DIVENDRES 010411 – TROS: ESPORGADA, LÍQUID I ESBARJO
Quin dia; va fer un dia d’estiu, pràcticament, ideal per començar a posar-se una mica moreno. Vam anar al Maset a Porrera. Tota la setmana espero aquest moment; de veritat que em sento súper realitzat i el cert és que vam fer de tot una mica. D’entrada vam anar a la part alta per acabar de fer una passada de líquid per l’herba. Mentrestant jo em dedicava a treure les males herbes, el problema era que eren les pitjors males herbes: verders i una mena d’herba amb punxes anomenada glaó que no la veus fins que te la claves als dits. Cap a les dotze vam fer una aturada tècnica per reposar una estoneta a l’ombra de les alzines. S’hi estava de conya! Després va arribar el torn del rasclet i finalment el del xurrac per eliminar les rames mes baixes. Amb el sol a l’esqueneta vam dinar i fins i tot vam tenir temps d’estirar-nos una miqueta i poder contemplar els blancs núvols que circulaven per damunt de la serra del Montsant. Únic! La tarda la vam dedicar a esporgar una mica els avellaners més atapeïts i abans de marxar encara vam tenir temps de plantar unes atzavares procedents dels Racons, regar els geranis, treure el cap per veure com els allets i les favetes cada dia són més alts i fins i tot donar un tomet al voltant del riuet per buscat espàrrecs. Un dia complet, complet! Reconec que a la nit, quan vaig arribar a Colldejou, vaig dormir ben pla, pla! Ets d’aquells moments en la vida que et sents àmpliament recompensat!
DISSABTE 020411 – HORTS D’EN RIC: PRIMERA PLANTADA
I no es a acabar aquí la cosa! Ens vam llevar amb els crits de la Festeta la qual és el rellotge més puntual que tenim a casa. Ella en pic veu llum comença a piular fins que la responem. Si no la tapes a ben segur que et desperta quan ella considera que ja és de dia.
Vam pujar amb la furgo del Ric. El dia va iniciar-se una mica malament ja que no se’ns va engegar el motocultor. Sort en vam tenir que la setmana anterior si que es va engegat i vam poder llaurar gran part del terreny. Ens vam dedicar, sense posar-nos massa nerviosos, a fer els crestalls, aprofitant que la terra encara era força tova. Un per cada banda; ell amb la pala i jo amb l’aixada. La calor no era tan forta com la que va fer el dia anterior. Almenys bufava un ventet que t’alliberava de la xafogor. Havent esmorzat vam continuar sense poder engegar el motocultor i fent els crestalls que ens mancaven. Finalment, coincidint amb l’arribada de la Xell, mentre el Ric arreglava el conducte de l’aigua, ens vam dedicar a iniciar la plantada de cebes i enciams de dues classes: normals i vermellets. Quina ilu! Per fi l’aigua va poder baixar fins a l’hort i vam poder regar el que havíem plantat. No vam marxar sense abans collir uns enciamets que encara quedaven.
Ens hem reunit al pis verd la família de la Cristina i la del Joan. Hem pogut gaudir d’un bon dinar: d’entrant coses per picar, de primer un pastís de salmó, pernil dolç i tonyina –boníssim- i de segon una bona paella a la Cris & Joan. Reconec que les paelles no són massa “santo de mi devoción” però aquesta m’ha agradat. L’ambient ha anat pujant de to i s’ha vessat dues vegades vi per damunt de la taula. Deu ser una bona senyal; tot plegat quedarà ben beneït! Finalment, els postres com sempre suculents amb maduixes amb gelat i dos braços de gitano un de trufa i un de crema. Ah, i cava, forrrrrrça cava! Què mai en manqui! Iblama
