EL LAZARILLO DE TORMES

ESTUDIO DEL LAZARILLO



EL LIBRO ON LINE

SANT ISIDRE A COLLDEJOU 170514

DISSABTE 170514

A dos quarts d’una, vam fer cap puntuals a l’Església per assistir a la missa en honor a sant Isidre, la figura del qual presidia l’altar. Després d’una bona remullada en forma de benedicció vam escoltar les lectures del Gènesi i una homilia dedicada a la vida d’aquest pagès madrileny. En acabar, amb un sol ben estiuenc ja, vam agafar el sant en braços i el vam passejar pels carrers del poble. La novetat enguany va estar en el canvi de recorregut degut a les obres que s’estan fent en un tram del carrer de Baix. Com ja s’havia fet altres anys la benedicció del terme es va fer als peus de la Mola, a tocar de Cal Daffus. Superada la desorientació inicial, el Mossèn va encertar en marcar els quatre punts cardinals del terme tot beneint-los i demanant la protecció del mal temps al sant. De nou vam baixar cap a l’església on es va poder admirar la imatge del sant per tancar la sessió amb un potent visca sant Isidre.

A l’hora de dinar, la gent gran es va aplegar a la sala del Ball on l’Associació de Dones va oferir els dinar pels jubilats del poble. Menstrestant, nosaltres vam dinar a casa i vam celebrar el 71è aniversari de mon pare Francesc Blanch.

A quarts de sis, a la mateixa sala del ball la Cobla Reus ens va oferir un concert de sardanes força reeixit. I a la mitja part, com sempre l’Ajuntament ens va obsequiar amb coca i vins ranci i dolç. Els més atrevits van ballar encara una bona estona les sardanes més emblemàtiques amb les que ens va obsequiar la cobla. Mentrestant, al Bar el Barça perdia la lliga. Més d’un va viure a cavall de les sardanes, la coca i el futbol. Al finalitzar el partit, enmig de la desolació culer, i després de les felicitacions pertinents, el Xelo ens va obsequiar amb un pernil de pota i formatge de cal Marcel.

DIUMENGE 180514

Sota un matí enteranyinat ens vam citar la gent del poble a la plaça per acabar de gaudir de la coca sobrera del dia anterior. Vam esmorzar coca de sucre i xocolata ben calentona mentre la fèiem petar comentant la jugada del dia abans. Una molt bona iniciativa!

TROS: 2a PÈSOLS I HORTS: 2aFAVES I 1aPÈSOLS 16-180514

TROS 160514. NETEJA I SEGONA COLLITA DE PÈSOLS

De faves res de res. No se ben bé que ha passat però noi de faves enguany no en plegarem. Pot ser que a l’hora de sembrar les llavors se les fotessin les bèsties, o plogués massa al darrere, o que l’adob les va pelar... no ho se noi; però el cert és que hi ha poques faveres i les que hi ha fan poques faves (comptades). En canvi, de pèsols els que vulguis; segona collita. Les patateres van pel bon camí i als alls encara els hi queden uns dies.

Al migdia vam aprofitar per fer una mica de neteja al mas. Vam col·locar unes fustes noves per tapar els accessos dels cucs i ens vam dedicar a eliminar tot allò que no tingués utilitat. Per fer-ho més fàcil vam encendre una pira just al davant del mas que va anar consumint fustes, cartrons, roba vella, parracots... I entremig dinaret a la cuineta: mongetes amb llangonissa i amanida. Ja és el plat típic dels divendres. Per acabar la jornada vam escampar una mica de sofre a les fulles dels ceps.

HORTS 180514. SEGONA COLLITA DE FAVES I PRIMERA DE PÈSOLS

Sort que el que falla allà va bé aquí. Als horts les faveres estan impressionants i aquest cap de setmana ens han donat la segona gran collita. Malgrat tot no se que passa però hi ha moltes baines grans però que fan una o dues faves màxim. I tot i que semblava que no n’hi havia massa vam collir uns quants pèsols, uns enciamets que estan la mar de bonics, quatre espinacs, àpid i julivert. Vam baixar ben carregats i mira que les faves ja les vam deixar pelades al mateix hort, així evites residus a casa.

LES MEVES CRÒNIQUES FUTBOLERES 2013-2014

COMPETICIÓ: lliga espanyola.  

MARCADOR: Barça (Alexis) – Atlético de Madrid 1. Campions de lliga els “colchoneros”.
TÒPIC/TÍPIC.  Crònica d’una mort anunciada.

EN VERD. Alexis.

EN VERMELL. Messi.

EL DE NEGRE: en la seva línia prepotent. Faltaria veure bé si el gol de Messi anul·lat és legal.

LA CONTRA. Un partit ple d’il·lusió i esperança on el Barça va certificar tots els mals que l’han condemnat aquesta temporada, especialment la falta de intensitat i la manca d’alternatives per combatre la defensa rival. No podem dependre exclusivament dels rampells d’Alexis. Messi desaparegut i Pedro perdut sense encarar ni una sola jugada. Tot i ser dels més criticats l’únic perill va arribar per la banda d’Alves. Al mig, el tran tran del Cesc i la poca llum d’Iniesta i la correcció de Busi. Darrere la injustícia de treure Bartra, el bon partit de Piqué i Masche i el complir d’Adriano. De Pinto... dir que poques n’ha salvat. Parades que donen lligues poques.

A LA CAVERNA. Apreneu de “señorio”. Al final del partit l’afició es va posar d’empeus per aplaudir el rival i malgrat tot aplaudir el Barça. És evident que hem arribat al final de cicle. Però torno a reiterar la ràbia que em fot veure com blancs se’n foten dels mals culers. En fi! L’alegria va per barris. S’acaba per fi la pitjor lliga dels darrers temps.

LES FOTOS DEL MUNDO DEPORTIVO

VESPRADA CONTRA LA FAM A COLLDEJOU 100514

A dos quarts de nou del vespre, vam reunir-nos a l’església per assistir a missa. En acabar vam trobar-nos al Casal on ja hi havia les taules parades per començar el sopar per recaptar diners per Mans Unides en contra de la fam. Membres de les diverses associacions del poble es van dedicar a preparar truites i a sucar pa amb tomaca acompanyat de pernil salat, begudes per tothom i de postres cocs variats amb cafès i licors. Abans de sopar la pertinent benedicció del mossèn va donar el tret de sortida al sopar. Es van anar repartint números per fer una rifa final d’una garrafa d’oli que va tocar al Joanet. La notícia és que hi van assistir vuitanta persones i que es van recaptar 758 euros. Un èxit! I entremig el mossèn anava animant la festa micro en mà.

- Més imatges a:  Lo Collet.

TROS: pèsols i HORTS: calçots 09-100514

TROS – Segona collita faves i primera de pèsols 090514

Sota una calor estiuenca vaig arribar al mas amb moltes ganes i poc temps; al final però vaig aconseguir fer tot. Primer tapar bé el tap de la mina perquè s’omplís correctament. Pel que es veu el darrer dia que la vam netejar no la vam deixar ben tapada. Doncs bé, em vaig posar el llum frontal i baixar a les profunditats de la terra. El cert és que fa una mica de cosa està allà dins i més si està sol. Et venen al cap un munt de sensacions! Però bé... a anar per feina; passar una mica l’escombra, tapar bé el forat, netejar bé l’entrada de l’aigua i sortir del cau per veure com l’aigua va inundant l’estança.

Sense més dilació vaig baixar cap baix als hortets per collir faves i pèsols. De faveres no en tenim massa. Després de plantar-les van caure unes pluges massa fortes i moltes n’hi ha sortit. Després en vam sembrar una segona tongada que donarà faves més endavant però. Pel que fa a les pesoleres a l’engròs. Hi havia pèsols per parar un camió. Una bona collita, més en la zona de la terra de licorella que no pas en l’hortet amb terra de Falset. L’any que ve lligarem les pesoleres a l’estil de les bajoqueres. Per cert; les patateres també van pel bon camí, igual que els alls.

Amb tot collit va arribar l’hora de regar. La veritat és que el terra estava calent i dur com una pedra.

HORTS – Calçots, fent herba i planter casolà 100514

Amb una calor que ja es deixava notar de bon matí, vam pujar tot xino-xano cap a l’hort. El barrancó encara baixava maquet i la veritat és que l’herba ben alta és el símbol de la bonança que suposa l’arribada de la primavera. Hi ha tot tipus d’herbes i tot tipus d’insectes.

Vam acabar d’arranjar un crestall i hi vam entaforar panís, carabassons i girasols. A baix al barranc hi vam acabar de col·locar cinc carabasseres més, tot comprovant que les que han sobreviscut a la crescuda i la força dels porcs senglars, van tirant.

Abans de fer l'herba

Després de fer l'herba

Després d’esmorzar ens vam posar amb l’herba; quin herbassar! Xapo en mà vam recol·locar el taulell que aguanta els rellotges temporitzadors del reg que estaven mig colgats. Igualment vam arranjar una part del lateral del marge. I per rematar-ho la feina més entretinguda: arrencar les males herbetes que han sortit a redós de les tomaqueres, els espinacs, les bajoqueres, les pebroteres i les albergínies.

El tram final del migdia, el vam dedicar a arrancar els calçots (per cert de mides ben variades), collir uns enciamets, unes bledes i el més entretingut: barallar-nos amb les faves i els pèsols. Sort que ens va venir a buscar la Lu perquè sinó no hauríem pogut baixar-ho a peu camí avall.

I com a recompensa pel treball fet, de l'hort a l'olla: favetes ofegades. Mmmmmm!