Se sentia amb ganes renovades. Malgrat la negror dels darrers dies de l'any i el mal començament de l'altre, després d'un dies fins i tot de llagrimeig, ara se sentia amb més forces.
Com el dia que s'aixeca, de sobte com si es despertés d'un somni i d'una llarga letàrgia, va apujar la persiana d'una revolada i va contemplar la sortida del nou dia. El sol per damunt dels immensos edificis i la miqueta d'aire fred que va entrar per la finestra a l'obrir-la el van esperonar. Va deixar que l'aire fresquet li entrés i li entrés ben endins. Sabia que de res servia lametar-se per coses que ja no podia solucionar. En aquell moment va ser conscient que havia de tirar endavant. Podia recordar, si, però el record no es podia convertir en una tortura diària pel que havia tingut, pel que havia estat i pels que ja no hi eren. Calia mirar endavant i amb pas ferm seguir. Una nova vida als seus peus començava! Benvinguda! Iblama
Continuarà. Propera entrega dimecres 25/01/12
1 comentari:
Tituuu!!! feia temps que no passava pel bloc! molt bé la renovació!!
i aquest post !! molt bé!
ens veiem!
Publica un comentari a l'entrada