Enguany si que ha
quedat clar que l’estiu ja és aquí. Aquest primer cap de setmana de maig ha fet
una calor digna del mes de juliol i la veritat és que el poble ho ha notat;
estava ple! Les famílies s’han reagrupat en una mena de Nadal primaveral per
dinar plegades i passar estones junts i participar dels diferents actes que s’han
programat, coincidint amb el pont del primer de maig. La veritat és que les
terrasses a l’exterior s’han omplert i en molts casos s’ha fer curt de previsió
de cerveses fresques per calmar la set.
Enguany més que
mai, els actes a l’exterior s’han pogut fer sense por a pluges i per tant se n’ha
pogut gaudir més encara. Els més menuts –i els no tants també- van participar
del taller de bombolles que es va fer a la plaça carretera. Remullar-se una
mica va venir molt de gust als assistents i fer bombolles encara més.
A les
vesprades Gospel, Màgia i ball a l’antiga van omplir el casal i a la matinada
dj’s pels més joves. Per un públic més selecte el tast de carinyenes va fer
engalanar lo Teatret.
Al migdia, el dissabte, només
veies corrues de gent que anava en direcció a la zona dels antics safarejos.
Allà, la colla que ho va voler es va fer la seva pròpia paella. A tocar del riu
es van coure els ingredients, mentre a dins dels safarejos vells la gent anava
prenent posicions per seure. A fora es va haver de muntar una carpa improvisada
per protegir de la solana que queia impassible.
I encara amb el dinar al coll es va procedir a fer la plantada amb els gegants participants a la trobada.
Hi van assistir els de les Borges, els del Pere Mata, els
capgrossos de Riudecanyes, les figures de la Pobla de Mafumet, els gegants i
els capgrossos del barri de Torroja de Tarragona, la batucada de Porreres i el
Molló, la Garrantxa i lo Tossal de Porrera. Entre la calor i el tram empinat
dels carrers molts dels participants van arribar amb cara de pomes agres a la
plaça de missa. Allà les colles van fer una nova plantada per descansar una
estona i van fer una ballada. Entremig els fils que duu a les mans la Garrantxa
es van desfer i es van entortolligar amb les cames del geganter. Quasi que el
gegant cau! Sort que la gent ho va veure i va actuar amb rapidesa per mantenir
l’equilibri de la geganta.
El diumenge va
arribar l’acte més protocolari: la missa en honor a sant Joan de la Cirereta. Entre
les ofrenes que els més menuts van fer cireres que són el símbol de la
temporada. La celebració va estar acompanyada pels cant del cor de Porrera.
I entre mig primera
collita de faves, alls i pèsols.
També aixecar-se ben d’hora, quan encara és
evident que la majoria de gent està dormint i els carrers encara resten el
silenci i anar a fer una mica d’esport alternant el caminar i el córrer, pujant
a sant Antoni, al cementiri vell i a l’Encastell i arribar-se al primer coll de
Falset. En el camí observar el paisatge desbordant de vida que les vinyes donen
al nou entorn que ha adquirit Porrera en els darrers temps. I al fons sempre
veure-hi el poble de Porrera, amb el seu campanar i el seu toc de quarts i
hores, mentre els moixons esbojarrats fans els primers vols pel blau cel.
Un plaer haver
gaudit dels fillols, dels amics, de la família i un plaer haver respirat
Porrera, malgrat algunes partícules i/o agents cancerígens que continuen reproduint-se
i ennegreixen el poble.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada