PLANTANT FAVES I CREMANT RAMA!!! 131109

La terra, que quan era petit em fotia malalt, ara s'ha convertit en una font de relaxament i desconexió. Intento els divendres anar al meu tros -o al camp en general- i així poder netejar la ment de la carregamenta setmanal. I de veritat que em sento bé!

El divendres vam anar amb mon pare el tros. Ens vam trobar amb un dia esplèndit. A mig dia feia calor i tot; un bon estiuet de Sant Martí.

Fins que es va pondre el sol vam arreplanar una mica el terreny, vam esporgar els arbres, vam cremar fullaraca i rama seca... i vam fer un clots per plantar-hi uns ametllers. La parada on els volem plantar fas tres anys ni es veia. Portava molts anys perduda. En un d'aquells "rampells" que m'agafen vaig començar a tallar verdrers i a treure rames. Després mon pare va tallar unes alzines. Ara ens ha quedat una paradeta la mar de xula d'uns vuitanta metres quadrats.
El plat fort va ser però la plantada de les faves. Vaig fer uns quants crestalls i mon pare va anar plantant meticulsament les faves. Ai si creixen! Ens fumbrem uns dinars! Jeje

El que deia incialment; és més el fet d'anar allà i fer una activitat sana, en un entorn natural preciós; poder ajudar a que la natura encara sigui més bella -i que doni alguns fruits-, i també compartir una estona de monòlegs inacabables amb mon pare.

És d'aquelles nits que tens ganes d'agafar els llit ràpid; i mira que habitualment a mi em costa!!!! Iblama