TONGADA DE PLUGES MARÇ 2011

Acabem l'hivern i com un regal hem tingut una llevantada molt necèssaria, vist l'hivern que hem passat. Ha fet fred però no hi ha hagut massa precipitació de manera que aquests ruixats han estat molt i molt benvinguts. En els tres dies de pluja s'han recollit al voltant de 230-250 litres a Colldejou i al voltant d'uns 150 a Porrera. Déu ni do! S'ha complert quasi bé la meitat de la pluja que es recull en un any a les nostres terres. A més ha estat una pluja que no ha fet mal, ha anat caient esglaonadament de manera que les rieres i rierols de la zona han anat creixent progressivament. Fa goig veure com els comellars de les terres baixen plens d'aigua que salta pels marges. El Barranc de Rifà entre Colldejou i Mont-roig i el riu Cortiella n'han estat un bon exemple. De tant en tant va molt bé que faci aquest tipus de pluja per remullar ben bé la terra i per netejar una mica la llera dels torrents. Segons les estadístiques hi ha reserves d'aigua per un dos anys; està molt i molt bé. Portem tres anys amb molt bones perspectives d'aigua. L'any passat hi van ajudar molt les nevades, enguany hi han ajudat les pluges. Iblama

Colldejou

Porrera

ANIVERSARIS I SANTS! Març 2011

Per molts anys. Un any més i noves experiències. Moltes felicitats a totes a les que en els darrers dies heu fet l'aniversari: a la Tere, a la Cristina, a la Rosita, a la Iolanda i a la Fina. Les unes perquè han fet l'aniversari i les altres perquè han fet el sant. La qüestió és poder tenir raons per obrir una ampolla de cava i ens poguem reunir al voltant d'una taula amb un bon menjar i amb unes bones postres. Iblama

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2010-2011

CAMPIONAT DE LLIGA

Barça 2 (Àlves i Bojan) - Getafe 1

El millor: entre Bojan i Valdés.

El pitjor: el desencert de Messi i Villa.

La crònica ______________________________________________________

Després d'uns minuts de tempteig, el Barça es va fer amb el control del partit sense paliatius. Poc a poc van anar arribant les ocasions: diria que claríssimes. El Getafe havia reculat molt però no tapava massa bé les bandes de manera que Adriano i Àlves se'n van fer els amos, fet que suposà que ataquéssim amb superioritat. En un atac d'aquests Àlves va pescar una pilota fora de l'àrea engaltant-la tal com li venia fent el primer gol (1-0); un golarro, impossible per al porter. Arribava el minut 22. Per sempre aquest serà el minut d'Abidal. La gent es va posar dreta a aplaudir per donar ànims al jugador francès. Malgrat el gol la intensitat no va disminuir i vam continuar creant joc i ocasions però no vam ser capaços de rematar les jugades, unes vegades per no xutar abans i altres per manca de punteria. Tot sovint ens compliquem la vida volen fer jugades amb massa filigranes i això fa que molts gols cantats no acabin sent-ho. Ahir entre Villa i Messi en van fallar varies. I en aquestes el Geta a vegades s'acostava a l'àrea de Valdés, el qual en va haver de treure una de molt clara.

A la segona part la tònica va ser molt semblant. Nosaltres teníem la pilota i anàvem arribant. En una d'elles Bojan va fer el segon gol (2-0). Dos partits titular i dos gols, potser que siguem massa injustos amb aquest noi. El resultat semblava que acabaria sent d'escàndol però noi, no hi havia manera. En la meva ment van començar a circular certs fantasmes. Veia que el Geta empatava a dos al final del partit. Vaig fer tot el vaig poder per treure'm la idea del cap. Malgrat tot al final vam patir. Em va donar la sensació que ens cansàvem i que el Getafe feia uns canvis per poder posar la por sobre el Camp Nou, i ho va aconseguir; amb un bonic remat van fer el 2 a 1. El patiment i els fantasmes començaven a planejar sobre el camp. Vam fer els canvis de sempre per reforçar el mig camp però xec ens va costar una mica. Vam haver de treure diverses pilotes de dins l'àrea i s'ha de dir -encara que injustament- que ens va anar del canto d'un duro. Per sort un partit menys, tres punts més i nou record de partits sense perdre superat des dels anys 70.

Ara cal fer front a la part més complexa de la temporada. Hem de ser forts i estar units. Sabem que tenim baixes i molt importants però també sabem que tenim una avantatge i és que som un grup unit i cohesionat, amb uns automatismes i amb una manera de jugar que quan estem fins som capaços de destrossar al rival més poderós i quan no hi estem tant som capaços de guanyar simplement. Ànims Barça, ànims Abi! Iblama

PREMIS ENDERROK 2011

Aquests premis posen de manifest que la música en català i la música feta per creadors catalans està de moda. Felicitats! Després de la moguda dels anys noranta hi havia hagut com una mena de buit i ara sembla que la cosa torna a enganxar. Personalment el 2010 el recordaré per haver descobert i per haver-se imposats grups com els Amics de les Arts, Mishima, Sanjosex, Miquel Abras, Manel, Mazoni, o els consolidats Pets i Gossos... i en un altre apartat Love of Lesbian, Standstill o Delafé. De veritat que tots ells són molt recomanables. Mereixen una estona d'atenció perquè fan bona música i perquè són capaços d'expressar el que sentim i amb la nostra pròpia llengua. Iblama

Premis Enderrock 2011 segons la votació popular

Pop-rock

· Millor artista: Els Pets

· Millor disc: Fràgil, d’Els Pets

· Millor directe: Els Amics de les Arts

· Millor cançó: Flor de primavera, de La Troba Kung-Fú

Cançó d’autor

· Millor artista: Sanjosex

· Millor disc: Al marge d’un camí, de Sanjosex

· Millor directe: Cesk Freixas

· Millor cançó: L’últim adéu,de Miquel Abras

Folk i noves músiques

· Millor grup: La Carrau

· Millor disc: Lo Carrilet de la Cava i les cançons de Josep Bo, de diversos artistes

· Millor directe: Pep GImeno ‘Botifarra’

· Millor cançó: Ara que et miro, de La Carrau

Jazz

· Millor disc: Transplanet Species, de Miguel Fernández

· Millor artista: Biel Ballester

· Millor nova proposta: Carme Canela-Jordi Matas

· Millor disc internacional: Hands, de Dave Holland & Pepe Habichuela

Altres categories

· Artista català en altres llengües: Love of Lesbian

· Grup revelació: La Iaia

· Millor DVD: Cançons a la vora del pop

· Millor lletra de cançó: Tot torna a començar, de Mishima

· Millor portada de disc: segueix-me el fil, de Beth

· Millor web: elsamicsdelesarts.cat

· Millor sala de concerts: Palau de la Música Catalana

· Millor videoclip: L’home que treballa fent de gos, d’Els Amics de les Arts

Premis Enderrock 2011 segons la votació de la crítica

· Millor artista: Els Pets

· Artista revelació: Estúpida Erikah

· Millor disc de pop-rock: Ordre i aventura, de Mishima

· Millor disc de cançó d’autor: Al marge d’un camí, de Sanjosex

· Millor disc de folk/noves músiques: In Fabula, de Kaulakau

· Millor disc català en altres llengües: Adelante Bonaparte, de Standstill

VIATGE A SEVILLA 06-090311

TEXT: Iblama

FOTOS: Txell Gaya i Iblama

5:30h. Sona el despertador. És la nit de Carnaval. Hem anat a dormir tard i estem cansats, però toca llevar-se aviat, l’avió surt d’hora. Acabem d’arreglar els paquets i anem a recollir a mon perquè ens acompanyi i després pugui retornar el cotxe al pàrquing. És de nit encara! L’aeroport però ja porta una bona estona en moviment. La gent s’arremolina al voltant de les línies de control. Anuncien per megafonia el vol a Sevilla. Acabem d’obrir les portes. Com quan vaig anar a Moscou ens toca la darrera filera del darrere... Puntualment l’avió surt de Reus i fa un gir directe al mar. Passem per damunt del port de Tarragona a aquestes hores ben il·luminat i sobrevolem el cap Salou. Si mires al nord pots veure gran part de la costa catalana. L’avió s’endinsa al mar i després torna a girar per tornar a entrar a terra i seguir Península endins. Els núvols, a mesura que tirem avall, són cada vegada més espessos. A mig camí sobresurten unes muntanyes nevades; dedueixo que potser pertanyen a Sierra Nevada. Al cap d’una hora i 20 minuts l’avió aterra a l’Aeroport de Sevilla, amb el cel tapat i una mica més de fresqueta que no pas aquí. Allà mateix a la terminal agafem un bus que ens duu al centre de la capital hispalense. Fem cap a Sant Andrés, prop del carrer de la Campana, on tenim l’hotel: Casona de San Andrés. Pugem a la nostra habitació, desfem les maletes i anem a esmorzar; hem fet gana. És diumenge i als carrers no hi ha massa gent. Agafem el carrer Sierpes i fem cap a la plaça de l’Ajuntament des d’on la Giralda ens saluda per primera vegada. Mentre la Xell parla amb la noia d’Informació em deixo perdre en la magnífica vista de les cases arrenglerades i de diferents colors, impecables, sobresortint entre els florits tarongers, culminades per la gran Giralda. D’allà fem cap a la Catedral, als peus de la qual hi descansen els cavalls amb els carros per donar un tomet per Sevilla. Al costat la Giralda repica les campanes i s’aixeca majestuosa fins a toca dels cent metres. Junt amb el pati dels tarongers, que era on els musulmans es purificaven abans d’anar a resar, la Giralda és l’únic testimoni de l’herència àrab. Temps ha des de dalt de tot de la torre es cridava a l’oració als fidels. L’encarregat de fer-ho va fer que s’hi construís una enorme rampa d’accés –en comptes d’escales- perquè hi pogués accedir amb cavall i més ràpidament. El nom el deu a que a dalt de tot hi ha la Giraldilla; una rosa dels vents de quatre metres que culmina la construcció. Tot el conjunt que hi ha voltant de la plaça amb la Catedral, el Palau Episcopal, la Casa de les Índies i los Reales Alcázares.

La catedral es preciosa. Potser el que menys impacta és l’entrada principal que dóna a l’Avinguda de la Constitució, amb una volta en la que s´hi representen els apòstols. Per mi són més boniques les dos posteriors i la lateral. En les dos posteriors s’hi poden veure dos frisos. En la porta que toca més a la Giralda hi ha representat Colom amb els Reis Catòlics i a la del costat hi ha representat Jesucrist. La més espectacular és la que dóna a los Reales Alcázares. Té una arcada impressionant, és molt alta i al davant –al mig de l’esplanada- hi ha una Giralda petita (Velleta). Amagada al carrer lateral hi ha una arcada d’estil morisc que dóna accés al patí dels tarongers de la Catedral. L’edifici és gòtic amb una ornamentació molt profusa tant a l’exterior com a l’interior. Quan hi entres quedes bocabadat; és altíssima, esvelta com totes les catedrals d’aquest estil amb finestrals a les parts altes fet que fa que no hi entri massa llum. A ma dreta hi ha el mausoleu de Colom, però la part més espectacular és al centre on s’hi aixeca el cor i l’altar principal. Les voltes interior centrals estan ornamentades amb unes enervacions florals precioses. Davant hi tenim l’altar major tancat per una enorme estructura de ferro. Si t’hi pots acostar pots veure la riquesa del retaule de fusta que arriba ben amunt. A la part del darrere, a la mateixa paret on hi ha el retaule, hi ha juntes moltíssimes figures vinculades al món del cristianisme i a sota la cripta. Davant de l’altar hi ha el cor decorat amb fusta a banda i banda del qual hi ha dos immensos orgues. Als laterals de la catedral hi ha ubicades diferents capelles igualment espectaculars, amb moltíssimes escultures tant de fusta com de pedra i altars de tot tipus.

Al costat hi ha los Reales Alcázares. Al llarg de la història ha estat el recinte que ha acollit diferents Monarques des de l’etapa musulmana. Evidentment. És un edifici de defensa, està emmurallat i és un palau. Bàsicament l’estil és musulmà: les voltes fe ferradura, els treballs amb guix, les inscripcions de l’Alcorà, els patis, les fontetes, les ceràmiques a les parets... En pic hi entres et sents transportat a un altre món. A la part del darrere, entre les muralles, hi ha els jardins amb arbres immensos i diferents fonts amb escultures.

La plaza de España és un altre dels llocs emblemàtics de la ciutat. És una enorme plaça de 200 metres de diàmetre que va ser construïda l’any 1929 per albergar la Cumbre Iberoamericana. A cada punta hi dues immenses torres i al mig hi ha l’edifici central, on s’hi van anar situant les representacions dels diferents països. A la part baixa hi destaquen uns habitacles molt curiosos. Hi ha representades les diferents províncies d’Espanya. Amb rajoletes hi ha dibuixat un fet destacable vinculat amb la província en qüestió i antigament a també hi havia uns petits departamentets on s’hi recollien els llibres més importants vinculats a cada territori. El diàmetre de la plaça va acompanyat d’un canal per on –si vols- hi pots navegar amb una barqueta de rems, amb la qual pots passar per sota dels diferents pots que hi ha. Aquests ponts, de la mateixa manera que les faroles, estan guarnits amb ceràmica blaveta. Tot sortint del recinte no et pots perdre donar un tomet pel parque de María Luisa.

A Sevilla hi ha dos edificis emblemàtics més. Un és la Torre del Oro. Està situat vora la riba del Guadalquivir, en un passeig que convida a donar-hi un tom amb tranquil·litat. En aquesta torre, en altres temps, s’hi va guardar l’or procedent d’Amèrica. Avui en dia s’hi pot visitar el Museo Marítimo. Una miqueta més amunt hi ha la plaza de Toros de la Maestranza i al seu voltant, a part del Museu, hi ha diferents escultures al carrer que recorden toreros i picadors.

Val la pena perdre’s una bona estoneta pel Barrio de la Santa Cruz. Està ple de racons i raconets, de placetes, de cases amb les portes obertes on pots observar patis d’estil àrab, plens de rajoletes característiques de la zona. Val la pena entrar en una dels molts bars i fer un Finito o una Manzanilla i menjar unes olives d’aquelles tan grans o una tapilla de boquerones o d’ensaladilla russa. També val la pena donar un tomet pel Barri de Triana a l’altra banda del Gudalquivir. Sevill està plena d’esglesioles i vagis on vagis en pots veure de tots els estils, grans, petites, capelletes... Qualsevol racó és bo per demostrar la gran creença religiosa dels sevillans. Una altra cosa característica és col·locar als carrers imatges dels sants i les santes més coneguts: el Jesucristo del Gran Poder, la Macarena... Val la pena entrar en aquestes esglesioles, seure-hi una estona i observar-les. Hi ha una riquesa en elles increïble. Hi ha uns retaules molt ben conservats. Els carrers de Sevilla respiren un aire d’encens constants i sempre et trobes les portes de les esglesioles obertes. Són uns grans devots!

Si et trobes pluja -com nosaltres vam trobar- està bé agafar una línia circular que hi ha d’autobús i perdre’s una estona pel Museu Naval o el Museu de Belles Arts. En el cas del de Belles Arts hi pots trobar quadres dels pintors espanyols més importants: Murillo, Velázquez, Goya, Zurbarán... S’hi poden veure peces d’antics retaules i també escultures. Altres coses que val la pena fer a la capital hispalense són donar un tomb pel centre amb un cotxe de cavalls i fer un passeig amb una barcassa per un tram del riu Guadalquivir. I com no, pels que els agrada el futbol no pots deixar de visitar els Camps del Sevilla (Sánchez Pizjuán) i el del Betis (Ruiz de Lopera). El futbol és una altra de les grans passions dels sevillans.

En definitiva, que Espanya té un patrimoni impressionant i Sevilla n’és un exemple. Amb tres o quatre dies en tens suficient per veure-la i fer-te’n una bona idea. Iblama

Sevilla en fotos ___________________________________________________


Plaça de l'Ajuntament


Catedral i Giralda


De tapillas


Barri de Triana


La Maestranza




Torre del Oro


Vista del Guadalquivir des del Pont de Triana


Reales Alcázares



Plaza de España


Cristo del Gran Poder


La Macarena


Casa de Pilatos

Interior de la Catedral

CAMPIONAT DE LLIGA
Sevilla 1 - Barça 1 (Bojan)
El millor: Busquets
El pitjor: no sortir del Pizjuan amb una diferència de gols més gran

La crònica __________________________________________________________
La primera part va ser una nova lliçó del nostre equip. No vam deixar que l'equip rival, malgrat jugar amb tres puntes s'acostés a la nostra porteria. No van ser capaços de donar més de tres passades seguides. Nosaltres vam tocar i vam pressionar com sempre, fent canvis constants de posició, especialment després de la lesió de Pedro. Bojan es va situar com a davanter centre, la banda la va ocupar Adriano i a la dreta s'hi va posar Villa. Messi va ajudar a reforçar el mig camp i junt amb Iniesta, Busi i Xavi van cosir de passades curtes els Sevilla, el qual va anar reculant i acumulant homes pel centre. Hi va haver moments en els que els blancs defensaven amb una línia de sis homes. Nosaltres amb paciència vam ser capaços de trencar aquesta barrera amb una passada magistral de Xavi cap a Àlves el qual va habilitar Bojan perquè marqués el primer gol (0-1). El primer període acabava amb un resultat massa curt vistos els mèrtis dels uns i dels altres damunt el terreny de joc. Però el futbol no compta amb els mèrits i si amb l'efectivitat. El Sevilla va situar sobre el camp un dels millors jugadors "boia" de la lliga Kanouté de manera que ell solet alliberava la resta de davanters: Navas i Negredo. Una gran estratègia. I així va arribar el gol de l'empat. A partir de llavors nosaltres vam patir una fase de desconcert que ens podia haver costat que el rival es posés per davant en el marcador. Si el Barça ha de córrer darrer de la pilota estem perduts; per anar bé som nosaltres els qui l'hem de fer córrer. Afortunadament, no van marcar i de nou vam tornar a fer-nos -encara que una mica massa poc a poc- amb el control de la pilota. Érem coneixedors però que el Sevilla jugaria al contratac i que ens podia fer molt mal. Llavors va venir una fase preciosa per al bon futbolero. El migs camps dels dos equips es va trencar i els jugades anaven d'una porteria a l'altra. Podia passar qualsevol cosa. El Barça en va tenir dues de molt clares però no va tenir la sort suficient i al final el partit va acabar amb empat. Un resultat que no em sembla del tot injust!
Els culés hem d'estar contents i pendents del que fa el nostre equip. Evadir-nos del que ens vingui de fora. Volen que caiguem en el parany de la desestabilització i esperem que no ho aconsegueixin. Estic segur que, ara que arriba el moment clau de la temporada, si som capaços de jugar com juguem arribarem a bon port. Ànims Barça! Iblama

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2010-2011

LLIGA DE CAMPIONS

ANADA

Arsenal 2 – Barça 1 (Villa)

El millor: Villa.

El pitjor: la remuntada gunner.

La crònica ___________________________________________________

Després d’un moments de tempteig, el Barça s’ha fet amb el control de la pilota i ha gaudit d’alguna ocasió, especialment una de Messi que no ha sabut tocar bé la pilota davant del porter anglès. L’Arsenal ha sabut pressionar bé el nostre equip i amb el suport de la seva afició han aconseguit remuntar a la segona part. Podríem dir que la primera part ha estat nostra i la segona gunner. Tots dos hem volgut la pilota i al final ens l’hem quedat nosaltres els primers 45 minuts. Així Villa ha fer el primer gol, després d’una assistència de Messi trencant la defensa anglesa (0-1), i mitja part. La cosa pintava molt bé! Només començar els segons quaranta-cinc minuts ja s’ha vist que no estàvem al cent per cent. Corríem darrere de la pilota, no la tenien i l’Arsenal corria molt bé. Malgrat tot hem aguantat bé fins al quart d’hora final on ens hem desmuntat. El gol de Van Persie ens ha destarotat i finalment Arshavin ha fet el segon, donant la volta al marcador. En fi! Tocarà patir!

TORNADA

Barça 3 (Messi i Xavi) - Arsenal 1

El millor: Mascherano.

El pitjor: la campanya que hi ha des d’un sector proper al Madrid dient que ens ho regalen tot!

La crònica _________________________________________________________

A tres bandes. Érem a Sevilla. A dos quarts de vuit em va trucar mon cosí Ricard des de Barcelona que estava nerviós i que se n’anava al Bar a purgar les penes. Pronòstic: 4-1; quasi que la clava! Nosaltres ens vam asseure en un Bar Chill Out al carrer que dóna just davant de la Giralda. Llavors vaig notar que un cert nerviosisme m’inundava. Sort de l’estrella del Norte! Pronòstic: patirem! Just després parlo amb el Martí. Es troba a la Diagonal, entrant a Barcelona per anar al camp. Està neguitós i em diu que no em faci il·lusions que no passarem. No n’hem bé! Acabem de fer unes compres –sota una intensa pluja- i anem cap a l’hotel. Quedem en trucar-nos a l’acabar el partit, si guanyem clar!

El Barça va sortir com sempre a jugar, a tocar i a marcar. Davant es va trobar un dur rival, a la Mourinho, fotent puntades, tallant el joc i quasi bé que diria renunciant a fer res més que deixar passar el temps per conservar el 0-0. Van avançar molt la defensa i van acumular molta gent a mig camp. Si a això hi afegim que el nostre mig camp no anava massa fluid, ens trobem amb una mica d’embús al centre. Quan la primera part ja moria el Barça va trenar una jugada de la seva amb pocs metres i Messi es va inventar un barret per acabar rematant la jugada amb el primer gol (1-0). A l’hotel de Sevilla vam saltar com bojos damunt del llit. A la segona part vam seguir amb la mateixa tònica, arriscant una mica més. La mala sort va fer que ells fessin un gol; bé el va fer Busi en pròpia porta. La Xell en aquell moment va començar a desbarrar! I és que per alt estem perduts! A patir! Quedava molt temps però vam seguir amb la mateixa tònica! Llavors va arribar l’expulsió de Van Persie. Es quedaven amb 10 i en Pep va intercanviar les posicions de Masche i Busi, de manera que vam guanyar amb fluïdesa. Així va arribar el segon gol, tocs ràpids pels mig i Xavi bat Almunia amb una mica de sort; eliminatòria empatada! (2-1). De nou la rebolcada damunt del llit i ulleres per terra! Finalment, el penal a Pedro que Messi transforma en el tercer (3-1). I com no podia ser d’una altra manera, en una jugada tonta d’Adriano ells van tenir l’ocasió de classificar-se però Masche va llençar-se com un heroi als peus de Bendner per refusar la pilota. El patiment s’acabava; a semis! Bon sopar i abans d’anar a dormir trucades de rigor a Barcelona per intercanviar experiències. Sevilla va ser talismà! Iblama

GALERIA FOTOGRÀFICA _____________________________________________

Fotos: www.elmundodeportivo. com

Fotos cedides per JMM

CARNAVAL 2011

I ens hem trobat al Tubo. I hem gaudit amb el partit del Barça i hem menjat unes bones tapes, mentre passaven les carrosses del carnaval i ens feiem una mica més vells comentant els devenirs futurs de les coses que ens fan por i que no volem dir! Com sempre un bon vermut pels que donen la cara i uns una llufa pels qui no la donen; pels qui donen lliçons de com ha de ser la vida. BON CARNAVAL I BONA FESTA MAJOR! Iblama

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2010-2011

CAMPIONAT DE LLIGA

El millor del partit: Keita

El pitjor: Bojan

La Crònica ________________________________________________

M'agraria canviar les coses però no puc! Ens movem en un món plè de priroritats i el Barça no ha estat una excepció. Ha sortit al camp a fer lo mínim; que no és res més que guanyar, i ha guanyat sense masses esforços; ha guanyat i ha imposat la seva llei: jugar, tocar i guanyar. I hem jugat i hem tocat i hem guanyat, sense massses esforços però hem guanyat, jugant amb les nostres armes. toc, pilota, moviment i ... gol! La primera part ha estat molt bona però la segona ens hem anat ofegant en la seva teranyina i no hem pogut marcar un altre gol que ens donés la tanquil'liat!

Fins i tot al final hem patit amb les escomeses del Saragossa, tot i que no han sabut marcat. Al final, el bon joc i la bona disciplina ens han fet guanyadors! Encara que sigui per un gol a zero. Visca el Barça!

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2010-2011

CAMPIONAT DE LLIGA

València 0 - Barça 1 (Messi)

El millor: Adriano

El pitjor: aquest patiment endèmic que els culés tenim per perdre tot i que l'equip fa les coses bé.

La crònica _______________________________________________________

Guardiola tenia ben clar que el València ens tenia presa la mida. Aquests darrers temps sempre ens havia posat problemes i fins i tot és just reconèixer que ens podia haver guanyat. El seu mèrit està en pressionar-nos ben amunt i no deixar-nos respirar. Fins el primer quart d'hora els va sortir bastant bé. Calia que nosaltres superéssim la línia tant avançada que tenien ells i de fet no ho vam fer massa. Vam tenir dues ocasions i poca cosa més. Semblava que no era el dia de Leo.

La novetat tàctica d'en Pep va consistir en jugar amb una mena de 3-5-2, com juvaga la Lazio anys enrere. Amb tres centrals, un mig cap reforçat amb dos carrilers i dos puntes. La clau era tenir més ajudes a mi camp i potser agafar al València amb més toc al centre, superant la defensa avançada. A la segona part el València va continuar amb la tònica habitual i nosaltres vam consolidar el joc, tot i que no arribàvem amb claredat. I pot ser que la clau fos l'entrada de Pedrillo per allargassar el camp i reforçar encara més la banda, al mateix temps que retocàvem el sistema i tornàvem al 4-3-3. I nois llavors va arribar el gol. Adriano fa una jugava genial per banda dreta, se'n va del defensa i habilita a Messi que des de el punt de penal xuta ras i bat al bon porter del València (0-1). Un quart d'hora de patiment i final. Sort que estàvem al Tubo amb l'Isra, el Martí i el Luis i matàvem les penes amb tapetes i cerveses. Potser les vam matar massa les penes! Ens ho vam passar bé! Iblama