Assegut als peus del llit,
per la finestra de Lo Corral,
veig com petites volves cauen
esbojarrades, sense sentit ni direcció,
però cauen, i m'indiquen que per fi,
l'hivern ja és aquí.
Plats calents a taula.
Les xemenèies que fumegen.
Els carrers són buits, amb neu i mullats.
La boira es espesa i baixa.
I neva! i neva!
És hivern!I s'acosta el Nadal!
Iblama 2009 (Colldejou 131209)
Una de les vistes des del més o menys la zona de damunt de la pista poliesportiva!
Impressionant! La nit abans ja no vaig dormir. Estava súper-excitat. Com un nen petit. Ma mare m'explica que quan era menut un any, el dia de Reis va nevar a Reus. Aquella nit tampoc no vaig dormir massa; per no dir gens. De sobte de bon matí es veu que em vaig aixecar d'una revolada i vaig anar cap al menjador. Vaig apujar la persiana i, sorpresa! Havia nevat! Vaig deixar de racó els regals del reis i vaig començar a saltar pel pis com un possès. Havia nevat! Bé! Les teulades estaven enfarinades, però la il'lusió del moment no me la va treure ningú.
Ahir de bon matí em vaig llevar. Em vaig tapar força i cap a Colldejou. La primera aturada ja la vaig fer poc abans de Montbrió. La panoràmica de la serra era espectacular. Feia una fred que pelava. En tot el matí no vam pujar dels 3 graus. El més impactant ho vaig començar a trobar a partir de l'Ermita de la Mare de Déu de la Roca. A banda i banda de la carretera la neu s'havia fet la mestressa del paisatge. Si aixecaves el cap la funció era increïble! Les muntanyes se sobreixien de neu! Els pobres arbres tenien les branques atapeïdes i els pins, en lloc de pins, semblaven avets dels Pirineus. Les seves rames habitualment encarades cap amunt s'havien anat desplomant pel pes.
En pic es va començar a veure el poble l'emoció em va envair els sentits. Reconec que la música de Yanni acompanyava i és que vaig tenir la sensació que entrava en una vall de somni. Sobre meu la Serra de Llaberia amb tota la seva grandesa. Davant la Mola i als seus peus el pessebre de Colldejou. Impagable!
Vaig haver de deixar el cotxe a l'entrada del poble. La gent estava treballant traient la neu del mig i tirant sal pels carrers. Carrer nou avall els nens en llençaven per la baixada cridant! Vaig anar al bar a fer un cafè. Estava gelat! Allà la gent que hi havia estava contenta. El Josep, el Miquel Àngel, el Roger, l'Amadeu... A la terrassa les taules i les cadires tenien ben bé al seu damunt un pam de neu acumulada. Després vaig anar a Lo Corral. Als balcons encara s'hi podia veure neu a les baranes. La gran sorpresa la vaig tenir a l'anar al terrat. Estava colgat de neu. A l'obrir la porta em va caure un munt de neu dins el pis. Ja a fora la vista era única! En molts llocs hi havia glaceroles que penjaven de les façanes de les cases. Algunes d'elles van ser retirades pel perill que suposaven!
Caminant pels carrers del poble te n'adonaves de la magnitud del temporal de neu. Molts cotxes encara estaven aparcats a la plaça ben tapats de blanc. De fons no paraves de sentir els crits de jois dels nens encampant-se i llençant-se a qualsevol racó. Per cert! Qui més qui menys va fer un ninot de neu. Fins i tot algun que altre adult! jejej
Aquesta és una de les vistes que més em va impactar. Des de la Torre que dóna a la Mola, darrere del poble. En aquell moment el dia va tornar-se a tapar!
Com no, vaig trucar a la Xell que pugés a dinar al poble. Tot i que li feia una mica de por al final va pujar i vam poder gaudir plegats d'un dels espectacles més impressionants que ens pot donar la natura: una nevada! Gràcies! Iblama
Adjunto dos vídeos amb imatges de la nevada!
*Més fotos a http://blocs.tinet.cat/blog/lo-collet-digital
2 comentaris:
Doncs sí, una bona nevada!
quin fart de fotos titu!
la de la capcelea impresionant!
Publica un comentari a l'entrada