CAMPIONAT DE LLIGA
Vilareal 0 - Barça 1 (Piqué)
El millor: Valdés.
El pitjor: no haver arribat amb claredat a la primera part.
La Crònica __________________________________________________________
Al veure l'alineació, el bon culé ha dit allò del ai, ai, ai! Posem un migcampista de central i un mig camp forçat amb Keita -poc toc- i un noi súper jove i esbojarrat -Tiago-. I per si no fos poc, davant reservàvem Messi i Bojan, posant Afellay de titular. I el cert és que hem començat una mica desconcertats. Els groguets en han agafat dues vegades al contractac; era ben evident que ens esperarien a veure què féiem i ens contraatacarien per agafar-nos amb els pixats al ventre. Sort n'hem tingut de tenir el millor porter pel Barça: en Víctort Valdés. A partir d'allà però ens hem centrat i com a mínim hem dominat la pilota, no el joc. Ja cap al final de la primera part s'ha vist que ens anàvem imposant. La certificació d'això ha arribat a la segona part, especialment amb el canvi de posició de Busi que ha passat de central dret a central esquerre. A la segona part hem continuat dominant, controlant la pilota i cansant el rival, pujant molt bé per les bandes amb Àlves i sobretot Adriano i Afellay, i intentant tocar-la ràpid pel centre -sense massa èxit-. Finalment, ha arribat el gol de Piqué trencant el fora de joc (0-1). El marcador feia justícia al millor joc dels culés. Ha donat la sensació que el Vila-real es veia totalment superat pel Barça, tant en possessió com en toc i arribada finalment. Per tant, resultat totalment just -potser curt- i a viut punts del segon. Al final, sembla que a tots els àmbits el futbol acaba sent just. L'Sporting de Gijon ha guanyat al Bernabeu i el Barça ha superat amb arguments futbolísitcs al Vila-real, un dels millors equips de la Lliga Espanyola. Visca el Barça i Visca el Pep. No marxis sisplau! Iblama
Vilareal 0 - Barça 1 (Piqué)
El millor: Valdés.
El pitjor: no haver arribat amb claredat a la primera part.
La Crònica __________________________________________________________
Al veure l'alineació, el bon culé ha dit allò del ai, ai, ai! Posem un migcampista de central i un mig camp forçat amb Keita -poc toc- i un noi súper jove i esbojarrat -Tiago-. I per si no fos poc, davant reservàvem Messi i Bojan, posant Afellay de titular. I el cert és que hem començat una mica desconcertats. Els groguets en han agafat dues vegades al contractac; era ben evident que ens esperarien a veure què féiem i ens contraatacarien per agafar-nos amb els pixats al ventre. Sort n'hem tingut de tenir el millor porter pel Barça: en Víctort Valdés. A partir d'allà però ens hem centrat i com a mínim hem dominat la pilota, no el joc. Ja cap al final de la primera part s'ha vist que ens anàvem imposant. La certificació d'això ha arribat a la segona part, especialment amb el canvi de posició de Busi que ha passat de central dret a central esquerre. A la segona part hem continuat dominant, controlant la pilota i cansant el rival, pujant molt bé per les bandes amb Àlves i sobretot Adriano i Afellay, i intentant tocar-la ràpid pel centre -sense massa èxit-. Finalment, ha arribat el gol de Piqué trencant el fora de joc (0-1). El marcador feia justícia al millor joc dels culés. Ha donat la sensació que el Vila-real es veia totalment superat pel Barça, tant en possessió com en toc i arribada finalment. Per tant, resultat totalment just -potser curt- i a viut punts del segon. Al final, sembla que a tots els àmbits el futbol acaba sent just. L'Sporting de Gijon ha guanyat al Bernabeu i el Barça ha superat amb arguments futbolísitcs al Vila-real, un dels millors equips de la Lliga Espanyola. Visca el Barça i Visca el Pep. No marxis sisplau! Iblama
1 comentari:
campioooooooooons!!!!!
i agafa't que ve un dels millors abrils que em vist!!!!
(has posat expressament Victort? hahahah!!)
salut!!!
Publica un comentari a l'entrada