ENLLAÇ NEUS I EDUARD. COLLDEJOU 080912

SIMPLEMENT

 Érem al Lloar, una tarda plujosa de Març. Acabàvem de dinar, quan de sobte, inesperadament, la Neus es va aixecar de la taula i amb la complicitat de l’Eduard que jugava amb la Montsant, ens va dir que es casaven...   simplement!

La sala va esclatar en aplaudiments. Mentre ella aclaria certs aspectes l’Eduard va trencar un trosset de paper de les tovalles de la taula i se’l va col·locar arrodonit al voltant del seu dit, en forma d’anell. Amb simplicitat volia fer evident –entre rialles- que era feliç amb la decisió presa. Simplement se’ls veia feliços!

 Simplement, em llevo cada mati i et veig al meu costat i em prenc les coses d’una altra manera.

A l’hivern sento la teva escalfor.

A l’estiu em fas evident l’alegria de la vida en el que compartim.

Simplement vivim!!!!!!!!!!

I en aquest viure, m’alena saber-te al meu costat, omplint els buits dels cops que deixa el dia a dia.

    

Gràcies simplement per donar un exemple de vida. Gràcies per fer-nos partíceps a tots nosaltres de la vostra felicitat. La vostra felicitat és la nostra felicitat. Volem caminar i poder fer molts cims al vostre costat, plegats. Volem simplement dir-vos que us feu estimar: Neus, Eduard i Montsant! I que us estimem!

Isaac Blanch Martí

Colldejou 08 de Setembre de 2012

LA CRÒNICA DE L’ENLLAÇ 

___________________________________________________________

 

I va arribar el gran dia: el 08 de setembre de 2012. A tocar de les 19 hores la Neus, l’Eduard i la Montsant baixaven amb la resta de la família –amb un vestits llampants- en direcció al casal. La gent els va anar saludant al seu pas.

A la sala tot estava a punt. A dalt de l’escenari hi havia una carpa amb dues cadires i al costat un piano i una guitarra a punt de ser tocats. A sota, a la pista les cadires per poder seure i veure la cerimònia, al fons el pica a pica a punt i en el lateral la zona de les begudes.

Al baixar de les escales fet de fusta i folrat amb papers de diari, una mena portada de diari simulada per on els convidats i qui volgués hi podia posar per fer-se les fotos de rigor.

Amb una miqueta de retràs van entrar els nuvis i la Montsant. Estaven alegres. Van passar per entremig de la gent i van accedir fins a dalt de l’escenari situant-se a l’interior de la carpa. La cerimònia llavors va començar. L’Speaker Richi va donar el tret de sortida. A dalt de l’escenari hi va haver una recitació de poema acompanyat del so d’una flauta travessera i una lectura emotiva en representació dels amics. Arribava l’hora del casament en si. Va pujar l’Albert i després de llegir el que li pertocava llegir per llei va dir unes paraules emotives pròpies. Els nuvis van ser casats sota l’atenta mirada dels testimonis i es van poder besar. Llavors va arribar un dels moments més emotius i amb més participació per part del públic. En Joan Gaya i la Tere ens van tocar el Camins de Sopa de Cabra i la gent del públic va cantar-ne la lletra. La primera part de la cerimònia arribava al seu final.

Llavors va iniciar-se la part més gamberra.  A dalt de l’escenari hi van aparèixer un monjo, una monja i un capellà i es va procedir a escenificar una cerimònia religiosa amb anells, corbata i lligacama i tot (que després van repartir entre els assistents). Va ser el moment divertit de la nit. Finalment, entre la confusió del públic van aparèixer unes ballarines de cabaret per fer-se amb el ram de la núvia. 

Entre enhorabones es va donar el tret de sortida al pica pica. Hi havia tot tipus de montaditos, entrepanets, coques, pizzes, croquetes... i com no podia ser d’una altra manera tot tipus de begudes. Per cert, el recordatori de les Noces va ser un got dissenyat especialment per a l’ocasió per l’Eduard i la Neus. Ah, i després fideuà, vi i cava per tothom.

El punt culminant de la teca va ser però amb el pastís que va ser coronat amb els Vitxets i la Mulassa. Després de les pertinents tallades simbòliques de part de la parella es va repartir pastís i cava.

Acte seguit es va fer entrega dels gegants, la Mulassa i el ram entre els assistents. Per nosaltres el moment més emotiu el vam viure amb l’entrega del ram a la Marta i l’Albert.

Llavors vam repassar les videtes dels nous casats amb una sessió de video. I bé a partir d’aquí es va procedir al muntatge de la disco-mòbil mentre el mestre Galcerà ens oferia diferents balls amb el seu acordió i el senyor Samanté ens feia ballar bufant un plàstic. 

Com a bon ball vam ballar el ball del fanalet i partir de llavors es va donar inici a la música enllaunada fins a altes hores de la matinada.

  I ARA A SER FELIÇOSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS!

*FOTOS: Xell Gaya i Iblama