En un partit de la lliga francesa entre el Bordeaux i el Niça, l'àrbitre, veient la calor sufocant que feia a l'hora del partit i veient l'extenuació dels jugadors, cada vegada que hi havia una interrupció per canvis o per atendre un lesionat, permetia que els jugadors d'ambdós equips s'acostessin a la banda perquè els hi donessin aigua i els hi fessin massatges a l'esquena. L'àrbitre no tenia cap inconvenient en donar-los-hi temps. Això a la nostra lliga és impensable. Segur que l'àrbitre ensenyaria targeta al jugador o l'amonestaria. Som tant diferents!!!!!!!!!!

TROBADA A L'HOSPITALET DE L'INFANT 160809

Tot i que va ser de cara al tard, el sol encara espetegava ben radiant a la paret del vell hospital on hi havia la plantada de gegants. A les set la plaça ja estava plena de gent amb ganes de gresca. Entre el gelat i la beguda fresqueta esperaven el començaven del cercavila. El nostre amic Espantall va fer les delícies d'un públic cridaner i espectant, per aquests carrers tan planers d'Hospitalet. Vam fer un recorregut al voltant de l'hospital passant per l'església. A més, al llarg de la rua, vam trobar-nos amb molts estrangers que gaudien com el qui més de la festa. Al cap d'una estona vam tornar a fer cap a la plaça de l'hospital i cada colla va fer el seu propi ball, una vegada que el sol afortunadament ja s'havia amagat. Tot el gruix de colles, després d'haver fet entrega dels recordatoris, va ballar el ball final. Feina la mar de goig aquella plaça! Finalment, després de desar els gegants als vehícles ens vam dirigir a les escoles. El millor de la tarda arribava. Ens oferien un extraordari sopar els de la Colla de l'Hospitalet. De primer una agradable amanida amb enciam, col, olives, tomàquets, ceba... De segon un plat amb carn a la brasa: xistorra, cansalada, llonganissa i costella. I de postres gelat. Esplèndit! Ja de nit vam tornar cap als nostres llocs d'origen, on vam arribar igualment acalorats, cansats però ben alimentats. Iblama

PUJADA A LA MOLA 130809

I si! tot i que la nit anterior vam tenir sessió de pro al casal, després del cinema a la fresca, a les nou, amb força puntualitat, ens trobàvem a la plaça Sitjar. Ja es veia que el dia prometia. Llàstima de la mica de boirina que molestava la vista perquè el dia fou esplèndit. Així doncs vam ascendir pel camí fins al Coll de Guix. La pujada es força amena. A més els voltants del camí estan molt ben cuidats i nèts després de la neteja que hi han fet. A la part esquerra sempre ens acompanya la Serra de Llaberia amb el seu paisatge canviant. Segurament, l'últim tram és el més costerut i complicat. En pic arribes al Coll del Guix tens una visió preciosa de la serra i una imatge diferent de la Mola. És increïble veure com les muntanyes i les serres tenen unes perspectives tan diferents en funció des d'on les miris. Per cert! vam fer una primera paradeta.

A continuació s'obre un caminet planer que passa pel mig del bosc abans no s'inicia la part més dura del trajecte que és l'ascenció final a la Mola. És mitjanament dret i hi ha força pedra lliscant. Això fins que arribes a mig camí. Fa pujada però hi ha una mena d'herba seca entre els centenars de roques que treuen el cap. De vegetació poca. La següent parada la tenim a la zona de la gran bassa; avui en dia quasi seca entre la set de les cabres i la poca pluja que hem tingut darrerament. És bonic mirar a la part esquerra on pot veure part del Priorat governat pel Monsant. Per aquesta zona encara es conserva una mina de pluja natural impressionant. Està feta de pedra a través de la qual es filtra l'aigua. Es veu que la gent que habitava per aquestes contrades agafava aigua d'aquí. A continuació uns metres més amunt arribes a la zona de la fortificació carlina. A la cinglera es veu Colldejou petit, petit, petit...

Vam esmorzar i vam esgotar les existències d'aigua, de manera que vam haver de passar a beure vi blanc de Cal Pla. A les alçades encara és més bo. Ens vam fer la foto de rigor i després de contemplar un paisatge únic fins al mar, de nord a sud i de l'est a l'oest, vam començar el descens per la zona de la font freda. En aquell moment si que la calor apretava de valent. A més el descens és força accidentat ja que hi ha molta preda solta i això dificulta molt l'estabilitat de les cames. De totes maneres al cap de mitja hora llarga, havent passat pels bosquets d'alzines de les tossetes, arribàvem a la font freda. Quina aigua, xec! El nom li escau de conya! Freda, freda! Vam reposar una estona i és que els bessons ja anaven prou carregats. I d'allà a Colldejou, per un senderó planet. Als voltants de la una del migdia tréiem el cap al poble des de dalt del turó. La vista que es veu fa que el poble encara sigui molt més gran del que és. I així donàrem per finalitzada l'excursió. Per cert vam acabar a la piscina. Iblama

FESTA MAJOR DE SANT LLORENÇ 2009 A COLLDEJOU

TEXT I FOTOS: Iblama
Com sempre l'estiu arriba i passa ràpid, quasi bé sense adonar-te'n. I esperes amb ansietat l'arribada de la Festa Major. I quan arriba la vius intensament... però passa ràpid. Tants mesos de preparació per quadrar grups i dates i tant sacrifici dels que estan al capdavant... i passa ràpid. Són dies en els que la gent de la nit en fa dia, de viure al carrer, d'anar amb més goig a la piscina, de comunicar-nos, de parlar... en fi de viure la festa! I l'hem viscut al màxim. Participant de totes les activitats; de les dels més grans i de les dels més petits. I hem d'estar contents perquè hi ha hagut actes per a tots els gustos. Per endevant una felicitació per l'organitació i per tots aquells que han posat el seu granet de sorra. Segur que hi ha moltes coses a millorar i segur que es rebran crítiques però gràcies per fer del petit Colldejou un poble capaç d'aglutinar més de 300 persones a la trobada de gegants, a les bitlles, a la fideuà, a la sardinada, als balls ect. Per tant gràcies per fer que els nostre poble sigui portat al cor de moltes persones.
Els actes més multitudinaris van ser la fideuà, el bingo -que sempre toca als mateixos- i els balls. Enguany a més vam comptar amb dues nits joves que van ser correspostes amb una bona afluència de públic i amb moltes consumicions a la barra. Així que es van poder ballar valsos i boleros però també skàs i reagges. El segon concert va estar força bé per poder conèixer nous grups joves mancats de promoció. Amb les havaneres de sempre vam poder aixecar el mocador al ritme del rom -molt ben cremat per cert- així que penetrava al nostre ple estòmac. Dic ple perquè una estona abans ens havíem cruspit un bon plat de sardines boníssimes. Destacar també la tasca de dj Dani, el qual va tancar nit rera nit la paradeta de la festa.
Sant Llorenç va sortir per la porta de l'església, després d'una missa en el seu honor, acompanyat per un bon nombre de devots colldejouencs. El pobre segur que a la nit va poder gaudir dels espetecs i les llums del correfoc dels de la Selva. Fou espectacular l'encesa al carrer de Baix i a la plaça de l'Església. Al final fins i tot van acabar cantant i bramant pels carrers. Per cert! també vam er cinema a la fresca, play, risk i fins i tot els més agosarats vam pujar a la Mola.
Quatre actes més van tenir una bona acollida: la gimcana per a grans i petits -que va fer envermellir a més d'un-, el teatre -que va fer esclafir el casal de rialles-, els jocs amb els infables i la festa de l'escuma i el mercadet de segona mà, que pel que sembla ha tingut una molt bona acollida. La gent del poble també va participar de la donació de sang i de la conferència que va donar a l'ajuntament vell un mosso d'esquadra, el qual ens va donar uns molt bons consells de cara al dia a dia. Igualment fou un èxit el partit de solters contra casats. Els casat, amb més experiència, es van avançar al marcador, però els "solters" van acabar empatant el partir el qual va finalitzar amb el 3 a 3 final. I tots cap a la piscina a fer un banyet i a berenar a la pista.
Així doncs, amb una forta onada de calor i mentre la Mola als vespres es tapa pel raig ha passat la nostra festa. Ara a esperar la de Sant Refel. Felicitats Fumats!
Més informació a la pàgina del Collet.