribar al segon punt de record imborrable: el pont vell. A cadascun dels laterals hi van posar una mena de bengales que anaven canviant de colors; de vermell a clar. Els antics edificis del voltant i l'antic Pont Vell -testimonis muts de moltes batalletes- brillaven de forma inusual, i una mica fantasmagòrica.

A dalt del pont van fer una encesa. S'hi van repartir mirant cap a Torroja. La vista va ser increïble. Semblava com si l'infern hagués ocupat de cop la vila. En pic es va haver apagat el foc en "processó de llums" van anar avançant fins a la plaça Carretera, on el major grup de gent estava mig amagada darrere dels arbres i al costat del Bar. Els pobres però van haver d'anar reculant davant l'escomesa diabòlica. Els més segurs van ser els que estaven a l'aixopluc del perxe.

A la plaça ens van oferir diverses representacions de foc, totes ells espectaculars! Primer van donar uns quants tombs a la vora de l'abeurador, on més d'un segur que va tornar a casa ple de botanes! Van ballar, al so dels tambors, amb molts nens i joves que hi havia a la plaça. Feia patxoca veure'ls saltar i ballar agafats al diable! Acte seguit van encendre com una mena de cortines de foc que penjaven dels arbres. Per acabar, al bell mig de la plaça, tots junts van fer una encesa final acompanyats d'una sorollosa traca i un castell de focs. El fred començava a apretar, tot i així la gent no va marxar sense uns evidents aplaudiments per l'espectacle ofert! Un bon espectacle!

Xino, xano van pujar cap a la plaça de Missa. Hi havia gana, la veritat! Així que vam sopar a casa. He de reconèixer que em venia molt de gust està a la voreta de l'estufa i fer uns quants traguets de vi de Cal Pla! Cap a les 23h vam fer cap al Donato's per fer unes cervesetes i uns futbolins. Encara vam tenir temps d'arribar a la darrera sessió del Bingo. Per cert! gairebé ens toca! Va anar d'un! La nit va acabar amb la música d'en Dj Pepe's! Molt recomanable, ja que adapta l'estil segons la gent i segons com vagi la nit!

DISSABTE 07/11/09

Vam anar a dormir -teòricament- a les 02h però xec, no em vaig poder adormir fins a les 3h tocades. Va ser una nit per pensar i escriure! A les 7h però em vaig llevar, vaig devorar un tall de coca i em vaig beure un calentet cafetó. Com a nou! Cap a les matines!

Ens vam trobar a la plaça Carretera. Molts dels que hi van fer cap encara anaven amb un combinat a la mà. Feia poc que s'havia acabat la festa al Casal. Tot i així cap a les matines! La gralla va costar una mica d'afinar de totes maneres! Vam anar desfilant pel Pont Vell, la Plaça de la Guineu, Escarrerots, Plaça de Missa, l'Encastell i cap baix de nou. La cançó més tocada va ser la de Matines. De totes maneres es van poder sentir "Camareros" diversos, lletanies i altres rondalles i cançons de gralla.

A la plaça de l'Església i a l'Encastell la gent fins i tot es va animar a ballar!

Bé! després de la gresca vaig optar per anar a fer una becaina fins a les 12h. Venia un dels plats forts de la festa major: el Tasta Porrera (Tots a una, vins i cuina); el tast de vins.

Vam fer cap a la Plaça Carretera. Al carrer Doctor Giol hi van posar els infables per la canalla. Com xalaven pujant, baixant, saltant, cridant... Fa gràcia veure'ls! I potser enveja i tot! Jejeje

Sota les Moreres, al costat de l'Abeurador hi havia representats els llocs on actualment s'oferta menjar a Porrera amb unes mini carpes: Bar Priorat, Cafè Antic, Cal Carlets, La Cooperativa i Lo Teatret. Al mig de la plaça hi havia una gran carpa amb els diferents Cellers de Porrera i els seus millors vins. Podies adquirir un tiquet, que valia 10€ i et permetia fer 12 cates de vi. Per mi els millors negres van ser l'Empit 06 de Celler Castellet, el Roquers de Porrera 05 del Celler de l'Encastell, el Sine Nomine 04 de Domaine Magrez Espagne i el Terra d'Hom 07 del Celler Ardèvol. Coms sempre, pel que fa al blanc, el millor vi blanc del món el Mas d'En Compte Blanc 07 del Celler de Cal Pla.

Allà em vaig trobar amb el Martí i la Maika, mon cosi Ricard, l'Eva i el Manelet, mons pares, els sogres... amics i després la resta de la família amb el Pau i la Judit! I vam anar fent cates. Molta gent també va optar per assaborir les tapes dels restaurants. Com es pot comprovar les cares van anar canviant d'expressió. I més amb el temporal de vent i pluja que en sec es va girar sobre Porrera i que va fer plegar moltes carpes, ja que se les emportava el vent.

És una diada molt gratificant ja que, a part dels motius gastonòmics i vinícoles estàs en contacte constant amb la gent.. i xerres... i rius...!

Com que no vam menjar gaire a l'hora de dinar teníem gana. Així que, amb mons pares i els sogres, vam fer un bon vermut, un bon caldet calent i llomillet. De postres panellets, pastes... en fí! Un escàndol!

Després vam compartir una estoneta divertida amb el Manel, fins que a les 20h vam anar al pub, que estava "a tope", a veure el Barça contra el Mallorca (4-2). Plàcid!

A les 22h vam anar a Cal Jonàs i ens vam cruspir unes pizzes del Teatret. Estaven boníssimes, especialment la Prioratina!

Les forces començaven a fallar. Sort d'uns benvinguts cafès! Així que encara vam tenir forces de fer cap al Casal, i noi; va valdre la pena. L'orquestra Pensylvania ens va oferir una segona part molt mogudeta. Primer una sessió de música més calmada per ballar en parella, i després música per a gent jove. Total que ens vam llençar literalment a la pista. Dic això perquè fins i tot vam anar per terra, seguint l'exemple del Carles Juncosa! Jejejeje Ens ho vam passar molt bé!

DIUMENGE 08/11/09

L'endemà encostipats a dojo!!!!!!!!! Va costar molt llevar-se però quedaven tres plats forts més: el repartiment de coques, la Missa i l'exposició fotogràfica. Així que vam fer el cor fort i d'entrada vam anar a seguir els gegants pel poble.

És una de les festes amb més participació del poble. Al so de les gralles i els timbals de la Colla de Gegants i Grallers de Porrera, la gent del poble, vestida amb roba típica catalana, va tombant pels carrers repartint coques per les cases. Fa patxoca veure la gent vestida. Especialment els més petits que ho viuen amb una passió diferent. El Pauet i la Judit feien la mar de goig. No van parar. Senten una màgia especial pels gegants! El Manel veies que aixecava el dit i els assenyalava bocabadat. I és que són tan grans!!!!!

Es van fent diverses parades a les places i ens llocs emblemàtics com el Cafè Antic. A cada lloc la gent amablement treu pastes, vi, cava, licors, cafès, galetes, caramels... el que convingui per la gent que va amb el seguici. El cercavila també serveix per anar despertant la gent que la nit anterior va anar a dormir massa tard. Allà on se sap que hi viu un subjecte dormilega se li dedica una tocada més forta acompanyada de crits i fins i tot ocupació de la casa.

Llàstima que es posar a ploure i vam haver de tancar els gegants. Recordem que elsacabaven de restaurar perquè estiguessin ben "macos" a la festa major!

Bufff! El cansament feia efecte cada vegada més; i l'encostipat!!! A les 12:40h va iniciar-se la Missa en honor a Sant Francesc. En ella es donen les gràcies per la collita de l'any!

L'església estava plena. Fins i tot els gegants es van afegir a l'Acte. A dalt a l'altar hi havia el flamant Orfeó Porrerenc, el qual va cantar diverses cançons al llarg de la celebració acompanyats del piano o de l'orgue.

L'hora de les ofrenes va ser un dels moments més emotius. Els nens i les nenes van anar pujant cap a l'altar amb una mostra dels diferents productes de la terra d'enguany. El Mossèn els rebia als peus de l'altar mentre feia una breu explicació del que duien. Hi va haver més d'un moment divertit, sobretot quan la Judit, al veure que el Mossèn li anava a prendre el bonic cistellet que duia, va començar a esquivar l'home.

Lo Molló i la Garratxa, al so de les Gralles i els timbals van anar accedint a la part central de l'església mentre ballaven lleugerament. Va ser molt emocionant! Acabat el ball els vam plantar a banda i banda de l'altar. Tot plegat feia patxoca! Després el Mossèn va procedir a la consagració i comunió finals. L'acte es va tancar amb el Cant dels Goigs de Sant Francesc a càrrec de l'Orfeó Porrerenc i la gent assistent.

A les acaballes de la missa vaig pujar a dalt del campanar. Feia un vent brutal! no vaig gosar anar fins a dalt de tot, tanmateix la vista des de la zona de les campanes és impressionant. Allà diria que em vaig acabar d'encostipar-me.

Per fi ens van citar a l'Ajuntament per veure l'exposició de fotos Arquitectura de Porrera convocada per l'Assossació d'amics i veïns de Porrera. Al final la gent es va anar animant a presentar fotografies. No en va Porrera entre cases, masos, rellotges i racons té un Patrimoni impressionant al seu entorn. Evidentment sense oblidar el paisatge! Doncs bé! El primer premi de la categoria de Foto Digital me'l van concedir a mi Isaac Blanch, per la foto Perxe i pont vell a la nit després de la riuada del 110409, dotat amb un val de 20€ per anar a gastar al Decathlon. Com he dit moltes vegades -i ho torno a dir- l'important és participar en aquestes coses per encara fer més gran el poble. Em van agradar molt les fotos de Sant Antoni, que et permet milers de vistes, els mànecs i panys del poble i els rellotges de sol. En breu ho potenciarem!

I res! ben content amb una felicitat plena -ho dic de cor- vam celebrar el darrer dinar a casa. La veritat és que a aquelles hores estava més per estar al llit que a un altre lloc. Ara, els moments viscuts a la meva Porrera no me'ls treurà ningú. Felicitats a tots! Iblama