Estudiantes 1 - Barça 2
Gràcies Pep! Gràcies Barça! Heu fet història i gràcies a Deú ho he pogut veure del principi al final. Des del mes de Maig de la final de Copa fins a la Copa Intercontinental. Gràcies per haver-me fet feliç!
Els gols
Així hem arribat a la segona part. Hem fet de tot: l'hem tocat, hem xutat, hem tingut possessió... hem estat els únics que hem jugat a futbol avui, i noi; la pilota no volia entrar, i anaven passant els minuts, i ens anàvem desesperant. Fins que el Pep ha pres unes decisions en forma de canvis encertadíssimes. Ha tret un nefast Henry, Keita i Busi i han entrat Jeffren, Pedro i Toure. Genial! Ho aplaudeixo perquè han obert les bandes amb uns magnífics minuts de Jeffren i una lluita constant de Pedro. Llavors el toc genial ha vingut al situar Messi ha jugat de mitja punta per darrere d'Ibra. Toure ha reforçat el mig camp.
Al minut 89 de partit una centrada des del lateral ha estat rematada de ca en paràbola per Pedro. El porter no hi ha pogut fer res (1-1). A la casa del Javi hem esclatat d'alegria. Jjejejeje
Així hem arribat a la pròrroga. La veritat és que tenies la sensació que el Barça, a part de merèixer molt més, estava molt més fort que els argentins. Només calia veure com el Veron s'arrossegava pel camp.
A la pròrroga doncs hem seguit dominant. Hem tingut diverses ocasions però no marcàvem. Pensar en el penals era una mena de sacrilegi, però noi... els argentins -a la italiana- han perdut tot el temps del món i han entrar a sac davant la permisibilitat del coi d'àrbitre. Tot i així Messi amb la panxa i d'una manera una mica extranya, ha fet el segon a una centrada perfecta d'Alves (1-2), el qual continua sense perdre cap final de les que ha jugat.
Als darrers minuts tot han estat presses pels argentins; ara si. Llavors nosaltres hem fet un gran rondo per tot el camp. Al final però, per no faltar a la tradició, ens han fotut un bon ensurt amb una falta.
Amb el xiulet final ha arribat l'èxtasi a cal Cordo. Fins i tot ell i el David estaven eufòrics. Com hem partit, però. Tal com diu el Martí -"...així, patint, encara té més valor"-. Ostres com hem partit però.
A partir d'allà l'euforia s'ha apoderat de tots plegats. En Pep, el gran Pep, fins i tot ha acabat plorant damunt la gespa d'Abu d'Abi. El nostre reconeixement cap a ell. Com diu ma mare per ell ningú no en donava ni un duro però mira, amb constància i treball, que és l'únic que va prometre passem a ser el millor equip de la història i el millor entrenador de la història. Jo d'ell, després d'haver tocat el cel, la propera temporada plegaria (ja ho vaig dir del Rijkard i no em va fer cas!!!!).
Una reflexió final. Si aquest és el millor representant del futbol argentí van arriats. Vaja! Quina patranya d'equip. No serà perquè no hi hagi bons jugadors argentins però si el model ha de ser el d'Estudiantes ho porten clar!
Visca el Barça! Visca en Pep i visca Pedro (ja crec en ell)
Tanquem el millor any de la historia amb el següent palmarès:
Copa del Rei
Lliga Espanyola
Copa d'Europa
Supercopa d'Espanya
Supercopa d'Europa
Copa Intercontinental
La història us recordara com el Barça de les Sis Copes: Valdés, Piqué, Puyol, Abidal, Touré-Busquets, Xavi, Iniesta-Keita, Henry-Pedro, Ibrahimovich-Etoo, Messi-Bojan. Entrenador: Josep Guardiola.
Gràcies!!!!!!!!!!
Iblama
1 comentari:
increible titu!
campions de tot!
ni en la millor master lig!
visca!!!!
Publica un comentari a l'entrada