BARRAQUES REUS 2012, SANT JOAN I AMICS DE LES ARTS A VALLS 20-240612

BARRAQUES 2012
Tot just acabar els exàmens de la selec i les recuperacions, la nostra ciutat, gràcies a la col·laboració de les entitats reusenques ha organitzat una nova edició de Barraques al Parc de la Festa. Han estat quatre dies d'entitats, concerts, cerveses, menjars, xerrades i festa. De veritat que han estat quatre dies extraordinaris que fins i tot ens han permès el canvi de la nit al dia la nit més curta de l'any: la de sant Joan.
De les actuacions em quedo amb la dels Buhos (amb les seves versions i les seves pròpies cançons; http://www.buhosrock.com/noticies.php?idi=cat), Txarango (amb el seu mestissatge; http://txarango.com/), Gertrudis (amb la seva rumbeta; http://www.gertrudis.com/)i Miquel del Roig (amb les seves cançons reivindicatives i de denúncia; http://miqueldelroig.blogspot.com.es/ ). No puc obviar el gran concert que va fer l'Albert Pla (http://www.albertpla.com/), amb els seus deliris de sempre, els Son de la Chama (http://www.elsondelachama.com/) i Santo Machango (http://www.santomachango.com/).

DIA 01: 200612

DIA 02: 210612

Cercavila de Barraques: Bromerot, Drac, Nanos, Àliga, Gegants Negres, Bou, Cercolets, Lleó i Basilisc.

Eina

Reincidentes

 
DIA 03: 220612

Tancant els gegants a l'Ajuntament

Sopar Mestres

Son de la Chama

Santo Machango

Gertrudis

DIA 04: 230612  
REVETLLA DE SANT JOAN
La nit de sant Joan sempre és especial. Ve a ser com una mena de donar et tret de sortida al nou estiu que comença i a la caloreta. Per molt gent és un cap d'any posat al bell mig de l'any (just al mes sisè). Amb les fogueres s'intenta cremar els mals esperits i les males sensacions per donar la benvinguda a noves il·lusions i nous reptes.

COLLDEJOU

El Centre Cultural i l'AVA van organitzar la festa de sant Joan al poble.
A les 21:30 hores va tenir lloc l'encesa de la foguera damunt de la pista a càrrec dels "piròmans" de sempre: Espantall, Joanet, Josep... Una hora més tard ens vam reunir al frontó per sopar plegats coca en recapte, conill o pollastre a l'ast i brindar amb cava i menjar coca de sant Joan. Van amenitzar la nit un duo molt salat de Jaén; que per cert van tocar tot tipus de boleros.
 

I per acabar de fer la festa ben completa vam acabar a Barraques de Reus. Després d'un cert temps vaig tornar a veure com es feia de dia una nit de festa.

Txarango

Miquel del Roig

AMICS DE LES ARTS A VALLS 240612
I per tancar un cap de setmana excepcional vam acabar participant de la festa major de sant Joan de Valls. Al Pàrquing vell van tocar els Amics de les Arts (http://elsamicsdelesarts.cat/). L'estiu passat i l'anterior ens ho vam passar molt bé amb ells. Ara enceten la nova gira del nou Disc Espècies per catalogar. 

Ens van oferir una mena de primera part amb cançons del darrer disc. El directe és molt bo i el so ha millorat molt però crec que han perdut amb força i ritme; com si haguessin baixat una marxa. 
El plat fort va arribar en la part final amb les cançons que els han fet famosos del seu Bed and Breakfast.
Un concert amb la mida justa de cançons i el temps exacte. Iblama

LES PARAULES MÉS LLARGUES I LES CINC VOCALS (EN CATALÀ)

                Les paraules més llargues

Les tres paraules catalanes més llargues són: anticonstitucionalment, tetrabromofluoresceïna i tetraclorobenzoquinona, amb 22 lletres cada una.                             

                                                 

                Les cinc vocals

En català hi ha 277 paraules que tenen les cinc vocals una vegada cada una. No n'hi ha cap, però, que les tingui per ordre alfabètic, i només quodlibetal les té en ordre alfabètic invers. La més curta és ouaire, i la més llarga constructivament.           

                     http://www.dilc.org/

PARTICIPACIÓ A RELATS CONJUNTS

Relats conjunts http://relatsconjunts.blogspot.com/ ens proposa que ens suggereix aquesta imatge. Aquesta és la meva proposta.

Hola Martina!

Si, l’he tornat a veure.

Te’n recordes de les vacances que vam passar amb la mare a Kork fa cinc anys? El primer dia vam arribar molt cansats del llarg viatge fins a aquell poblet de mala mort. Nosaltres ens pensàvem que l’hotel era a la mateixa ciutat però no, l’hotel era en un petit poblet al nord, Farra.. nosequè. Quan per fi vam arribar ens vam trobar en una casa a les afores en que hi vivia la senyora Ferrman. A tu et va caure el món al damunt. Ja t’havia costat prou venir amb mi i la mare i a més et portàvem a un lloc de mala mort.

Era al vespret i la senyora Ferrman ens va dir que només hi havia un lloc on a aquelles hores ens podien oferir sopar: The Tavern. Estàvem afamats, te’n recordes. Quan vam entrar en aquella taverna tothom ens va mirar alçant els ulls per damunt d’aquelles llargues gerres de cervesa. Tu directament te’n vas anar cap al racó més allunyat de la barra, com hipnotitzada i te’n vas anar a seure, mentre ens deies que volies una hamburguesa;  amb la mirada perduda i perduda en els teus pensaments. L’amo de The Tavern ens va servir el menjar i les corresponents cerveses i tu, mentre menjaves amb desgana, miraves un quadre que hi havia al costat de la taula amb molt de color i amb gent que semblava que ballava o que queia. Més enllà n’hi havia un altre més gran encara, i un altre i un altre. En total hi n’hi havia 7 en tot el local amb diferents mides i de diferents tonalitats, però el mateix dibuix. Quan ho vas descobrir amb la boca plena vas dir: -<>-.

Aquell vespre a prop de Cork, mentre sopàvem et vaig proposar una juguesca. Que si tornàvem a veure la imatge et convidaria a sopar. I tu, amb la teva gràcia de sempre, em vas dir que preferies que et donés els calers per fer el que et donés la gana.

Doncs filla, avui he tornat a veure el famós quadre. L’he vist en una botiga de quadres que hi ha a tocar de sant Francesc, tot remenant buscant per ta mare una imatge que li pogués agradar per emmarcar-la i regalar-li pel seu aniversari. I t’ho dic tot escrivint-te a l’antiga una carta perquè sàpigues que quan ens veiem et pugui donar els diners que et pertoquen i al mateix temps et pugui fer un petó, perquè t’enyoro molt Martina.

                                                                                  Isaac

ET REGALO UN PERSONATGE 2: LA BRÍGIDA

Participació a ET REGALO UN PERSONATGE 2 de http://ricderiure.blogspot.com.es/2012/02/et-regalo-un-personatge-2.html.

La Montse (http://fonsdarmari.blogspot.com.es/2012/03/la-descoberta-den-jim.html ) ha creat en Jim i Jo (iblama) creo la Brigida .
Aquesta és la meva participació.
 

En acabar en Jim i en Tinet es van mirar. Se sentien però no es van dir res! Un volcà de sentiments i emocions va envair el seus cors. Ambdós se sentien atemorits pel que pogués dir la gent. No sabien ben bé com expressar tot el que els oprimia. Però hi ha moments en els que no cal dir massa cosa més . Del cos t’emana com una mena d’energia que es compenetra amb la de l’altre si t’hi avens; sobren les paraules. Va absorbir amb nervis el darrer traguet de cervesa que li quedava al got. Va treure’s de la cartera un bolígraf i sigilosament li va anotar quelcom darrere d’un bitllet vell de bus i ho deixar mig amagat sota del seu got. Va agafar la seva cartera i després d’una intensa mirada va sortir del local. En Tinet no va gosar girar-se. Nerviós va posar la mà damunt de la nota i la va arrossegar fins amagar-la sota de la taula. Encara tenia el got mig ple però se’n va anar al lavabo. Es va tancar i va mirar la nota. Era un maleït codi postal. I què volia que fes? Va tornar a la taula però ja no va ser capaç de fixar-se en res del que succeïa al seu voltant. La seva ment ordia què podia fer.

La Brigida era una noia una mica especial. Treballava en una guarderia tot i que no li agradaven els nens i jugava a futbol amb les amigues malgrat no ser de cap equip ni haver vist mai un trist partit per la tele. Li agradava això de fer anar les cames i els peus i jugar amb la pilota.

Plegava a les tres de la guarderia i els dimecres solia passar per correus. Li agradaven els reptes i es picava amb el seu germà Jim per conèixer persones noves. Va demanar el seu número i l’operari va obrir la guixeta; n’acabava de treure una carta.

CAP DE SETMANA DEL MEU ANIVERSARI 14-170612

He fet dues passades amb la màquina d'ensofatar al coll. Comença a fer calor. l'Acabo i me la trec de l'esquena. M'assec sota d'un avellaner, estiro el jersei que duc lligar a la cintura i m'hi estiro al damunt. Miro el cel; està completament net. Respiro. Tanco la ràdio i escolto. Em trec les ulleres i tanco els ulls. Penso amb dissabte i em fa molta ilu trobar-me amb la gent que estimo i poder celebrar el meu aniversari. 
Sóc conscient de com he viscut fins ara; sóc conscient de les etapes més fosques i les més clares. No sé que em trobaré demà. Només estic amatent al present i al futur més immediat. Sóc feliç i em descobreixo com sóc i me n'alegro -després potser de massa temps- que m'he d'acceptar tal com sóc amb les meves limitacions i les meves virtuts. I només puc que donar gràcies a tots aquells que "m'aguanteu" i que d'alguna manera o altra em feu partíceps d'un raconet a les vostres vides. Gràcies!


DIJOUS 140612 - REUNIÓ REVISTA LO COLLET JUNY 2012
Després d'una setmana moguda, entre la sele i les proves de recuperació i preparar la revista, ens vam reunir a la seu del Centre Cultural per enllestir el número d'estiu de Lo Collet. A veure si agrada!

DIVENDRES 150612 - TROS: DIABLÓ, SOPAR A L'HOTELET I ESCALFANT MOTORS A CAL XELO
Després de tres collites podem donar per finiquitats els pèsols, les faves i els alls. Ha fet molta calor i les plantes poc a poc s'han anat assecant. 
Així que vaig dedicar la jornada a fer passades preventives contra el diabló. Una "bestiola" que mossega l'avellana quan es tendra, fent un foradet a la closca, i es menja el cor de l'avellana. La closca es desenvolupa però quan plegues les avellanes en algunes hi veus un foradet, les piques i les trobes buides. Apassionant!

A la nit, vam celebrar més íntimament el meu aniversari, tot sopant a l'Hotelet: amanida de rulo de cabra amb fruits secs i graellada de verduretes, ah, i braves. Boníssim! Després vam fer cap al Casal on vam començar a escalfar motors amb l'Albert, la Tere, la Marta, la Xell, la Lu i el Ric. Ens esperava una nit curta i un dia llarg!

DISSABTE 160612 - ANIVERSARI ISAAC I ANNA: 36 i 35 ANYS
I si en ser de llarg; de tan llarg que l'esperes és fa tan curt ue n'hi te n'adones que ha passat.
A tocar de les 10:45h ens vam posar mans a la feina per preparar la fabulosa fideuà que ens va preparar l'Albert (amb pinxe Isaac). Primer vam rossejar els fideus a la immensa paella, mentre la Xell i la Rosita preparaven els calamars i les gambetes. Després vam fer la picada amb julivert, alls i pebre vermell; ah, i una miqueta de sal. Llavors vam cuinar els calamars i les gambetes i quan es va acostar l'hora de dinar ho vam ajuntar tot i hi vam afegir la joia de la corono: el fumet de peix. Ho vam deixar que s'anés bevent el suc i en vint minuts llest. Els fideuets van quedar ben trempadets.

Mentrestant va anar arribar i la veritat és que tothom va ser molt generós amb mi. Els regals que vàreu fer-me els recordaré sempre. I per cert, molt útils. 

Arribava l'hora de dinar. Ens vam fer la foto general de grup i ens vam anar asseient a la taula per menjar-nos el vermut. I au, a fer plats de fideuà amb l'allioli de la Rosita. BO-NIS-SIM! De postres vam passar com un "bolado" meló i síndria. I així vam arribar a l'hora del dolç. Una representació dels més menuts ens va fer seure a mi i a l'Anna i ens van aparèixer amb un pastís (gentilesa de Pastisseria Xell's) de xocolata amb ous (que per cert van ser arrencats en un tres i no res). Vam bufar les espelmes i ho vam ajuntar amb quatre passtissos més. Quina afartada! I al final encara hi va haver mésssssssssss regalssssssssssssssssss! Increïble! 

La tarda va anar perdent-se i la gent va anar marxant, fins a una altra ocasió. 

Quin estilacu eh donant de menjar al Cesc!

De tot cor donar-vos les gràcies a tots!
Encara vam tenir "ganes" d'anar a fer un gelat a l'Hotelet, eh!


DIUMENGE 170612 - HORTS D'EN RIC: LLIGANT I FENT HERBA
Ha estat un matí una mica durillo. Em notava pesarós! Així que he optat per descansar força.
A la tarda ha vingut la revifada. Després de dinar (fideuà per cert) m'he fet un cafè ben carregadet i me n'he anat a l'hort. Per primera vegada i he anat en màniga curt i no he sofert cap picada. Quina sort!

M'he dedicat a lligar les tomaqueres. Algunes d'elles són més fortes que les canyes i ja pugen a tocar del cap. Fan la mar de goig! I abans de marxar he fet una mica d'herba emprenyadora entre els tiribecs i les pebroteres. I m'hi hauria passat una bona estona més en aquell silenci i aquella pau. Tanmateix el cap de setmana arribava a la seva fi i havíem de tornar a Reus.