Feia temps que pensava en fer estada per aquesta zona. Tenia en ment l’eix Saint Cirq Lapopie, Rocamadour i Conques. La regió del Quercy de la mà de ‘Les carnets de Julie’ m’havia enamorat. És terra de bona carn, bon vi, bon formatge i bon pa. D’artesans, d’ateliers, d’artistes... De rius grans i frondosos com el Lot i d’altres més humils però igualment bonics com el Cele. De pobles mil·lenaris. D’una arquitectura -la ‘quercynoise’- molt particular, amb teulades acabades amb molta punxa ja siguin vermelles o de pissarra. Amb cases que s’engrandeixen amunt com de cara al cel. És terra de molins i de gra. És terra de pedra seca, de tòfona, vaques, cabres i animals salvatges (cabirols, llebres, conills...).
La terra d’Oc és germana de la catalana, no en va, molts occitans van fer cap a la nostra. L’occità i el català tenen tantes semblances... Són terres amb molta història, amb diversos ordres religiosos imperants al llarg del temps. De fet és una terra molt religiosa, només cal veure lo impecables que estan els seus llocs de culte. És terra també de pas, de pelegrinatge. És terra amb molta història i molta prehistòria. El subsòl amaga vida de milers d’anys dels nostres avantpassats.
Realment, ens hem sentit a casa! La sortida i la posta de sol que aquests darrers 7 dies hem testimoniat des de la finestrona de casa romandran per sempre a la nostra retina.
Heus ací un resum dels recorreguts que hem fet per aquestes valls.
240722 COLLDEJOU-CIRQ LAPOPIE
Hem volgut evitar grans aglomeracions de manera que hem pujat pel túnel del Cadí i Puigcerdà on hem dinat. Ha estat una aturada de mig camí. Voreges Andorra i després de passar pel túnel de Puymorens fas cap ja a França. La següent etapa és Toulouse on ens ha fet una calor increïble (40 graus). Al cap d’una estona deixes les carreteres amples per endinsar-te al món d’Occitània; carretera sense línies on hi solen passar bé dos cotxes i en les que no pots passar de 70-80 km/h. Aquests darrers 100 km se’ns han fet una mica pesats i més atenent la caiguda de sol. A l’haver-hi molts arbres a tocar t’enlluernes sovint i no vas tranquil.
Finalment, allà a les 20h hem arribat a aquesta meravella de poble que és Saint Cirq Lapopie. Allà ens ha rebut la Marie dels apartaments ‘Charme et jardin’. Ens ha obert el nostre apartament; el de més amunt. A la part de dalt dóna a un preciós jardí que s’obre a la muntanya i on a ben segur que hi farem molta vida. La part de baix en sengles finestrones tenim una vista privilegiada del poble de Saint Cirq. L’apartament és un espai únic ample sota de la teulada aguantat per una encavallada de fusta triangular preciosa. En una punta la cuina-menjador i en l’altra l’habitació. Una meravella! Hem escollit molt bé!
250722 TOUR PER POBLES DE L’AVEYRON
Lugagnhac. És terra de trufes, de fet hi ha molts cartells que així ho indiquen i és que el tipus d’arbre que hi ha (roure especialment) i el clima segur que hi ajuden. Només arribar-hi et trobes el vell Molí fora del poble. Ja a l’interior, les cases es dispersen al voltant de l’església de Saint Pierre es Lens. A tocar camps llaurats amb paques de palla acabant d’asscar-se.
Caylus. Interessant pujar per la Rue Droite (plena d’edificis medievals) fins al plaça de la Mairie (ajuntament) on hi ha un ‘Halle’ o edifici per albergar el mercat setmanal de la vila. A la part alta de la vila hi ha el castell, avui particular. A baix hi ha l’església de sant Joan Baptista. A l’interior, en un dels laterals, hi ha una talla impressionant moderna de fusta de Crist. A l’exterior presents un campanar alt ben visible d’arreu. El centre conserva l’encant medieval d’altres temps.
Chateau de Cas. Va ser edificat el segle IX i al XII hi va haver templers. Hi ha visita guiada a les tardes a l’estiu. Nosaltres hem aprofitat que estava tot obert i hem donat un tomet pel recinte. A part de la fortalesa són interessants el jardí i la capella romànica.
Saint Antonin Noble-Val. És un vila destacada de França. Cal resseguir l’eix que va des la plaça dem Mercat, l’ajuntament vell i l’església. La plaça de l’Halle té un recinte cobert pel mercat. Va ser construït el 1814 pel poble precisament per tenir un cobert en dies de venda. A tocar hi tenim l’antic edifici de l’ajuntament ‘Maison romaine’. Presenta un campanar altíssim i a la façana hi ha una columna treballada amb les figures d’Adam i Eva i l’arbre amb la fruita prohibida. Una mica més enllà l’església de saint Antonin remata un centre ple de comerços interessants. Aquests era una vila que es dedicava a tintar la pell. A la part baixa encara s’hi pot resseguir un interessant circuit de basses des d’on es duia a terme aquest treball.
Varen. És especialment interessant tombar els voltants de la plaça de la font. Des d’allà pots copsar tres monuments essencials: el castell amb part de la porta d’entrada a l’antiga murada, l’Església de Sant Pierre i al començament la font romana amb el monument als caiguts en la primera guerra mundial. Allà, en un banquet d’un parc, amb aquesta vista excepcional de la població hem dinat i hem descansat una estoneta.
Najac. Hem deixat el cotxe a la part alta del poble, que és des d’on obtens les millors vistes de la vila amb el castell al fons aixecant-se a l’altra banda damunt d’un promontori. És interessant la Plaça de Fauburg amb les cases típiques a banda i banda, i sobretot baixar per la Rue du Barriou (millors vistes castell). Vas baixant i a mig camí et trobes la fontana històrica. A tocar del riu Aveyron hi ha l’antic molí. Una vila realment de pel•lícula. De fet l’any 2006 es va presentar el film documental ‘Ici Najac, a vous la terre’ de J.H. Meunier. Vist el tràiler m’ha fet recordar ‘Alcarràs’. A veure si la puc aconseguir.
Villefranche-de-Rouergue. Hem voltat des del pont que travessa el riu Aveyron tot pujant fins a la Plaça de Notre Dame amb l’increïble campanar del mateix recinte. Impressionen les arcades que tanquen la plaça així com els edificis monumentals amb estil occità que voregen el casc més antic. Entremig hi pots trobar edificis singulars que han recobert portalades, balcons o finestres amb frisos de pedra blanca preciosos.
Villeneuve. El centre neuràlgic és la Plaça de Conques amb l’ajuntament i la Rue Pavee que et porta fins a l’Església del Sant Sepulcre. Si vols tranquil•litat i estar quasi bé sol ves-hi un dilluns, ja que la majoria de botigues tanquen. Pots entrar al recinte antic per les portes amb torres que en cara es conserven. Arcs de mig punt i cases d’origen medieval t’esperen en aquest bonic nucli creat als voltant del segle XII i XIV per albergar l’augment de població de l’època.
260722 TOMET PER SAINT CIRQ LAPOPIE I CAHORS.
Saint Cirq Lapopie. No cal dir que llevar-se i obrir la finestra per contemplar com la vila de Saint Cirq es desperta als teus peus és un privilegi. Avui l’hem volgut visitar amb major profunditat. Hem baixat fins a la porta de Rocamadour (gran lloc per fer fotos panoràmiques). Pujant des de la part baixa, la vila se’t va fent gran al teu davant amb les cases amb les teulades ben punxegudes mirant el cel a l’estil occità amb maons vermells, bigues entrecreuades i pedra blanca. Destaquen 5 punts imponents. La vista sobre el riu Lot, el Museu Rignault (que hem visitat i adquirit dos llibres d’André Breton: ‘Nadia’ i ‘l’amor fou’) l’església de Sant Quirc i Santa Julieta amb la torre imponent, la plaça major i la zona de l’antic castell, el punt més elevat de la vila. La vista des de baix al riu no es gens menys despreciable. La volten camps de panís que són regats per les aigües del Lot. Val anar a l’altra banda del riu i pujar una mica. La vila et quedarà exuberant davant teu i damunt el Lot enfilant-se muntanya amunt.
Cahors. Ha estat espectacular apropar-se al imponent pont que travessa el riu Lot (el Valentré) en el meandre que allà descriu. Al seu voltant la vila conserva encara una part medieval força atractiva tot i que no al nivell d’altres viles millor conservades. Val la pena això si passejar per la Plaça monumental de la vila dedicada al fill il·lustre Gambeta amb el teatre. Així mateix, al cor del casc antic, s’aixeca la Catedral de sant Etienne. L’interior impressiona. Hi ha pintures mig esborrades damunt de la portalada principal. Igualment els vitralls de l’absis valen molt la pena. La joia però és el claustre gòtic i la portalada lateral per on s’entra. En ella hi ha un absis picat a la pedra amb capitells i cares per tot arreu. Preciós!
270722 DE ROCAMADOUR A CONQUES
Saint Martin de Vers. Quan ja enfiles cap a Rocamadour et trobes aquesta bonica vila. Pel que es veu aquesta ha estat una terra de templers i hospitalers i zona de pas del Camí de Sant Jaume. Només arribar, ens hem trobat una pintora amb la seva model posant i essent pintada, en un silenci del matí que es podia tallar. A part de l’església monumental, presenta diferents torres de defensa repartides pel nucli imponents. Sobta el vertigen que provoca alguna de les teulades extremadament punxegudes.
Rocamadour. Hem tingut la sort d’arribar-hi per la carretera de just al davant, de manera que hem immortalitzat la millor de les vistes de la vila. El conjunt té tres escenaris. El poble a baix de tot, l’abadia al mig i a dalt de tot el castell. És aquí dalt que hem deixat el cotxe i des d’allà hem optat per comprar el pack d’ascensors per baixar -i pujar sobretot- als diferents nivells. Així en primer terme hem fet cap al recinte de culte a la Mare de Déu negra del segle XII. La zona barreja estils. Realment sembla que estiguis dins d’una fortalesa. Tot ell construït amb pedra blanca i amb gran part del recinte excavat a la roca. Després hem baixat per unes altíssimes escales al poble, per tombar per la zona comercial tot travessant les tres portes que tenia la vila. Finalment, hem tornar a accedir a la part més alta de totes, a la zona del chateau per mitjà del funicular picat a la pedra. A dalt, si vols pagat uns quants euros més, et permeten donar una volta pels ‘ramparts’ (muralles).
Cardaillac. Un altre d’aquells pobles amb encant de França pels que val la pena desviar una mica el trajecte marcat per passejar-s’hi una estoneta de camí a Figeac. Pel que es veu d’aquesta zona van partir molts emigrants occitants cap al Vallès (a Catalunya) deixant-ne petja en el cognom ‘Cardellac’. De la seva silueta en destaquen tres majestuoses torres, dues quadrades (la de més afora és la Tour de Sagnes) i altes i una tercera rodona. Al costat de la més alta s’hi aixeca l’església de Julien. Resseguint la silueta de les cases et pots imaginar la població emmurallada.
Figeac. Finalment hem arribat aquest gran centre medieval important amb quasi 10.000 habitants a tocar del riu Cele. La part més antiga és un veritable museu a l’aire lliure d’arcs de mig punt i edificis medievals en la seva majoria ben conservats. Vull destacar tres espais imponents: la plaça de le Halle, amb el recinte del mercat a la part central, la plaça Champolion i l’església de Sant Salvador. Hi tornarem dissabte per copsar l’ambient del Mercat que s’hi fa.
Conques. Guau! Només em surt aquesta expressió quan penso en aquests vila. És preciosa i única al món. Hem baixat des de la part alta per la rue Gonzague Florens. Hem fet cap a la part de l’absis de l’Abadia de Sainte Foy amb els seus dos campanars immensos aixecant-se al cel. Hem baixat fins a l’esplanada del l’abadia per contemplar la meravella de portalada amb representacions bíbliques. Una de les més maques i més ben conservades a França junt amb la Moissac i altres. Ja a dins et quedes bocabadat amb l’interior. És un recinte enorme amb planta de creu llatina i d’estil romànic occità. Si tens una mica de temps val la pena voltar pels seus carrers i observar les cases que tanquen les teulades amb pissarra negra. Una joia tot plegat! Un veritable museu a l’aire lliure. Quan hi hem anat nosaltres a la tarda ja no hi havia tanta gent. En moments de màxima afluència segur que és angoixant. Al marxar passa per la part alta. La vista des d’allà del poble enmig de l’encreuament de les valls és una delícia.
280722 CAMÍ DE SIRGA I POBLETS DEL LOT
Ens hem llevat ben d’hora amb una temperatura agraïdament fresqueta per enfilar des de dalt de tot de la vila de Saint Cirq el GR-36 que ressegueix el camí de Sirga a tocar del riu Lot. Una distància de 4 quilòmetres plana, sense cap dificultat que es fa en poc més d’una hora. Durant un quilòmetre és com si penetressis a l’interior de la roca i és que antigament aquest riu servia per traslladar mercaderia des de Bordeux. Total que en aquest tram calia estirar amb animals els pesants barcos de càrrega des de la llera. Total que van picar a la roca aquest pas. A banda i banda roures i arbres diversos plens de molsa en els seus troncs que fan de l’espectacle natural un record inesborrable.
El final del trajecte és a Bouziès, un poblet encantador i silenciós pel que val la pena deambular una estoneta.
De tornada a Saint Cirq hem tornat pel tram llarg. Fas cap a la casa d’André Breton. Hem pujat fins a dalt de tot del poble, a la punta més alt, al castell. No cal dir que la vista des d’allà és esplèndida. Avui ha estat un plaer dinar a casa i fer una bona migdiada.
A la tarda, després de comprar quatre coses, hem pujat per la carreterona que serpenteja la llera dreta del Lot. És molt bonic. La carretera va arran dels enormes penya-segats que envolten el riu, al voltant del qual s’eixamplen amb tota la seva lluminositat camps de panís, gira-sols i sembrat. Tot plegat dóna una força al conjunt encomiable. Hem recorregut els pobles següents: Crégols, Cénevières (amb el chateau i tot), Calvignac i Limonge en Quercy. Excepte Limogne els altres són petits i tenen exemples d’arquitectura rural en les seves cases. Solen ser poblets una mica dispersos dels que en destaca el castell, l’església força monumental i de campanar acabat en punxa i que els envolta un paisatge ben verd gràcies a la influència del riu Lot. Per desgràcia enguany, degut a la sequera que patim, molts arbres entornen ja en marrons, cosa rara per l’època que som.
Crégols
Un plaer, cada vespre a l’arribar a casa, poder estar una estona a les hamaques i contemplar Sant Circ de fons i sopar a la fresqueta al jardí.
290722 RUTA QUERCY SUD OUEST
Castelnau-Montratier. En ruta ens hi hem aturat per fer un cafè. En destaquen les cases amb els porxos a la part baixa decorades amb molt de gust. De fet, la vila és una mena de museu a l’aire lliure ja que les parets dels carrers estan plenes d’obres d’art pintades sobre paper. Són impressionants la plaça de la Mairie (ajuntament) i la superba església amb el campanar cobert amb una enorme cúpula verda.
Montcuq. Ens ha agafat la pluja en aquesta localitat. No obstant, les clarianes s’han acabat imposant i hem gaudit d’una passejada pels seus carrers. Val la pena avistar la vila des d’un punt ben alt per veure la grandesa de la mateixa amb la imponent torre de defensa del castell. La part antiga està molt ben cuidada des de la Marie fins a l’església de Sant Hilari. És la terra del Quercy blanc.
Lauzete. Encaramat a dalt d’un turó, és una altra vila de les més belles de França. Pots pujar per un carrer (Gran Rue) i baixar per l’altre (Rue de la Mairie) que hi va paral•lel fina a la plaça des Cornieres, on les cases porxades s’hi aixequen amb l’església imponent de Sant Bartolomé. De les cases en vull destacar la pedra blanquíssima que les decora, en un seguit d’arcs de mig punt en portalades i finestrals únic. I lo cuidat que està en general tot el poble.
Moissac. Un dels llocs que volia visitar abans de morir-me. Avui sóc feliç! Em va tocar estudiar la portalada de l’Abadia de Saint Pierre de Moissac a la selec i després amb els anys he pogut explicar-ho als meus alumnes. Avui ha estat un privilegi resseguir l’estela d’un altre temps plasmat en aquesta portalada inigualable amb el Déu en majestat a la part central i el cel per una banda i l’infern sota devorant-ho tot. Realment fas una entrada apoteòsica a l’església. De l’interior en sobresurt la pintura d’estil llombard de les parets i sobretot l’altar de pedra blanca. De l’Abadia em quedo sobretot amb la influència romànica en la portalada l’entrada i el claustre. Per a més orgull ens han donat un escrit explicatori en català, tu! És corprenedor resseguir aquests capitells del claustre del segle XII. Hi ha tanta història dins d’aquest monument. Pel camí et trobes pelegrins que fan ruta de Sant Jaume.
Puy l’Eveque. A la riba del Lot el poble s’aixeca preciós amb les seves torres i les seves fortificacions. La vista arran d’aigua és captivadora. Val la pena anar-hi a la tarda ja que el sol li dóna al conjunt una força insuperable. És imprescindible voltar per la part vella de la vila on se’t farà evident el passat medieval. Amb raó és una de les viles més boniques de França. Ja que hi ets puja fins dalt de tot on hi ha la majestuosa església l’abatial de San Saveur amb el cementiri al costat.
300722 PASSEJANT ENTRE EL LOT I EL CELE
La del riu Cele és una vall més petitona però amb uns accidents geogràfics i unes viles precioses. Primer però hem volgut arribar-nos al mercat de Figeac. De camí ens hem aturat a dos poblets preciosos: Larganol i Capdenac.
Larganol és a tocar del riu Lot. Encara guarda aquella força de ser una vila potentíssima. Després de l’església de Saint Pierre es Liens pots recorre els portals d’accés a la vila closa fins al Castell. Des de la part alta, la vila encara agafa més força si copses les torres de defensa. El fet que sigui tan a la vora del riu Lot fa que encara fos més vulnerable. Realment mirada des de baix penses que segur que devia estar ben defensada.
Capdenac és una altra vila patrimoni de França. Des de dalt tens una vista brutal de l’entorn amb els camps grocs llaurats ja a aquestes alçades. La part antiga, a la que hi hem accedit des del portal del carrer Peyroleire, val la pena, sobretot la que toca més a la torre-castell i a l’església de Joan Baptista. Al costat de la qual hi ha un jardí medieval molt interesant. De fet és una vila molt compromesa amb la natura. Hi ha un munt d’hotels d’insectes perquè es reprodueixin i fecundin bé les flors de l’entorn. No en va, és una terra de producció de mel.
Figeac. Els dissabtes hi fan mercat i la veritat és que és molt interessant anar-hi. És un mercat enorme que ocupa tota la part antiga i hi pots trobar de tot: roba, verdura, esmoladors, carn, formatge... La part més bonica és de ‘le Halle’ a la plaça Champolion. Des d’allà per un carreró hem fet cap a la plaça de les escriptures, una joia en la que val la pena dedicar-hi una estona.
Faycelles. Se’ns ha fer l’hora de dinar de manera que hem seguit una mica la ruta prevista. De camí, guiant-nos per les indicacions dels pobles, hem descobert aquest amb tres estrelles. Allà hem dinat aprofitant que uns núvols tapaven una mica el sol. Després hem donat un tomet per un dels ‘villages’ petits més bonics que ens hem trobat. És terra de pedra seca i de cases d’estil ‘quercynoise’ que s’aixequen al voltant de l’església de Notre Dame de la Nativitat, amb un dels interiors més bonics i més ben conservats.
Així hem entrat de ple a la vall del riu Cele i hem vist quatre pobles: Espagnac-Sainte Eulalie, Corn, Saint-Sulpice i Marsillach sur Cele. Espagnac i Marsillach provablement siguin els més bonics. Ambdós van aixecar-se als peus de centres religiosos. El primer al voltant d’un Priorat i d’una Abadia el segon. Els pobles s’hi van anar aixecant ben a tocar. La bellesa d’Espagnac és incomparable i més tenint en compte que queda com a suspès a tocar del riu Cele. La vista des del pont; imperdible! De Marsillach em va impressionar molt veure l’església antiga de l’Abadia de Sant Pierre en ruïnes sense sostre mirant directament al cel. De Corn paga la pena la vista des de la carretera mateix. Hi ha un verger preciós amb flors que enamora. Finalment, val la pena pujar fins a Saint Sulpice a la part de les cases adossades a la roca. Des d’allà la vista de l’església amb el poble resseguint primer la baixada i de nou la pujada a la muntanya colpeixen.
Espagnac-Sainte Eulalie
De tornada ens hem deixat perdre per Saint Cirq i els seus carrers enamoradissos, mentre el sol acabava d’esquitxar les teulades vermelles i led façanes amb els darrers esquitxos de dia.
310722 GROTTE DU PECH MERLE
Hem deixat dos dels plats forts de la zona pel darrer dia. El primer ha estat el descens a la prehistòria a la cova de Pech Merle. Hem baixat a les entranyes de la terra per descobrir una cova prehistòrica única, no només per la seva immensitat (mes de 4 km dels que se’n recorre 1) sinó per la grandesa d’alguna de les seves sales per les pintures d’animals com mamuts, búfals i braus i sobretot per l’estampació de mans humanes a les parets de la mateixa cova (sistema negatiu). Sobta com l’artista aprofitava el relleu de les roques per moldejar-hi les seves figures. També és impressionant observar representacions de formes humanes.
De tornada ens hem aturat a Cabrerets per comprar pa i caminar una mica per la vila. A la part alta hi ha l’església de Saint Pierre i el castell (avui privat). Als seus peus, a tocar del riu hi pots observar cases que s’enfonsen a la roca.
Amb una calorada de nou asfixiant hem decidit que ens banyàvem. Així que hem anat fins a l’altra llera del Lot a Cregols i ens hem remullat a les aigües tèbies del riu.
Al migdia hem dinat a casa i hem descansat. A la tarda hem fet el comiat de Saint Cirq pujant des de la part baixa fins a l’alta del poble. Un orgull de vila. Una tria excepcional per haver passat aquests dies de pau i serenor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada