TROBADA BARRI DE DALT DE MONT-ROIG 030814

Després d’uns dies de tempesta ha arribat la calma; i tant si ha arribat. En el context de la fira de Mont-roig, hem ascendit des de la part baixa del poble fins a dalt de tot amb un sol que desfeia les pedres. I encara ha tardat una bona estona a esllanguir-se. Així que hem suat la cansalada.

A dalt de tot del carrer d’Amunt s’ha fet la plantada, comptant amb la participació de les següents colles: Barri de dalt de Mont-roig, Montbrió, Sant Carles de la Ràpita, Lluna Roja de Miami, Riudecanyes, Alcover, Vinyols, les Borges Blanques, Colldejou, Puigpelat i els sis carrers de Mont-roig.

Hem anat baixant pel llarg carrer de la Mare de Déu de la Roca fins arribar a la plaça Miramar. Els carrers com sempre estaven plens amb gent amb ganes de gresca. Els presents tenien especial interès en descobrir quin nou moviment o quina nova contorsió ens oferien els Pitots. Al llarg del recorregut, les colles hem pogut refrescar-nos amb diversos punts de beguda fresca.

Finalment, hem fet entrada colla per colla al recinte de la Fira. Hem fet una ballada personal de cada grup i una tocada final compartida, amb la que s’ha conclòs el cercavila. Cada colla ha rebut un obsequi recordatori de la trobada.

En acabar, ens hem desplaçat a les antigues instal·lacions de la Cooperativa on hem sopar plegats pa amb tomàquet i embotit divers amb síndria de postres.

LA TROBADA EN IMATGES ______________________________________________________

TROBADA DE COLLDEJOU 020814

Els millors dies de l’any s’acosten a Colldejou. Les banderes en blanc, vermell i verd junt amb  senyeres han estat col•locades als carrers a l’espera de la nostra festa major en honor a sant Llorenç. El primer gran acte de les festes és la trobada de gegants. Aquest 2014 s’ha celebrat el dia 02 d’agost i la veritat és que ha representat un cúmul de sensacions contradictòries amb final feliç.
És evident que estem tenint un estiu estrany i aquest primer cap de setmana d’agost no n’ha estat excepció. Una borrasca procedent del nord ens ha fet la guitza. Al llarg del dia es va anar informant a les colles de l’estat de la trobada. De moment el temps s’aguantava. A tocar de les 18 hores els participants van anar arribant per plantar els seus gegants. I quan tot estava a punt per començar... comencen a caure unes gotes ben grosses. A la plaça els més menuts amb els seus timbals penjats al coll i la gent que esperava van haver d’aixoplugar-se. I una pregunta que trenca el cor–“...però per què plou ara mama?”. Com vam poder, a corre-cuita, mentre la pluja anava a més, vam entrar la Fumada i el Fumat a l’església. Mentrestant, a la pista, on hi havia la plantada, com van poder van tapar els gegants que ja estaven muntats. I va ploure! I la veritat és que el cel no augurava un futur gaire esperançador.
Però, com per art de màgia, al cap d’una mitja horeta llarga, el temps ens va donar una treva. Per entremig dels espessos núvols una ullada de sol va ser l’esperança a la que ens vam aferrar. I si; a partir de les 19 hores vam baixar fins a la plaça de l’església. Semblava que la gent s’hauria espantat amb la pluja però no, no va ser així. La plaça com cada any estava plena de nens i nens, avis, àvies, pares, mares... i tenien ganes de gegants. Moltes ganes de gegants! Així, una a una, les colles d’Alcover, Barri dels sis carrers de Mont-roig, Hospitalet de l’Infant, Pitots de Mont-roig, Poboleda, Tivissa, Vilanova d’Escornalbou i Colldejou van anar accedint a la plaça envoltant-la fent una mini plantada prèvia als balls que cadascun d’ells ens van oferir.
Pels de casa el moment més emotiu va ser l’entrada a la plaça dels nostres gegants: la Fumada i el Fumat, l’Oriola, la Iaia i l’Espantall. Impressionant veure com un poble com Colldejou amb poc més de cent cinquanta habitants és capaç de fer ballar cinc gegants.
Cap a la part final de la darrera ballada unes amenaçadores gotetes van tornar a fer acte de presència. Així que vam accelerar una mega ballada conjunta final que es va anar allargant mentre els grallers van voler. Hi havia ganes de gralla i timbal també.
Amb els gegants guardats vam anar cap al casal. Allà havíem preparat el berenar sopar per a les colles participants. Pa amb tomàquet i embotit variat, amb beguda diversa i de postres la menja estrella del poble: mató de Colldejou. També hi va haver cafès i licors per a tothom. Amb les colles a mig sopar, els més menuts –i altres no tant- vam organitzar un partidet de futbol al frontó, mentre els grallers de l’Hospitalet hi posaven música a tot plegat.
En la pau de la nit, la colla de Colldejou va poder sopar amb tranquil•litat, amb l’alegria d’haver pogut celebrar finalment la trobada i amb l’enorme satisfacció d’haver-ho fet possible un any més, i ja en van vint-i-un. Tot un repte!

PETIT ÀLBUM DE RECORDS DE LA TROBADA _______________________________________

CONCERT DE BONOBOS A CONSTANTÍ 010814

És ben clar que la música en català viu un moment impressionant a nivell de producció. Hi ha  tot un ventall de grups que amb diferents estils han anat omplint els escenaris catalans. Darrere dels més coneguts i dels que han tingut més promoció però també hi ha un grapat de grups que vull reivindicar pel seu treball ben fet tot i que potser no han comptat amb tanta promoció que els altres. Avui vull presentar -per segona vegada- els Bonobos. Venen de la Catalunya central i aquest passat divendres ens van presentar el seu primer disc Animalanima a Constantí, en el context de les festes del poble. Per cert; vull remarcar que any rere any Constantí ens ofereix gratuïtament uns concerts que ni la mateixa capital del Baix Camp ofereix. Pels seus escenaris repartits pel nucli antic del poble han passat artistes consagrats com els Sidonie, Mishima, Quico el Celio, Whiskins junt amb les millors orquestres. Però el gran mèrit és que com a bons coneixedors musicals –no en va són el bressol d’un dels millors grups musicals de Catalunya: els Pets- han obert la porta a grups novells. I com deia aquest 2014 han portat els Bonobos. A la plaça de les Escoles Velles, ens van oferir un gran concert.

Els Bonobos el vam descobrir a sant Joan de les Abadesses en el Festival Clownia junt amb els 9son (grup que també recomano). La veritat és que et transmeten una energia i una positivitat que s’encomana. Els ritmes de les seves cançons combinen la rumba, el funky, cúmbies... Ells mateixos han creat una nova etiqueta per encasellar-los ja que diuen que fan música “patxanga carinyosa”; doncs això. Tot i que la gent no els coneixia massa van ser capaços d’encomanar el seu lema “Animalanima” i la gent va acabar perdent la timidesa per acabar ballant i cantant les seves tornades. Cal recordar que era el vostre segon concert en terres tarragonines. El primer va ser a l’Acampada Jove.

I què dir de nosaltres? Doncs que els Nòmada, Barcelona, Primavera, Plaça del sol, La por, Una cançó, Mi gente o la Vida entre moltes altres, ja formen part de les nostres vides. Gràcies pel vostre treball i per la vostra trempera encomanadissa. Us seguirem!

I en aquest context trobar-te amb ex alumnes de repàs que estimes i que van ser ells precisament els que em van permetre descobrir grups com vosaltres, encara m’omple més de joia. Jo sóc d’aquells que amb 38 anys va als concerts dels Txarango, Catarres, La Troba... i gràcies als seus alumnes.