CAP DE SETMANA DEL MEU ANIVERSARI 14-170612

He fet dues passades amb la màquina d'ensofatar al coll. Comença a fer calor. l'Acabo i me la trec de l'esquena. M'assec sota d'un avellaner, estiro el jersei que duc lligar a la cintura i m'hi estiro al damunt. Miro el cel; està completament net. Respiro. Tanco la ràdio i escolto. Em trec les ulleres i tanco els ulls. Penso amb dissabte i em fa molta ilu trobar-me amb la gent que estimo i poder celebrar el meu aniversari. 
Sóc conscient de com he viscut fins ara; sóc conscient de les etapes més fosques i les més clares. No sé que em trobaré demà. Només estic amatent al present i al futur més immediat. Sóc feliç i em descobreixo com sóc i me n'alegro -després potser de massa temps- que m'he d'acceptar tal com sóc amb les meves limitacions i les meves virtuts. I només puc que donar gràcies a tots aquells que "m'aguanteu" i que d'alguna manera o altra em feu partíceps d'un raconet a les vostres vides. Gràcies!


DIJOUS 140612 - REUNIÓ REVISTA LO COLLET JUNY 2012
Després d'una setmana moguda, entre la sele i les proves de recuperació i preparar la revista, ens vam reunir a la seu del Centre Cultural per enllestir el número d'estiu de Lo Collet. A veure si agrada!

DIVENDRES 150612 - TROS: DIABLÓ, SOPAR A L'HOTELET I ESCALFANT MOTORS A CAL XELO
Després de tres collites podem donar per finiquitats els pèsols, les faves i els alls. Ha fet molta calor i les plantes poc a poc s'han anat assecant. 
Així que vaig dedicar la jornada a fer passades preventives contra el diabló. Una "bestiola" que mossega l'avellana quan es tendra, fent un foradet a la closca, i es menja el cor de l'avellana. La closca es desenvolupa però quan plegues les avellanes en algunes hi veus un foradet, les piques i les trobes buides. Apassionant!

A la nit, vam celebrar més íntimament el meu aniversari, tot sopant a l'Hotelet: amanida de rulo de cabra amb fruits secs i graellada de verduretes, ah, i braves. Boníssim! Després vam fer cap al Casal on vam començar a escalfar motors amb l'Albert, la Tere, la Marta, la Xell, la Lu i el Ric. Ens esperava una nit curta i un dia llarg!

DISSABTE 160612 - ANIVERSARI ISAAC I ANNA: 36 i 35 ANYS
I si en ser de llarg; de tan llarg que l'esperes és fa tan curt ue n'hi te n'adones que ha passat.
A tocar de les 10:45h ens vam posar mans a la feina per preparar la fabulosa fideuà que ens va preparar l'Albert (amb pinxe Isaac). Primer vam rossejar els fideus a la immensa paella, mentre la Xell i la Rosita preparaven els calamars i les gambetes. Després vam fer la picada amb julivert, alls i pebre vermell; ah, i una miqueta de sal. Llavors vam cuinar els calamars i les gambetes i quan es va acostar l'hora de dinar ho vam ajuntar tot i hi vam afegir la joia de la corono: el fumet de peix. Ho vam deixar que s'anés bevent el suc i en vint minuts llest. Els fideuets van quedar ben trempadets.

Mentrestant va anar arribar i la veritat és que tothom va ser molt generós amb mi. Els regals que vàreu fer-me els recordaré sempre. I per cert, molt útils. 

Arribava l'hora de dinar. Ens vam fer la foto general de grup i ens vam anar asseient a la taula per menjar-nos el vermut. I au, a fer plats de fideuà amb l'allioli de la Rosita. BO-NIS-SIM! De postres vam passar com un "bolado" meló i síndria. I així vam arribar a l'hora del dolç. Una representació dels més menuts ens va fer seure a mi i a l'Anna i ens van aparèixer amb un pastís (gentilesa de Pastisseria Xell's) de xocolata amb ous (que per cert van ser arrencats en un tres i no res). Vam bufar les espelmes i ho vam ajuntar amb quatre passtissos més. Quina afartada! I al final encara hi va haver mésssssssssss regalssssssssssssssssss! Increïble! 

La tarda va anar perdent-se i la gent va anar marxant, fins a una altra ocasió. 

Quin estilacu eh donant de menjar al Cesc!

De tot cor donar-vos les gràcies a tots!
Encara vam tenir "ganes" d'anar a fer un gelat a l'Hotelet, eh!


DIUMENGE 170612 - HORTS D'EN RIC: LLIGANT I FENT HERBA
Ha estat un matí una mica durillo. Em notava pesarós! Així que he optat per descansar força.
A la tarda ha vingut la revifada. Després de dinar (fideuà per cert) m'he fet un cafè ben carregadet i me n'he anat a l'hort. Per primera vegada i he anat en màniga curt i no he sofert cap picada. Quina sort!

M'he dedicat a lligar les tomaqueres. Algunes d'elles són més fortes que les canyes i ja pugen a tocar del cap. Fan la mar de goig! I abans de marxar he fet una mica d'herba emprenyadora entre els tiribecs i les pebroteres. I m'hi hauria passat una bona estona més en aquell silenci i aquella pau. Tanmateix el cap de setmana arribava a la seva fi i havíem de tornar a Reus.