8 d’ag. 2012

VIATGE A BÈLGICA (FLANDES) 300612-080712


300612 – Reus- Aeroport de Charleroi- Brussels (Brusel·les)
Sortir de Reus sempre és especial. Estàs amatent per veure la teva ciutat amb el seu campanar sobresortint per damunt dels edificis, sobrevolar la serra de Llaberia i passar a tocar de la Mola i veure petitet Colldejou i una mica més endavant Porrera i tot. A partir de llavors extensions de camps de colors rogencs i després la foscor dels núvols. Hi havia una capa com de boira que cobria el nostre territori. L’avió però s’enlaira fins a situar-se per damunt d’aquesta immensa capa blanca que et fa proper a un altre món.
En poc més de dues hores ens vam plantar a Charleroi. Vam recollir el nostre cotxe (Opel Meriva) a Budget i ens vam posar de camí a Brussels (uns seixanta quilòmetres). Eren les vuit. Vam entrar a la capital d’Europa per la part alta i vam anar descendint cap al centre fins fer cap al rovell de l’ou: al Manneken Pis. El nostre hotel era allà mateix: la Vieille Lanterne. Des de la finestra estant veies la figura del xicotet pixaner. Per damunt de les cases del carrer del davant es distingia una de les torres de la Grand Place. Només arribar te n’adones que el clima no és –evidentment- el mateix que a Catalunya; fa més fresca, fins i tot diria fred a les nits. Així que ens vam abrigar i vam donar un tomet per la Grand Place i el centre neuràlgic per trobar un lloc on sopar. No ens vam posar al llit sense degustar una menja impressionant d’aquelles terres: els gofres. Te’ls escalfen a l’acte i van des dels 1’80 euros amb sucre als 3 o més s’hi hi afegeixes altres ingredients. Per tancar la nit vam assaborir dues cerveses autòctones de la zona (Stella Artois i Duvel).
Abans de tancar la finestra ens vam acomiadar del Manneken Pis. El pobre fins i tot ja amb el sol post rep visites de gent per fer-se fotos amb ell.






010712 – Brussels (Brusel·les, http://www.flandes.net/ciudades_de_arte/bruselas/?L=1)
Vam dedicar el dia a visitar en profunditat la capital belga. Al matí ens vam dedicar més al centre: la Grand Place (amb l’ajuntament impressionant d’estil brabantí amb centenars d’estatuetes i relleus), La Bourse (imitant l’entrada d’un temple grec), l’Opera, la Catedral (d’estil gòtic i on han celebrat totes les cerimònies relacionades amb els monarques belgues), el Parc de Bussel (amb unes curioses escultures dedicades al musclo i les patates fregides) El Palais de la Nation, la Place Royal i la Rue de la Regence que recorden ben bé la majestuositat de Londres. En el mateix carrer hi ha l’Eglise du Sablon, el jardí del Petit Sablon, la place de la Chapelle i una mica més enllà l’Agora. En un lateral hi ha una botiga dedicada als grans còmics de la història. Especialment els d’origen belga com Hergé. A la mateixa plaça vam fer parada i fonda per dinar. De veritat que és molt aconsellable demanar per menjar en qualsevol local patates amb un pollastre que fan premsat i arrebossat i embolicat en forma de caneló. Amb l’estómac refet vam entrar a les galeries de Sant Hubert (amb unes botigues molt xules; sobretot xocolateries). Després, a la tarda, vam agafar el cotxe i se’n vam anar fins a la zona de la fira. Imponent allà sobresurt l’Atòmium. Te’l miris per on el miris és immens. Aquest edifici com la Torre Eiffel de Paris són monuments que afortunadament han perdurat en la història. És un dels punts calents turísticament parlant; sempre hi ha gent fent fotos intentat fer la típica foto en la que fas veure que aguantes una bola amb les mans. A tocar hi ha un dels estadis de futbol amb una història més negra del futbol: Heysel. En ell hi van morir aixafades centenars de persones a causa d’una aglomeració excessiva d’aficionats. Avui en dia és l’Estadi Rei Balduí, en honor al monarca belga.
Vam descansar una estoneta al nostre hotelet per canviar-nos de roba. En aquestes que es va sentir una enorme cridòria al costat del Maneken. Resulta que quan el vesteixen, el grup que se n’encarrega de vestir-lo fa tot un ritual amb càntics i coreografies.
Amb les darrers llums del dia vam anar cap a la Rue Bouchers. Allà sembla que estiguis a Salou. Hi ha restaurants a banda i banda, et venen al darrere i et molesten... però al final sempre acabes fent una bona elecció. Nosaltres vam optar per sopar un dels menús típics de Brussel·les: moules et frites (musclos i patates). I noi, tot passejant, amb un darrer gofre, vam donar un darrer tomet per la fantàstica plaça major. Llàstima que no hi havia masses llums encesos.






















020712 – Brussels, Leuven, Mechelen


Parada obligatòria és Leuven (Lovaina, http://www.flandes.net/ciudades_de_arte/lovaina/?L=1). És a una trentena de quilòmetres de Brussels, tot i que el camí es fa una mica llarg ja que entre setmana hi acostuma haver molt trànsit. Per aparcar zona blava i a 1 euro l’hora i ben a prop del centre.
Leuven és la ciutat universitària per excel·lència de Bèlgica. Hi diverses universitats i s’ha convertit en un dels centres d’acollida de gent d’Erasmus.
Quan fas cap a la plaça quedes impressionat amb el gòtic bravantí de la façana de l’ajuntament, tant típic dels ajuntaments de Flandes (edificis alts, moltes escultures amb capelletes –carregat-, finestrals, guarniments gòtics, les torretes i moltes banderes). Davant per davant hi ha l’església de Sant Pere. Assegut des d’un dels seus bancs si mires amunt tens sensació d’alçada i immensitat. Les enervacions, els finestrals i la nau impressionen.
També és la ciutat de les bicicletes;  se’n veuen un munt i els carrers paral·lels a la plaça estan plens de botigues.




Mechelen (Malines, http://www.flandes.net/ciudades_de_arte/malinas/?L=1). És una de les ciutats de les que els circuits solen passar de llarg i és a tocar de Leuven. Allà vam fer nit al Holiday Inn Express (ben situat, facilitat per aparcar en zona blava o aparcament propi, hi ha escalfador d’aigua per fer infusions, l’esmorzar és excel·lent. Una de les ties de la recepció és una borde). Toca amb una llarga plaça presidida per l’església de Sant Pere i Sant Pau.
És una ciutat mitjaneta però és espectacular. Nosaltres vam accedir a la Grotte Mark per un dels laterals i la veritat és que impressiona. A la teva esquerra t’hi queda l’ajuntament, d’estil brabantí també. La característica que el fa diferent és que per aquesta part pots passar per sota d’unes arcades interminables ben alineades que acaben a la plaça.  Allà salta a la vista el gran campanar de la catedral dedicada a sant Rumoldo i les cases que s’hi arremolinen al seu voltant. Abans d’anar cap a l’hotel vam tenir l’oportunitat única de sentir el concert del carilló del campanar de la catedral. Vam tenir la “desgràcia” que a la plaça hi feien fira i tapava una mica la visió però certament les cases de l’entorn estan molt ben conservades  amb els seus finestrals i les seves cornises característiques. A part Mechelen té tres elements més que la fan diferent: els canals d’aigua que la travessen i que li donen un toc romàntic, les puntes que s’escampen per tots els racons i el reconeixement a Margarita d’Àustria que va governar la ciutat.
Junt al costat d’aquesta plaça hi ha la Shoermarkt i la ciutat s’obre cap allà sense perdre de vista mai la immensa torre. En aquesta zona també hi ha dues esglésies més (Sant Norbert i Sant Joan) i el pont que travessa un dels canals (és una bona vista a la tarda, amb la caiguda del sol).










030712 – Mechelen, Lier, Antwerpen
Lier (http://sobrebelgica.com/category/ciudades/lier/) és un d’aquells nuclis mitjanets que amaga alguna que altra sorpresa agradable a la vista, sobretot la Catedral de Sant Gommaire amb els seus curiosos capitells de l’entrada amb homes i dones duent ulleres, la torre del rellotge amb esferes per controlar els moviments dels planetes (astrològic) i la Grotte Markt en si que diuen que és una de les més grans de Flandes (amb la torre Belford i l’Ajuntament). Una de les joies la trobem a tocar mateix de la catedral. Al costat s’hi aixeca la capella  de sant Pere. A l’interior, d’estil bizanzi, cal fixar-se en el sostre enfustat i policromat seguint aquest estil. No pots marxar de Lier sense resseguir el riuet tranquil que separa el poble en dues parts.









Al migdia vam arribar a Antwerpen (Ambers, http://www.flandes.net/ciudades_de_arte/amberes/?L=1) i el primer que vam fer va ser buscar l’Hotel Leonardo, a tocar de la fabulosa estació de trens (a l’estil de l’estació de França; cal entrar-hi). Després de donar un munt de tombs al final vam poder accedir al pàrquing mateix de l’hotel (24 hores a 15 euros; la resta caríssim). La veritat és que l’hotel està bé però cau una mica lluny del centre històric d’Ambers. Acte seguit vam anar a dinar i ho vam fer en un dels llocs que està més de moda en aquesta part d’Europa a l’Avinguda Keyserlei:  lloc de menjar ràpid però d’amanides, pasta, entrepans vegetals...
Tot baixant pel carrer Meier quedes bocabadat amb els munt d’edificis clàssics en forma de palauets, amb escultures i bullici de botigues. És impressionant la gentada que en horari comercial omple els carrers. Al final trobes la Groen Platz, bonica amb una bonica escultura de Rubens i la catedral al fons; senzillament impressionant. Segueixes endavant fins a parar als peus de la catedral de Notre Damme. En un lateral a la plaça hi ha una escultoreta que passa desapercebuda dedicada als picapedres que van treballar en l’edifici. Per entrar cal pagar 5 euros per persona. No és de les més boniques de dins. El seu encant rau més en les pintures de Rubens que hi ha en el seu interior. És com si entressis en un museu (l’Ascenció, la resurrecció...). Al sortir el repte és anar tirant enrere, mentre la plaça s’estreny, per trobar el lloc ideal on pots visualitzar sencera la façana de i el campanar de la catedral. Impressionant! I per si no en tenies prou, avançant cap a la dreta fas cap a la Grotte Markt. Allà, miris on miris, tot és màgic. Al centre hi ha l’escultura amb Silvio Brabo llençant la mà d’Antígon i que dóna nom a la ciutat: “ant” és mà i “werpen” és llençar. La perspectiva des d’aquest punt et quedarà gravada per sempre a la memòria. Darrere et queda l’ajuntament d’estil brabantí tot i que no tant carregat com el de Lovaina. En destaquen la multitud de banderes que hi ha a sobresortint dels balcons. A banda i banda de la plaça hi ha una extensa filera amb edificis típics amb les seves façanes i cornises, moltes d’elles coronades amb escultures significatives i identificatives daurades. I per damunt, per acabar de culminar l’immens espectacle visual, el campanar de la catedral que treu el cap.
Vam baixar per l’Oudekoormarket fins arribar al riu Shelde. Des d’allà tens una panoràmica de la catedral increïble. A l’esquerra mateix hi ha el castell, on pot anar a prendre-hi alguna cosa en el bar que hi ha al seu interior
Si de dia impressiona la vista quan s’encenen els llums a tocar de les 22:15 hores l’espectacle agafa un altra carisma. Els edificis il·luminats definitivament et transporten a altres temps. Si pots agafa’t un gelat i t’asseus en els llocs més emblemàtics i deixes passar una mica els minuts assaborint el dolç i imaginant-te com devia ser la vida d’antuvi.










040712 – Antwerpen, Sint Nikklas, Gent
Per no fe la ruta massa pesada a mig camí –aproximadament- pot voltar per Sint Nikklas (http://sobrebelgica.com/category/ciudades/san-nicolas/) i fer un cafetó o prendre alguna cosa a la Grotte Markt. Allà hi tens un exemple més simple d’ajuntament d’estil brabantí. En una punta i una altra de la plaça hi ha dues boniques esglésies: la de sant Nicolau (amb un crist de fusta penjat al seu absis i uns moderns vitralls a les finestres) i la de la mare de Déu (al el sostre policromat a l’estil bizantí i enfustat).



Realment però la gran joia és Gent (Gant, http://www.flandes.net/ciudades_de_arte/gante/?L=1). Te la miris com te la miris, llegeixis el que llegeixis i t’imaginis el que t’imaginis estic segur que és una de les ciutats més màgiques del món. Realment allà tens sensació de recular fins a l’edat mitjana perdent-te entre les seves torres, els seus canals i els seus barris, especialment al vespre quan les botigues ja han tancat i l’ambient al carrer s’ha calmat una mica. Llavors en silenci pots transportar-te fàcilment.
Trobat un Bed and Breakfast genial (Casa Bursalino) i sent conscients que ens sortiria la festa ben cara a l’hora d’aparcar (2 euros l’hora i funciona les 24 hores del dia), vam començar a gaudir la ciutat. L’anomenen la ciutat de les tres torres: la de l’església de sant Nicolau, la de la Catedral i el Belford. Poc a poc te les vas trobant però si en vols tenir una bona perspectiva de tot el conjunt fes-ho des del pont de sant Miquel. Des d’allà entens com els edificis estan construïts en perspectiva perquè els puguis veure alineats des del pont sobresortint l’un al costat de l’altre, com si fossin les peces perfectes d’un puzle. I és que tot és fascinant a Gent. També els pont que passen pels rius que travessen la ciutat: el Lys i l’Escalda. A tocar del pont mateix hi divises el Graslei o moll dels herboristes i el Korenlei o moll dels graners. Clar, allà els ponts i les aigües del rius acaben de posar el punt que farà que mai oblidis Gent. Tota aquesta zona antigament era la zona comercial, on s’hi aixecaven els gremis dels oficis. Avui en dia és una zona d’esbarjo i retrobament del jovent. Seguint carrers avall acabes trobant el Castell amb l’antiga llotja del Peix, i una miqueta més enllà cal deixar-se perdre –si el temps t’ho permet- pels carrerons del barri medieval de Patershol on avui hi ha nombrosos restaurant i botigones de categoria.
Tornem al centre neuràlgic. De la Catedral de sant Nicolau no et pots perdre la grandària de la mateixa sobretot per la immensa torre que la corona al bell mig de la planta de creu llatina. Estàtues de sants s’aixequen a tocar de les columnes amb bonics vitralls de fons. Davant mateix hi ha la bonica casa dels gremi dels paletes. A la cornisa hi ha un conjunt de ballarins dansant sobre el cel de Gant. De sant Bavon dir que alberga el tríptic de l’anyell Místic de Van Eyk. A la part del darrere hi trobem l’ajuntament d’estil brabantí i una de les escultures més inquietants de tot Flandes: hi apareixen Cimó mamant de la seva filla ja que ha estat condemnat a morir de gana.
Vital donar una volta pels carrers de nit! Compte amb la pluja!













050712 - Gent- Brugge
Quina nit que hem passat noi! Ens han picotejat fins a la sacietat sis mosquits intransigents. Fins que ens hem acabat desvetllant!
Marxem de Gent amb recança, potser hauria estat bé passar-hi una nit més. A més malgrat pagar la zona blava resulta que no vam entendre que aparcàvem en una zona blava per residents. Total que ens hem llevat amb una multa injusta de 50 euros; cornuts i paguem el beure, segur que saben que som catalans. Plou!
De camí s’aclareix el dia quan arribem a Brugge (Bruixes, http://www.flandes.net/ciudades_de_arte/brujas/?L=1) que ens rep amb sol entre els núvols espessos. Aparquem el cotxe en un pàrquing proper a l’oficina de turisme i anem a deixar les maletes a l’hotel Lokkedize. En Eric ens reps amb els braços oberts. Hem fet una bona reserva; habitació amb dret a cuina. Si està de conya. A més el dia sembla aixecar-se de manera que decidim endinsar-nos en la màgia de la ciutat per primera vegada.
Baixem per la Steenstrat i trobem l’imponent campanar de l’església de sant Salvador. És de les més antigues de la ciutat i en destaca per estar construïda en maó vermellós. Seguim i ens aturem a la Simon Stevinplein amb una bona vista de la torre de catedral de nostra Senyora al fons. Arribem a la Dude burg i fem cap al darrere de la impressionant torre o belford passant per un pati interior amb boniques flors blanques. D’allà, per un porxo, entrem triomfalment la Grotte Markt amb el Palau provincial a la dreta i tot un reguitzell d’edificis d’estil semblant pel voltant. Cal anar fins a l’altra punta de la plaça per tenir una bona vista de l’atalaya i el palau al fons. Precisament una de les vistes clàssiques és amb uns dels lleons de les escalinates del palau amb el belford al fons. Per Breinstraat accedim al Burg o plaça de l’ajuntament, d’estil bravantí; les escultures d’or salten a la vista. Des del bell mig de la plaça tens una bonica vista del belford sobresortint per damunt de les teulades de Bruges.
Per un pas estret fem cap al primer canal. Al davant encara hi ha l’antic mercat on s’hi venia el peix. Entrem en una de les zones en les que en època medieval eren més brutes. Allà, en una placeta lateral, s’hi deixaven les desferres del peix que no volien els rics i es donaven als pobres. Una escultoreta en un raconet amb un senyor que estarrufa el nas així ho indica; la pudor devia ser insuportable. En aquesta mateixa plaçona hi ha un dels edificis que en la seva façana -en representacions escultòriques- recorden diferents oficis que es duien a terme a la ciutat. Arribem finalment a un dels racons més bonics i més fotografiats d’Europa a la cantonada amb Rozenoed. Avancem cap a la part del darrere de la catedral quedant-nos a la dreta l’atalaya imponent, amb el pont dels enamorats al que s’hi accedeix per un bonic jardí. Darrere de la catedral hi pots trobar la finestrona més petita de Bruges així com un bonic lloc per descansar una estona mentre contemples els contraforts i l’absis de la catedral. Allà mateix també pots observar les creus de les agulles de les altes torres de la catedral. Segons sembla amb la guerra mundial les van baixar per confondre l’aviació enemiga i ja no les han tornat a les excelses torres.
Amb la caiguda del vespre i entre ramet i ramet ens vam arribar fina a la primera enclusa dels canals de Bruges. Tot és verd i l’aigua dels canals amb els blancs ànecs i cignes circulant-hi certament fa que et trobis amb racons que difícilment esborrarem de la memòria. Se’ns va definitivament de nit així que vam anar al Lokkedize on en Erik ens va obsequiar amb dues cerveses brutals de la terra: la Brugge i la Westmalle (triple malta). Per acabar el dia vam estrenar la cuineta per fer una mica de verdureta per sopar i practicar una mica de francès amb versió original.













060712 – Brugge-Damme-Liessewege
Ens vam llevar amb pluja i amb un dia grisós. Vam agafar el cotxe i vam recórrer els cinc quilòmetres fins a Damme (http://www.damme-online.com/gb.htm). Mira, no ve de més voltar pels seus carrerons i perdre una estoneta perdent la mirada en el canal i el molí que s’aixeca davant del poble. Al seu voltant el paisatge va canviant i les vaques es converteixen en un element més dels paratges verds de Flandes. Els llocs claus del poble són la plaça de l’ajuntament amb un dels símbols identificadors del mateix en moltes de les cases (el gos) i l’església amb la seva alta torre.




Amb una intensa pluja vam anar cap al nord per fer cap fins al mar. Ens vam aturar aprofitant un impàs a Knokke (http://sobrebelgica.com/category/ciudades/knokke/). Entràvem de ple en territoris que van testimoniar la guerra mundial. Aquesta zona en principi és la zona de platja de Bèlgica. El cert és que res convidava a treure’s el jersei de damunt del cos.

Posteriorment, vam arribar fins a Lissewege (http://sobrebelgica.com/2009/09/08/lissewege-la-aldea-blanca-de-flandes/). És un poblet medieval amb cases blanques que el fan molt característic. Per damunt d’elles s’aixeca l’alta torre del campanar de la catedral de Nostra Senyora feta de maó vermell. Hi ha constants referències a la guerra mundial. A més vam tenir la sort que a l’exterior davant de l’església hi havia un conjunt d’escultures al carrer molt boniques. No pots marxar abans sense donar vorejar els canals que travessen el centre. Allà mateix, encara que fos simbòlic, vam detectar els primers horts, encara que una mica diferents dels nostres.





De sobte el dia es va aixecar, de manera que vam decidir fer una segona etapa a Bruges. Vam pujar en una de les nombroses barques que et passegen per les tranquil·les aigües dels canals. Per 7,60 euros tens una visió ben diferent de la ciutat. Després de dinar –ben tranquil·lets al nostre apartament- vam anar cap a la part oposada de la ciutat. Amb un cel ben blau vam pujar fins a la part més alta de Bruges on encara s’hi conserves tres molins antics. En un d’ells hi ha un museu. Vaig pujar per les altes escales que duen fins a la part alta del mateix. Des d’allà la vista de la ciutat i dels voltants és molt bonica. Pots veure perfectament les tres torres del centre. Per acabar el dia vam anar a la taverna més antiga de la ciutat. És la Glissinghe i data de 1515. Al seu interior t’has de prendre una cervesa de Bruges i observar atentament les fotos que fan ben evident un passat diferent. Aquesta part de Bruges mereix atenció. Queden a la part frontal de la plaça on hi ha el Belford. Abans però et trobes una bonica escultura dedicada a uns dels autors flamencs més prolífics: Jan Van Eyck.
Havent sopat no et pot oblidar de donar una volteta pel centre. Quan encenen els llums la ciutat cobra una imatge i una màgia ben diferents. Els carrers es buiden i pots passejar sense masses impediments i pot s fer fotos impagables. Realment, quan tornes a casa i et poses al llit, només tancar els ulls somnies amb altres temps i altres mons vinculats a aquestes ciutats impressionants.








070712 – Brugge, Oostende, Ieper, Kortrijk, Lille, Tournai
Encarem el penúltim dia en terres flamenques.
Oostende (http://sobrebelgica.com/category/ciudades/ostende/). Vam tornar a pujar cap a la part més al nord per fer cap a un dels ports més importants de Flandes. I tot descobrint el port i les barques, descobreixes la catedral dedicada a sant Pere i sant Pau; és gòtica i te dues impressionants agulles a la façana principal.
Entrem de ple en territoris que van testimoniar la guerra mundial. En tot moment hi ha referències en forma d’escultura o amb plaques commemoratives de la gran desgràcia. Al costat de la carretera i a l’entrada de molts pobles hi ha impressionants cementiris de gent que va col·laborar amb la causa.




Ieper (Ypres, http://sobrebelgica.com/category/ciudades/ypres/). Tot un descobriment. És d’aquelles viles que queden en un segon pla. No té la importància -aparentment- de Bruges o Gant però té una Grotte Markt impressionant amb el seu ajuntament i darrere la seva bonica catedral de sant Martí. Dins, a part de poder-la admirar, vam coincidir amb un cor que cantava en unes noces. Realment era com estar al cel. Darrere d’aquesta ciutat hi ha l’amarga empremta de la guerra. El 1919 va quedar totalment destruïda pels bombardejos. La tenacitat dels seus habitants però va fer que es reconstruís recuperant la fesomia que l’havia fet característica. Hi ha un Museu de la guerra que val molt la pena. Cada vespre, a les vuit hores, es fa el toc de queda per recordar un dels episodis més tristos de la història d’Europa.
 





La darrera aturada del dia la fem a Kortrijk (http://sobrebelgica.com/category/ciudades/kortrijk/) i la fem sota una intensa pluja que ens atura una mica. Bàsicament donem un tomet per la Grotte Markt per veure l’ajuntament d’estil bravantí i la torre del rellotge a un lateral de la plaça. Més enllà hi ha l’església amb la torre de sant Martí. Dins, tot entrant a mà esquerra hi ha unes boniques pintures que recorden la decoració del palau de la música catalana.
Decidim entrar una miqueta a França i canviar d’estil i maneres encara que sigui una estona. De fet des de l’òptica del conductor és evident que entres a un altre territori diferent de la pau i el respecte de Bèlgica. Tot i així qualsevol semblança amb la manera de fer i ser llatina res a veure.



Lille (http://www.lilletourism.com/index_gb.php). Fou la ciutat natal de Charles de Gaulle i en tota la ciutat, que per cert es veu gran, n’hi ha referències constants.  Aparquem el cotxe en un pàrquing a tocar de l’edifici dels jutjats i donem una volta pels seus atapeïts carrers. És dissabte i estem en ple horari comercial i de moment la pluja ens dóna una treva, així que veiem la catedral gòtica, la Bourse, l’ajuntament amb la seva característica torre i la Gran Place. L’estil de les cases recorda molt al de Flandes, no en va Lille és una ciutat que ha anat de Bèlgica a França al llarg de la història. Igualment però presenta la majestuositat dels edificis francesos.





Plovent a bots i barrals arribem a l’etapa final del dia: Tournai (http://sobrebelgica.com/category/ciudades/tournai/). Després d’anar una estona perduts trobem l’hotel Catedral (immillorable ubicació, esmorzar brutal de buffet però habitació sorollosa, mosquits, calor i higienització dubtosa). Desfem les maletes per darrera vegada i tenim una estoneta per arribar-nos a l’altra banda del riu primer i al centre posteriorment. Des de qualsevol punt no pots deixar d’avistar les cinc grans torres que sobresurten ennegrides i majestuoses de la catedral de Notre Damme. Quan arribes a la Grotte Markt val la pena fins anar-hi fins a l’extrem més allunyat de la plaça per tenir una millor perspectiva. Al fons sempre sobresurten els campanar de la catedral i al final i al mig hi ha el gran belford que enguany, com que el tour de France va sortir d’aquesta ciutat, hi penja un gran maillot groc. A la mateixa plaça pots observar diferents edificis junt amb el de l’ajuntament. I escampats per tot el centre hi h unes esculturetes penjades per recordar els oficis que es duien a terme a la ciutat.
Si pots entrar a la catedral fes-ho. Ara està en obres però noi és impressionant ja que els seves dimensions impressionen.






080712 – Tournai-Mons-Charleroi
Mons (http://sobrebelgica.com/category/ciudades/mons/). Fou el trist escenari de la primera batalla en la primera gran guerra entre britànics i alemanys.
El seu centre és tot un descobriment. Primer de tot perquè és una ciutat amb desnivells. Segon per la gran plaça o Grotte Markt i el seu ajuntament bravantí. Tercer per la impressionant catedral dedicada a santa Wautrude. I quart pels palauets i jardins que s’hi aixequen als seus peus.
Amb una gran nuvolada a la nostra esquena vam anar tirant cap a Charleroi, tot passant per uns camps de blat encara per sembrar espectaculars. El contrast entre el cel mig blau i mig amenaçador amb el groc del blat i el verd dels camps de sembra del costat de veritat que donen un toc per recordar a l’estampa. S’acabaven les hores a la Belgique i el cert és que tot ja era vist amb una certa recança.






Vam donar un tomb per Charleroi (http://sobrebelgica.com/category/ciudades/charleroi/) i la veritat és que no ens vam perdre res. És una gran ciutat industrial i hi ha una enorme immigració. A més vam agafar dia de mercat i noi, el bullici del centre era terrible. Vam dinar i mentre desmuntaven encara vam tenir temps per passar per davant de l’ajuntament i fer una foto. A la tarda, abans d’entregar el cotxe, vam fer una becaineta amb l’airet posat davant mateix de l’aeroport, tot esperant l’hora de la sortida del nostre vol i la tornada a Catalunya. Iblama


1 comentari:

Anònim ha dit...

Que ben escrit i quines coses mes maques!!!
Gerard des de Colonia. Abracadota!!!