SOPAR GENERACIÓ DEL 1977 DE L'ARCE 160917

Era un 3 de març quan en obrir el mòbil em vaig trobar ficat en un grup si més no curiós: Sopar Arce 40 anys. Des d’allà es va voler retrobar la gent de la generació de 1977, amb la que vam acabar traient-nos l’Educació General Bàsica. L’interès va anar en augment sobretot per la persistència de la Jordina i la Sílvia. La gent va posar molta voluntat en poder identificar i localitzar companyes i companys amb els que no ens veiem des dels anys 90. No negaré que la idea de retrobar-te amb el passat em va fer ser una mica reticent a fer el pas definitiu. Després d’uns dies de reflexió, en els que pensant amb l’ARCE em va venir més positivitat que negativitat, vaig decidir obrir la porta i accedir a anar al sopar. Així que es va fixar la data del retrobament pel dia 16 de setembre de 2017. Aquest darrer dissabte doncs, ens vam tornar a saludar de nou al Vermut Rofes de Reus. L’èxit de la convocatòria va ser aplastant. Vam aconseguir ser molta gent, però és que amb el grup de whassap vam poder parlar amb quasi bé tothom. Doncs res... acabar de muntar el Jordina’s photo call amb les lletres de l’escola i un gran 40; la generació del 77 ara compleix els 40 anys. Gent que reconeix que la nit abans ha estat nerviosa, gent que no ubiques, vells amics, amigues, segur que algun amor, i també certs recels... Històries que mentre saludes a la gent et venen a la ment; com dic en la seva immensa majoria positives. Cervesa en mà, ens anem situant. Evidentment, comprovem que tenim 40 anys! Casats, fills, treballant, gent que viu fora... Mentre acaben de parar la taula, recordem professors: el Verge, el Molina, el senyor Josep. Per mi els tres dels que més vaig aprendre. Del primer la manera de fer els esquemes i la forma didàctica d’ensenyar-nos els vincles entre els reis i les seves històries, amb aquella lletra immaculada. Del segon la paciència -tot i que esgotable- en ensenyar les mates (reconec la meva inutilitat). I el tercer, per ser una persona que ensenyava a la seva manera, diferent... Capaç de marxar i aparèixer a dalt del terrat. Capaç de fer-nos riure fent-se el boig. I sobretot el recordaré pel fet de ser bona persona; al final sempre t’acabava aprovant.
Sessió de fotos i unes cervesetes més. Vam aconseguir fer una foto de grup per recordar el retrobament per sempre. Taula a punt i a sopar. Cadascú va seure on va voler i tothom va parlar una miqueta amb tothom. Vermutillo així d’entrant, els primers plats, els segons i les postres, cafès i copes. En acabar, gràcies al treball de la Jordina vam poder fer un passi de fotos antigues, dels cursos primerencs sobretot de la Primària i l’EGB. Pels que hi vam ser menys anys, el gran moment i l’hora del comiat va arribar amb el viatge de final de curs a Mallorca. Fotos, moments, records... i moltes rialles. Una sobretaula que vam allargar el que ens va semblar i una vetllada que com no podia ser d’una altra manera es va fer curta. La nit, pels qui ho van voler va ser més llarga, símptoma de la bona sintonia. És evident que si amb una persona t’hi sents bé aquesta energia hi és per sempre.
Pels que veníem del pou del Seminari, l’ARCE va suposar poder tenir companys més propers, em vaig sentir més ben comprès -tot i que em va costar-. Per mi poder plegar i acompanyar l’Anna i el Cortès en el primer tram i seguir Orient amunt amb la Sandra i el Flores ja era una mena de retrobament amb la vida. Poder anar sol pels carrers... dormir a casa. Jugar a futbol amb el Camara i sempre estar a punt amb la Jordina, la Silvia, el Genís, el Calero i el Samuel per riure. Viure! En gran part també el meu petit homenantge  la Directora. Per mi l’ARCE va ser tornar-me a sentir persona. Potser sovint massa abraonadament i amb desordre però en definitiva viure. La vida mateix es ben capritxosa i m’ha regalat l’oportunitat de compartir projectes vitals amb l’Anna i l’Eduard. I això fa que ens veiem més sovint. Un plaer enorme!
M’he descarregat una de les cançons que va marcar aquells dies per inspirar-me en escriure aquest text humil: La Frontera; ‘el Límite del bien y del mal’. En definitiva companyes i companys, gràcies pels bons moments que vam gaudir plegats i gràcies per aquest dissabte.

Escucha bien mi viejo amigo
No se si recordarás
Aquellos tiempos ahora perdidos
Por las calles de esta ciudad... 

Fins a sempre!

PETITA GALERIA DEL SOPAR _______________

-- Si algú està interessat en tenir fotos que m'ho digui. Us les puc passar per privat però no en feu difusió per la xarxa ja que hi ha persones que volen mantenir l'anonimat. Us podeu posar en contacte amb mi:

Iblama2@gmail.com

636194520