Ni el millor dels
metereòlegs ha estat capaç de preveure la nevada d’avui: 28 d’abril de 2013.
Aquesta nit, just abans d’anar a dormir, mig enterbolit, he anat al wc i he
obert la finestrona per veure si plovia. I si, plovia. Ho feia amb suavitat
però sense parar. Els carres baixaven i una espessa boira no deixava veure més
enllà. Abans de tancar la finestra he pensat: -“Què guai quan ha nevat aquest
hivern. Ha estat fluixet enguany. Ara ja em puc acomiadar de les nevades fins l’any
vinent. Què hi farem!”-. Amb una certa nostàlgia he tancat definitivament la
finestra i m’he ficat al llit amb la imatge de blancor al cap. He dormit com un
soc fins que una trucada del Joan m’ha desvetllat tot dient-me que què feia;
que si no me n’havia adonat que la Mola i Llaberia estaven nevades. Com un nen
petit m’he posat el primer que he trobat, he agafat la càmera i he pujat dalt
del terrat. Ostres, només a l’obrir la porta he notat una bufetada en forma de
fred que m’ha fet recular: les temperatures havien baixat i força. He sortit a
fora i efectivament, la Mola sencera i la part que toca a la Mola de la Serra
de Llaberia estaven ben emblanquinades. He acceptat la invitació del Joan i ens
l’hem fotut a veure la neu com dos nens petits que juguen amb la neu el dia que
neva. Hem pujat fins el Coll Roig i de fet tota la part dreta –la que dóna a l’Argentera-
es veia ben blanca. A mesura que tiràvem amunt la blancor es feia més intensa i
la carretera encara tenia neu al mig. Hem anat amb precaució fins que hem vist
la Torre de Fontaubella. Al poble no hi havia arribat! De manera que hem
reculat i hem tornat a la part alta per accedir al parc de Trucafort amb els
Molins de vent que a causa de la boira espessa quasi que ni es veien. Clar allà
encara estàvem més alts i com no podia ser d’una altra manera encara hi havia
més neu. Tota una sorpresa. Allà dalt el termòmetre marcava 1 grau positiu. La
sensació de fred era notable!
Després de donar una bona volteta i de coincidir amb
la caminada Cambrils La Mola –que els ha agafar la nevada de ple- hem tornat al
poble amb un record inesborrable de la retina: una nevada quasi al mes de maig.
Sensacional! Iblama
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada