ROMIATGE A SANTA MARINA DE PRATDIP 140717
A dos quarts de set en punt sonen les campanes de l’esglesiola de Pratdip. Els veïns, amb roba esportiva i amb samarretes blaves amb el logo i la silueta de santa Marina, estan a punt per posar-se en ruta. Els espera una hora de camí duent la mare de Déu en braços. Amb el toc de les campanes, s’obren les portes de l’església i surt alçada al cel per quatre voluntaris la santa; símbol de coratge i fermesa. I és que la seva història és ben desgraciada i bonica a l’hora. En morir la seva mare va decidir entrar en un monestir fent-se passar per un noi: fra Marí. Va ser acusada de falsa violació però ella, abans de ser descoberta, va acceptar els càstigs i penes que li van imposar, i que a la llarga, li van costar la vida. Ja morta van descobrir que era una dona i que ella mai hauria pogut cometre una violació. Doncs bé; plegats des de Pratdip va començar la caminada fins a santa Marina, en una tarda ben calorosa. Feta la primera costa i després d’un lleu descens, hi havia un punt per reposar una estona i refrescar-se a l’alçada de Mas Mariassa. D’allà quedava el darrer ascens tot passant per davant de la urbanització de santa Marina. Mentrestant, la gent més gran ja feia estona que era a l’ermita aixoplugant-se de la calor i resant a l’interior de la mateixa. Així que els fidels anaven arribant, dipositaven rams de flors als peus de l’altar de la patrona. A l’esplanada del recinte una paradeta amb records, imatges, veles i pendons de la santa a una banda. I a l’altra tot tipus de begudes a punt fresques per quan arribessin els portadors, els quals entre un gran rebombori enfilaven la recta final del recorregut. En arribar a l’alçada de la font la comitiva es va aturar. La santa, en el darrer tram d’escales, seria portava per quatre fidels Marines. I així va ser! Entre aplaudiments santa Marina, enfundada en el seu hàbit de monjo, va fer cap a la plaça per acabar entrant a l’església. Es posava així el punt i final a una hora i escaig de camí. Llavors el mossèn va oficiar la missa per la santa i es van cantar els goigs. En finalitzar la celebració, els assistents van donar la benvinguda a la nit amb un berenar-sopar de germanor.
11ENA TROBADA D’ACORDIONS DIATÒNICS A LA ROCA DE MONT-ROIG 140717
Un any més Mont-roig i la Roca es van vestir de gala per rebre els participants i el públic assistent a la trobada d’acordionistes diatònics. Nosaltres ens vam acostar a l’ermita el divendres per assistir al concert que ens va oferir en Guillem Anguera i el seu grup. Ens van presentar el seu cd ’14 Km, amb tot de referències a Mont-roig, la família i els pobles amb els que hi té complicitat. Si el dia va ser esplèndid, la nit va ser magnífica per assistir a la fresca a aquest concert. Mentre el Guillem i el grup demostraven els seu virtuosisme, se t’escapava la vista per avall per contemplar el camp de Tarragona als nostres peus il•luminat. En acabar, els diferents músics assistents ens van oferir una ball folk ben animat, que va convidar a la gent a agafar-se de les mans i posar-se a ballar.
EL REUS DE 1937 150717
Reus ha rememorat els fets que van passar l’any 37 en plena guerra civil. La plaça Mercadal i la Prim foren els centres neuràlgics. A la primera es van alçar tendals amb diferents representacions, així com l’entrada al refugi i la terra que havien tret per fer-los. A la mateixa plaça el diari de la setmana i cartells commemoratius. També la radiofusió de poemes i escrits del moment ajudaven a acotar l’experiència. I entremig gent vestida dels dos bàndols acabaven d’il•lustrar el moment. Una de les visites més reeixides ha estat, sense cap mena de dubte, la baixada al Refugi de la Patacada, on la gent s’aixoplugava dels bombardejos franquistes que van deixar aniquilat el centre de la ciutat. Precisament a les 23h de la nit la recreació final amb imatges que afortunadament ja són història. En record als nostres avis que els hi va tocar viure aquesta xacra de la guerra civil. Perquè això ajudi a conscienciar!
4ART ANIVERSARI DE LAS TERMAS DE RUHAM 150717
Els nostres amics de las Termas estan d’enhorabona i és que compleixen 4 anys oberts i això és per celebrar-ho llargament. En aquesta efemèride hem volgut ser-hi per compartir l’alegria del moment. I és que no tots els negocis han aguantat tan bé. La Maica i el Martí, amb molt esforç, han tirat endavant el negoci i han satisfet la clientela i això és per aplaudir abastament. En bufar les espelmes em vaig recordar precisament del vostre esforç i la vostra perseverança. Durant tot el dia hi va haver sucosos descomptes en tota la gama de productes ofertats. El moment culminant va arribar a darrera hora del dia amb ela sortejos i el pastís de celebració, després dels tallers. Per molts anys amics!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada