TEXT: Iblama
FOTOS: Txell Gaya i Iblama
5:30h. Sona el despertador. És la nit de Carnaval. Hem anat a dormir tard i estem cansats, però toca llevar-se aviat, l’avió surt d’hora. Acabem d’arreglar els paquets i anem a recollir a mon perquè ens acompanyi i després pugui retornar el cotxe al pàrquing. És de nit encara! L’aeroport però ja porta una bona estona en moviment. La gent s’arremolina al voltant de les línies de control. Anuncien per megafonia el vol a Sevilla. Acabem d’obrir les portes. Com quan vaig anar a Moscou ens toca la darrera filera del darrere... Puntualment l’avió surt de Reus i fa un gir directe al mar. Passem per damunt del port de Tarragona a aquestes hores ben il·luminat i sobrevolem el cap Salou. Si mires al nord pots veure gran part de la costa catalana. L’avió s’endinsa al mar i després torna a girar per tornar a entrar a terra i seguir Península endins. Els núvols, a mesura que tirem avall, són cada vegada més espessos. A mig camí sobresurten unes muntanyes nevades; dedueixo que potser pertanyen a Sierra Nevada. Al cap d’una hora i 20 minuts l’avió aterra a l’Aeroport de Sevilla, amb el cel tapat i una mica més de fresqueta que no pas aquí. Allà mateix a la terminal agafem un bus que ens duu al centre de la capital hispalense. Fem cap a Sant Andrés, prop del carrer de la Campana, on tenim l’hotel: Casona de San Andrés. Pugem a la nostra habitació, desfem les maletes i anem a esmorzar; hem fet gana. És diumenge i als carrers no hi ha massa gent. Agafem el carrer Sierpes i fem cap a la plaça de l’Ajuntament des d’on la Giralda ens saluda per primera vegada. Mentre la Xell parla amb la noia d’Informació em deixo perdre en la magnífica vista de les cases arrenglerades i de diferents colors, impecables, sobresortint entre els florits tarongers, culminades per la gran Giralda. D’allà fem cap a la Catedral, als peus de la qual hi descansen els cavalls amb els carros per donar un tomet per Sevilla. Al costat la Giralda repica les campanes i s’aixeca majestuosa fins a toca dels cent metres. Junt amb el pati dels tarongers, que era on els musulmans es purificaven abans d’anar a resar, la Giralda és l’únic testimoni de l’herència àrab. Temps ha des de dalt de tot de la torre es cridava a l’oració als fidels. L’encarregat de fer-ho va fer que s’hi construís una enorme rampa d’accés –en comptes d’escales- perquè hi pogués accedir amb cavall i més ràpidament. El nom el deu a que a dalt de tot hi ha la Giraldilla; una rosa dels vents de quatre metres que culmina la construcció. Tot el conjunt que hi ha voltant de la plaça amb la Catedral, el Palau Episcopal, la Casa de les Índies i los Reales Alcázares.
La catedral es preciosa. Potser el que menys impacta és l’entrada principal que dóna a l’Avinguda de la Constitució, amb una volta en la que s´hi representen els apòstols. Per mi són més boniques les dos posteriors i la lateral. En les dos posteriors s’hi poden veure dos frisos. En la porta que toca més a la Giralda hi ha representat Colom amb els Reis Catòlics i a la del costat hi ha representat Jesucrist. La més espectacular és la que dóna a los Reales Alcázares. Té una arcada impressionant, és molt alta i al davant –al mig de l’esplanada- hi ha una Giralda petita (Velleta). Amagada al carrer lateral hi ha una arcada d’estil morisc que dóna accés al patí dels tarongers de la Catedral. L’edifici és gòtic amb una ornamentació molt profusa tant a l’exterior com a l’interior. Quan hi entres quedes bocabadat; és altíssima, esvelta com totes les catedrals d’aquest estil amb finestrals a les parts altes fet que fa que no hi entri massa llum. A ma dreta hi ha el mausoleu de Colom, però la part més espectacular és al centre on s’hi aixeca el cor i l’altar principal. Les voltes interior centrals estan ornamentades amb unes enervacions florals precioses. Davant hi tenim l’altar major tancat per una enorme estructura de ferro. Si t’hi pots acostar pots veure la riquesa del retaule de fusta que arriba ben amunt. A la part del darrere, a la mateixa paret on hi ha el retaule, hi ha juntes moltíssimes figures vinculades al món del cristianisme i a sota la cripta. Davant de l’altar hi ha el cor decorat amb fusta a banda i banda del qual hi ha dos immensos orgues. Als laterals de la catedral hi ha ubicades diferents capelles igualment espectaculars, amb moltíssimes escultures tant de fusta com de pedra i altars de tot tipus.
Al costat hi ha los Reales Alcázares. Al llarg de la història ha estat el recinte que ha acollit diferents Monarques des de l’etapa musulmana. Evidentment. És un edifici de defensa, està emmurallat i és un palau. Bàsicament l’estil és musulmà: les voltes fe ferradura, els treballs amb guix, les inscripcions de l’Alcorà, els patis, les fontetes, les ceràmiques a les parets... En pic hi entres et sents transportat a un altre món. A la part del darrere, entre les muralles, hi ha els jardins amb arbres immensos i diferents fonts amb escultures.
La plaza de España és un altre dels llocs emblemàtics de la ciutat. És una enorme plaça de 200 metres de diàmetre que va ser construïda l’any 1929 per albergar la Cumbre Iberoamericana. A cada punta hi dues immenses torres i al mig hi ha l’edifici central, on s’hi van anar situant les representacions dels diferents països. A la part baixa hi destaquen uns habitacles molt curiosos. Hi ha representades les diferents províncies d’Espanya. Amb rajoletes hi ha dibuixat un fet destacable vinculat amb la província en qüestió i antigament a també hi havia uns petits departamentets on s’hi recollien els llibres més importants vinculats a cada territori. El diàmetre de la plaça va acompanyat d’un canal per on –si vols- hi pots navegar amb una barqueta de rems, amb la qual pots passar per sota dels diferents pots que hi ha. Aquests ponts, de la mateixa manera que les faroles, estan guarnits amb ceràmica blaveta. Tot sortint del recinte no et pots perdre donar un tomet pel parque de María Luisa.
A Sevilla hi ha dos edificis emblemàtics més. Un és la Torre del Oro. Està situat vora la riba del Guadalquivir, en un passeig que convida a donar-hi un tom amb tranquil·litat. En aquesta torre, en altres temps, s’hi va guardar l’or procedent d’Amèrica. Avui en dia s’hi pot visitar el Museo Marítimo. Una miqueta més amunt hi ha la plaza de Toros de la Maestranza i al seu voltant, a part del Museu, hi ha diferents escultures al carrer que recorden toreros i picadors.
Val la pena perdre’s una bona estoneta pel Barrio de la Santa Cruz. Està ple de racons i raconets, de placetes, de cases amb les portes obertes on pots observar patis d’estil àrab, plens de rajoletes característiques de la zona. Val la pena entrar en una dels molts bars i fer un Finito o una Manzanilla i menjar unes olives d’aquelles tan grans o una tapilla de boquerones o d’ensaladilla russa. També val la pena donar un tomet pel Barri de Triana a l’altra banda del Gudalquivir. Sevill està plena d’esglesioles i vagis on vagis en pots veure de tots els estils, grans, petites, capelletes... Qualsevol racó és bo per demostrar la gran creença religiosa dels sevillans. Una altra cosa característica és col·locar als carrers imatges dels sants i les santes més coneguts: el Jesucristo del Gran Poder, la Macarena... Val la pena entrar en aquestes esglesioles, seure-hi una estona i observar-les. Hi ha una riquesa en elles increïble. Hi ha uns retaules molt ben conservats. Els carrers de Sevilla respiren un aire d’encens constants i sempre et trobes les portes de les esglesioles obertes. Són uns grans devots!
Si et trobes pluja -com nosaltres vam trobar- està bé agafar una línia circular que hi ha d’autobús i perdre’s una estona pel Museu Naval o el Museu de Belles Arts. En el cas del de Belles Arts hi pots trobar quadres dels pintors espanyols més importants: Murillo, Velázquez, Goya, Zurbarán... S’hi poden veure peces d’antics retaules i també escultures. Altres coses que val la pena fer a la capital hispalense són donar un tomb pel centre amb un cotxe de cavalls i fer un passeig amb una barcassa per un tram del riu Guadalquivir. I com no, pels que els agrada el futbol no pots deixar de visitar els Camps del Sevilla (Sánchez Pizjuán) i el del Betis (Ruiz de Lopera). El futbol és una altra de les grans passions dels sevillans.
En definitiva, que Espanya té un patrimoni impressionant i Sevilla n’és un exemple. Amb tres o quatre dies en tens suficient per veure-la i fer-te’n una bona idea. Iblama
Sevilla en fotos ___________________________________________________
Plaça de l'Ajuntament
Catedral i Giralda
De tapillas
Barri de Triana
La Maestranza
Torre del Oro
Vista del Guadalquivir des del Pont de Triana
Reales Alcázares
Plaza de España
Cristo del Gran Poder
La Macarena
Casa de Pilatos
Interior de la Catedral
